2019: El català se la juga a les urnes

Posted on

Raül G. Aranzueque

Les pròximes eleccions determinaran si la llengua respira o s’enfonsa

El català acostuma a ser notícia pels atacs que rep des del poder polític o les discriminacions en el món empresarial, però, de vegades, com passa amb els eclipsis, els astres s’arrengleren d’una manera que només passa de tant en tant i donen aire a la llengua.

Això és el que ha passat els darrers anys als territoris de parla catalana, on han coincidit governs favorables al català que han propiciat reunions com la que aquest mes va aplegar a Palma la directora general de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, Ester Franquesa, la seva homòloga balear, Marta Fuxà, i el director general de Política Lingüística i Multilingüisme de la Generalitat Valenciana, Rubén Trenzano. En la cinquena trobada que mantenien, tots tres es van comprometre a dur a terme accions conjuntes per promoure la llengua pròpia. Sembla poca cosa, però és gairebé un miracle.

A l’Aragó, tot i la incontinència verbal i la ignorància del seu president, Javier Lambán, autor de la polèmica piulada a Twitter en què menystenia la literatura catalana, el govern de PSOE, Podemos, Chunta Aragonesista i Izquierda Unida va aprovar el 2016 una esmena que reconeixia el català i l’aragonès com a “llengües pròpies de l’Aragó”. La mesura, tot i no atorgar el rang d’idioma oficial al català, capgirava la política dels dirigents del PP, aquells que es van empescar l’artifici del LAPAO per no reconèixer que a la Franja de Ponent s’hi parla català.

És evident que totes les administracions poden fer molt més del que fan per la promoció del català, però també ho és que si la truita política es tomba en les eleccions autonòmiques del maig vinent al País Valencià, a les Illes Balears i a l’Aragó, el panorama que quedarà per a la llengua serà magre. La prova, el llegat de la legislatura anterior amb la decadència del govern de José Ramón Bauzá com a exemple paradigmàtic.

A Catalunya, d’acord amb el calendari electoral, no toca passar per les urnes, però la fragilitat parlamentària del govern i l’amenaça d’un nou 155 poden portar el país a eleccions de forma prematura. I la música que arriba des de l’oposició, en matèria de llengua, no és precisament tranquil·litzadora.

Caldrà, doncs, mobilitzar-se. Com a mínim, en la forma de participació política més elemental, que és anar a votar. I, mentrestant, posar el nostre granet de sorra. El Diari de la llengua proposa encetar el 2019 amb dos propòsits ben senzills: evitar canviar de llengua quan l’interlocutor coneix la nostra -començar amb un ‘Bon dia’, com diu la campanya de l’Obra Cultural Balear (OCB)- i fer la compra en establiments que etiqueten en català. Ens hi posem?

Bon any!

1 thought on “2019: El català se la juga a les urnes

  1. Endavant perquè si no som nosaltres mateixos ningú ens ho farà per la nostra llengua. Cal reivindicar el seu ús i molt important, crec, utilitzar-la davant els nouvinguts que en vegin una eina útil i necessària tant en relacions.personals com professionals-laborals. Endavant !!! No amaguis la.llengua!!!!

Comments are closed.