Abraçats al mite de la immersió

Posted on Tagged

Raül G. Aranzueque

Abraçats al mite de la immersió

L’abandonament del PSC del consens de l’anomenat model d’immersió lingüística en català de les escoles de Catalunya, ha desfermat una onada d’indignació. Molts internautes es posen les mans al cap, blasmen la ciutandanització dels socialistes i acusen de complicitat els partits que governen la Generalitat.

Tot això passa en un moment en què cada vegada més professors, especialment de secundària, denuncien que això de la dita immersió és ja més un mite que una realitat en molts centres, tal com van comprovar els assistents a la jornada La llengua catalana a l’ensenyament secundari, organitzada pel Grup d’Estudis de Llengües Amenaçades (GELA) de la Universitat de Barcelona (UB). Passa també després de l’enrenou que va provocar el document del Departament d’Educació, fa uns mesos, que “actualitza el model lingüístic de l’ensenyament a Catalunya”, que dona molta autonomia als centres per aplicar un projecte lingüístic d’acord amb la seva realitat social.

Tot plegat fa pensar que cada escola i institut fa una mica el que li sembla amb una preeminença formal del català, més a primària que a secundària.

Els resultats d’aquest model, molt útil als anys vuitanta i noranta per estendre el coneixement oral i escrit del català, estan més qüestionats que mai. “A tots els instituts hi ha alumnes que acaben sense saber parlar català. En alguns, el 80% o més. En canvi, no n’hi ha cap que no parli castellà”, lamentava un professor en la jornada del GELA.

Si hi hagués voluntat política de resoldre aquestes mancances, la solució no passaria per reforçar el castellà, l’idioma de les discoteques, YouTube, Instagram…, sinó el català. A l’escola caldria, com assenyalen els professionals, que els mestres fossin proactius a l’hora de promoure que els alumnes més reticents a parlar en català ho fessin. Fora dels centres educatius, prendre mesures com impulsar continguts per a nens i adolescents des de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals.

Vista la reacció dels mitjans de comunicació espanyols a l’estudi de la Plataforma per la Llengua sobre l’ús de les llengües al pati -espionatge, en deia la caverna-, és d’esperar qu l’aplicació d’aquestes mesures defermaria una tempesta d’histèria i, malauradament, la por dels partits catalans.

Amb una adminstració atemorida (de raons no els en falten) i incapaç de fer complir les seves lleis en àmbits com l’etiquetatge i el cinema i amb uns partits al govern que han aparcat la nosa del català per a més endavant per no espantar ningú, l’activació d’un pla per reforçar el català sembla pura fantasia. Tan fantasiós i improductiu, però, com esquinçar-se ara les vestidures per la fi de la immersió lingüística. D’ara endavant, els alumnes catalans ja no “dominaran les dues llengües oficials en acabar l’ensenyament obligatori”, com diuen els nostres governants. Llàstima.