Cinc partits es comprometen a treballar per fer oficial el català a la UE

Campanya de la Plataforma per la Llengua pel català a Europa

El PSC accepta la proposta de la Plataforma per la Llengua tot i que Sánchez va descartar demanar un canvi d’estatus al Consell Europeu

Cinc formacions polítiques s’han compromès amb la Plataforma per la Llengua a treballar per fer que el català sigui la 25a llengua oficial de la Unió Europea. Segons l’entitat, Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), Junts per Catalunya, Compromís-MÉS, Unides Podem i el PSC han assumit aquesta i altres demandes que els havien fet durant el cicle electoral que s’acaba amb els comicis del 26 de maig.

La Plataforma per la Llengua explica que propostes com promoure el dret dels eurodiputats a parlar català al Parlament Europeu, la garantia de disposar de fons europeus per a l’ensenyament en català o l’aixecament de fronteres audiovisuals per als mitjans en català han generat el consens d’ERC, JxCat, Unides Podem, el PSC, Compromís i MÉS. Els socialistes, però, discrepen d’algunes de les propostes com el fet que calgui reformar els acords bilaterals entre Espanya i la UE perquè comunicar-se en català amb les institucions europees sigui un dret real. L’entitat assegura que, a hores d’ara, adreçar-se a les institucions europees en català és “un procés lent i feixuc que, de facto, comporta una discriminació per als catalanoparlants”. Els socialistes tampoc no accepten “impulsar la modificació de la legislació europea que actualment arracona el català”

Tot i les reticències en alguns punts del PSC, la Plataforma per la Llengua celebra que els socialistes es comprometin a fer el català oficial a la UE i a  sol·licitar al president del Parlament Europeu que la llengua es pugui fer servir a l’Eurocambra. Aquest compromís suposa una rectificació respecte del govern espanyol a una pregunta sobre aquesta qüestió plantejada per Jaume Moya, diputat d’En Comú Podem al Congrés dels Diputats, a finals del 2018, en la qual l’executiu de Pedro Sánchez, descartava sol·licitar al Consell Europeu que el català fos declarat llengua oficial de la UE. També rebutjava sol·licitar al president del Parlament Europeu que permetés als eurodiputats parlar en català a la cambra, un fet que l’actual president, Antonio Tajani, s’havia mostrat disposat a acceptar si el govern espanyol l’hi demanava.

A l’altre extrem pel que fa a la receptivitat de les propostes de la Plataforma per la Llengua hi ha el PP i Ciutadans, que han rebutjat totes les propostes i “se situen, un cop més, com a forces que accepten i perpetuen la discriminació dels catalanoparlants davant les institucions europees”, segons denuncia l’entitat.