Contra el monopoli de l’anglès en la recerca

Hèlsinki ha acollit la iniciativa sobre el plurilingüisme en el món acadèmic / Foto: Tapio Haaja – Unsplash

La Iniciativa de Hèlsinki es proposa promoure el multilingüisme en el món acadèmic

L’anglès ja fa molts anys que és la llengua franca del món i, en el món acadèmic i de la recerca, no només és l’idioma de comunicació entre els investigadors, sinó el d’un gran nombre de treballs, ja siguin de caràcter local com global. La tendència no para de créixer.  Tant, que investigadors d’arreu del món han engegat la Iniciativa de Hèlsinki sobre el multilingüisme en la comunicació acadèmica amb la qual pretenen promoure el multilingüisme en la recerca.

La Iniciativa de Hèlsinki ha estat redactada per la Federació Finlandesa de Societats Científiques (TSV), el Comitè per a la Informació Pública (TJNK), l’Associació Finlandesa per a la Publicació Acadèmica, les Universitats de Noruega (UHR) i l’Acció COST European Network for Research Evaluation in the Social Sciences and the Humanities (ENRESSH). El projecte inclou la  campanya En totes les llengües, que fa una crida a polítics, universitats, institucions de recerca, entitats finançadores, biblioteques i personal investigador a promoure el multilingüisme en la comunicació acadèmica.

La declaració ha estat subscrita per diverses entitats dels Països Catalans i compta amb el suport de la Societat Catalana de Sociolingüística (SOCS). El seu president, Miquel Àngel Pradilla, veu la iniciativa com un “factor corrector de la dèria abusiva d’entronitzar l’anglès com a interlingua”..

El “monopoli de l’anglès en el món acadèmic” -remarca Pradilla- “té conseqüències per a la resta de llengües, que veuen minvades la seva visibilitat i la presència en la recerca”. Sovint es produeixen situacions absurdes com que els investigadors publiquin estudis de gran interès, especialment local, en anglès. “Es poden publicar treballs sobre la fricativa palatal al País Valencià o d’historiografia de Miravet en anglès”, assenyala el president de la Societat Catalana de Sociolingüística.

Això passa perquè difondre els treballs en publicacions en anglès dona més punts en els rànquings d’excel·lència que promouen els governs, les universitats, el ministeri i organismes com l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya (AQU). “L’investigador s’acaba autocensurant perquè té la percepció que la seva feina només és visible si està en anglès”. “Moltes vegades, l’impacte acadèmic no va de bracet de la qualitat”, adverteix Pradilla.

El president de la SOCS recorda que “fora del món acadèmic també es fa ciència i cultura, però el sistema d’avaluació de la recerca només té en compte agents difusors amb l’anglès”. “La recerca local i regional se’n ressent”, lamenta Pradilla, que remarca que hi ha moltes revistes que publiquen recerques d’estudis locals i comarcals que tenen un valor social important. Això sí, sense recompensa en forma de puntuació acadèmica per a l’autor.

“El català és una llengua mitjana amb una presència internacional restringidíssima”, observa el president de la SOCS. Pradilla fa una crida a promoure el poliglotisme a casa nostra, tal com fa la Iniciativa de Hèlsinki amb els responsables “d’establir les regles del joc” de la comunicació acadèmica com són els estats, les universitats i altres organismes.

La Iniciativa de Hèlsinki està disponible a internet i es pot subscriure a nivell individual o d’organització. Els seus promotors animen tothom qui vulgui col·laborar-hi a penjar a Twitter o Facebook una declaració o un vídeo propi o de col·legues en suport del multilingüisme en la comunicació acadèmica amb l’etiqueta #InAllLanguages. Naturalment, cadascú en la seva llengua.