Cinc segles de lingüicidi

El quítxua és la llengua precolombina més parlada a l’Amèrica Llatina / Mauricio Ortega – Pixabay

La colonització d’Amèrica Llatina ha portat centenars de llengües al caire de la desaparició

R.G.A.

Espanya celebra aquest dimarts el Dia de la Hispanitat, mentre que alguns estats d’Amèrica Llatina aprofiten la jornada per reivindicar les cultures indígenes i moltes organitzacions denuncien el “genocidi” que va seguir a l’arribada de Cristòfol Colom al continent americà el 12 d’octubre del 1492.

Més enllà de l’extermini de bona part de la població indígena tant per l’acció violenta dels colonitzadors com per l’exportació de malalties per a les quals els autòctons no tenien defenses, l’anomenat “descobriment” del continent va comportar l’extinció de centenars de llengües.

Segons l’Atles sociolingüístic de pobles indígenes a l’Amèrica Llatina, publicat arran de la Declaració sobre els Drets dels Pobles Indígenes de l’Assemblea General de l’ONU del 2007, gairebé una cinquena part dels pobles ha deixat de parlar la seva llengua indígena. En total, 44 pobles utilitzen com a únic idioma el castellà i 55 només el portuguès. “És molt revelador que la prinicipal pèrdua lingüística es produeixi a les àrees de primer contacte amb els colonitzadors (costa nord-est del Brasil, Andes nord de Colòmbia) i on es van originar les relacions més primerenques entre indígenes i Estats”, escriu en la introducció de l’Atles la coordinadora de l’obra, Inge Sichra, de la Fundació per a l’Educació en Contextos de Multilingüisme i Pluriculturalitat Funproeib Andes.

Del total de llengües ameríndies que es parlen a la regió, el 26% està en risc greu de desaparició i en algunes àrees, com al Carib insular, la situació és ja irreversible. Les poques llengües que es conserven estan pràcticament extingides.

L’Atles calcula que a tot Amèrica Llatina hi ha 522 pobles indígenes i 420 llengües diferents corresponents a 99 famílies lingüístiques. Segons una altra obra, l’Atles Interactiu de les Llengües en Perill al Món, de la Unesco, a la regió hi ha 248 llengües en greu perill d’extinció.

La desaparició de les llengües autòctones s’ha produït d’una manera gradual. Tot i que els colonitzadors van intentar imposar el castellà en les relacions amb els habitants d’Amèrica ja des del segle XV,  van topar amb moltes dificultats per estendre’n l’ús. Segons explica el director de la Real Academia Española (RAE), Santiago Muñoz Machado, en el llibre Hablamos la misma lengua. Historia política del español en América, desde la Conquista hasta las independencias, els colonitzadors donaven prioritat a la funció evangelitzadora per sobre de la castellanitzadora i, si calia, s’adaptaven a la llengua de la població local per fer-los arribar el seu missatge. Segons Muñoz Machado, només tres de catorze milions de persones a l’Amèrica Llatina parlaven castellà a primers del segle XIX, quan van començar els processos d’independència dels països americans.

La castellanització iniciada pels colonitzadors al segle XV va continuar i es va estendre, 400 anys després, amb els governs dels nous estats independents, governats per les elits blanques, que menyspreaven la població indígena. Aquestes pràctiques i la desaparició de les llengües s’han mantingut inexorables durant dècades fins que els darrers anys diversos països llatinoamericans han començat a prendre consciència de la riquesa cultural que s’està perdent i han començat a prendre mesures per preservar les llengües indígenes. Bolívia, per exemple, va incloure 36 llengües originàries a la Constitució i la Cambra de Diputats de Mèxic va atorgar, el novembre passat, el mateix estatus oficial que el castellà als seus idiomes originaris. Xile, per la seva part, està en procés de redactar una nova Constitució que també es preveu que reconegui les llengües autòctones.

Les mesures arriben tard, però són un indicador que alguna cosa està canviant a l’Amèrica Llatina i a la resta del món. L’ONU s’ha arremangat i l’any 2019 van declarar la Dècada de les Llengües Indígenes, un esdeveniment que durarà del 2022 al 2032 i que pretén “cridar l’atenció de la pèrdua crítica de llengües indígenes i de la necessitat de preservar, revitalitzar i promoure les llengües indígenes” així com “prendre mesures urgents a nivell nacional i internacional”.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.