Dénia aprova el requisit lingüístic de valencià

L’alcalde de Dénia, Vicent Grimalt

L’ajuntament fa el pas mentre la llei de tot el País Valencià està encallada

L’Ajuntament de Dénia (Marina Alta) ha aprovat demanar el requisit lingüístic de valencià als treballadors públics, que hauran d’acreditar un nivell de llengua diferent en funció de la seva feina. Així ho ha decidit el ple amb amb els vots a favor del PSPV i Compromís i en contra del PP, Ciutadans i Gent de Dénia. Aquesta població se suma a les localitats que ja apliquen una norma semblant i s’avança a la Llei de Funció Pública que ha de regular-lo a tot el País Valencià.

La nova llei de Dénia afectarà els treballadors que s’incorporin a l’ajuntament i als qui optin a una promoció interna a partir del juliol del 2020. En la major part dels casos només caldrà un nivell oral elemental, mentre que en d’altres, com en el dels treballadors del departament de Normalització Lingüística, es demanarà un nivell superior.

La mesura no afectarà els llocs de treball consolidats, però, així i tot, ha despertat un gran rebuig en els partits de l’oposició com el PP, que consideren que la llei pot ser “inconstitucional” en “discriminar” alguns ciutadans en el procés de selecció de personal. L’alcalde, Vicent Grimalt, però, està tranquil i, en declaracions al Diari La veu, ha recordat que municipis com Ontinyent, Gandia o Xirivella ja apliquen el requisit lingüístic. “Allà on s’ha acudit als tribunals, les sentències han donat la raó a l’ajuntament”, remarca l’alcalde.

La iniciativa de l’Ajuntament de Dénia i d’altres municipis contrasta amb la paràlisi de la Llei de Funció Pública, encara per aprovar pel govern valencià, després que la consellera de Justícia, la socialista Gabriela Bravo, eliminés de l’articulat del futur projecte de llei la disposició que preveu l’aplicació directa del requisit lingüístic al cap d’un any de l’entrada en vigor de la norma. Bravo es planteja introduir el requisit lingüístic en la llei de Funció Pública un cop s’hagi aprovat la norma, que encara no està ni en fase de tramitació parlamentària, i s’hagi elaborat el reglament que determini quin nivell de valencià es demanarà a cada grup de treballadors públics. 

Aquesta decisió ha causat malestar entre les forces del govern del Botànic, especialment a Compromís, i entre diverses entitats de defensa de la llengua i la cultura, que veuen en el requisit lingüístic una eina per lluitar contra la discriminació lingüística i la valencianofòbia.