Català a ritme de rap

La Plataforma per la Llengua porta la música urbana als instituts de Catalunya com a eina de cohesió social

“Mil orígens diferents, / de mil cultures som hereus. / Tots som parents / tenim família a tot arreu. / En una societat transparent. / Musulmans, cristians o jueus”. Així comença la cançó que els alumnes de l’institut Can Peixauet, de Santa Coloma de Gramenet, preparen en el taller de rap que fan amb el raper Nel·lo C, organitzat per la Plataforma per la Llengua. Un cant a la diversitat cultural i religiosa en un barri on hi ha persones de tots els orígens i llengües, però on el català -fora de l’escola- hi té una presència més aviat escassa.

“Els nostres alumnes no fan servir el català per a gairebé res”, explica Mariona Albareda, coordinadora LIC (llengua interculturalitat i cohesió social) de l’Institut Can Peixauet, tret de l’hora de la classe de català i ara al taller de rap que fan amb Nel·lo, una activitat que el jove músic duu a terme actualment en dos centres més de secundària de Barcelona i que, segons la Plataforma per la Llengua, pretén “acostar el gènere als joves amb un missatge integrador i de foment de la diversitat” en què “l’ús del català es converteix en una eina de cohesió social”.

L’entitat va fer, durant l’any passat, una cinquantena de tallers de dues hores en instituts i 25 en entitats del lleure de Catalunya que sumen un total de 115 hores d’activitats de rap. En el cas de l’institut Can Peixauet, com ja van fer a l’institut Ribot i Serra de Sabadell, l’activitat es fa fora de l’horari escolar i dura uns dos mesos i mig amb una sessió setmanal de dues hores. En les primeres sessions, els estudiants es dediquen, sobretot, a parlar dels problemes quotidians que viuen i a plasmar-los en un paper i al final enregistren un videoclip.

“Els principals temes que surten són el feminisme, el racisme i el bullying”, explica Nel·lo, que remarca que això reflecteix que “són víctimes” d’aquests fenòmens, però, alhora, que “conscients” que s’han de combatre. El músic veu en el rap una bona eina de conscienciació contra el racisme dels més joves i també del dels seus pares. “Jo dic als estudiants que han d’explicar a casa que tenen un amic marroquí i que és de puta mare”, explica.

També és un instrument per fer-los veure que el català és una llengua tan vàlida com qualsevol altra per a qualsevol àmbit de la vida quotidiana, música urbana inclosa. “Hem de demostrar als nois i noies que parlar en català no els fa ni superiors ni inferiors i que com més llengües parlis, millor perquè cada llengua té una cultura al darrere”, diu el raper, que, per trencar estereotips, sovint explica als alumnes que també “hi ha nois a qui han fet fora de casa i parlen català”.

Que tot això els ho digui un jove com en Nel·lo, rapat, amb cua, caputxa i que fa rap des dels tretze anys, té un valor afegit. “Estaria guai que moguéssiu les taules per posar-vos en grups”, els diu en un català tan poc acadèmic com pròxim. “Nel·lo és del seu rotllo. Per a ell, el català no és una llengua estranya. És la que parla a casa i això és molt interessant perquè fa que els alumnes, que no senten gaire el català més enllà de l’institut, vegin que pot ser la llengua vehicular del rap”, comenta Montse Valls, professora de català de quart d’ESO del centre. El procés no és fàcil. “El primer dia els costa que el rap es faci en català. <<¿No lo podemos hacer en castellano?>>, em diuen, però de seguida se n’oblidin i es posen a fer feina”, explica Nel·lo.

La Sonia, la Laura, la Marta i la Salma miren de fer rimar els seus escrits assegudes al voltant d’una taula. Estan absortes en la feina i ni paren atenció al fet que el rap sigui en una llengua que no és la que fan servir habitualment. Per a la Sonia, el taller de rap és especial perquè ella ja seguia Nel·lo a Youtube fins que un dia se’l va trobar, en persona, a l’institut. A la Laura també li agrada el rap i està molt motivada amb la idea de fer un videoclip, mentre que la Marta s’estima més altres estils musicals, però es va apuntar al taller perquè hi veia “una oportunitat de fer una cosa creativa”. “És una activitat fora de l’horari molt interessant. Normalment no escrivim cançons”, afegeix la Salma.

I, mentrestant, sense adonar-se’n, “treballen la llengua, amplien vocabulari i s’adonen dels errors”, explica Montse Valls. “El rap és una oportunitat perquè pronunciïn, es deixin anar i perdin la vergonya”, afegeix la docent, que reconeix que, fins i tot “a la classe de català costa que els alumnes s’adrecin en català al professor”. “Són poc conscients que el català els obre portes. Per sort, al batxillerat, això canvia”.

Com a mínim, ara ja saben que això del català no és només cosa de profes, sinó també de rapers amb vambes, roba baldera i caputxa, que graven videoclips envoltats d’adolescents en solars plens de grafits de coloraines.


1 thought on “Català a ritme de rap

  1. He llegit amb molt d’interès l’article de diaridelallengua.cat.M’ha semblat genial i especialment pel lloc on te lloc:Sta Coloma”.engresqueu-vos joves!! El català més viu que mai!!

Comments are closed.