Deures lingüístics al nou govern espanyol

Posted on

Els responsables de política lingüística en la reunió de dimecres a Bilbao

Sis territoris amb llengua pròpia reclamen al futur executiu que promogui la realitat multilingüe de l’Estat

Sis territoris de l’Estat espanyol amb llengua pròpia han acordat aquest dimecres a Bilbao redoblar els esforços per treballar plegats “en favor de les llengües en situació de major debilitat” i demanar a l’Estat que compleixi els seus deures amb els idiomes oficials diferents del castellà.

Ho han fet a través de la Comissió de Seguiment del Protocol de col·laboració en matèria de política lingüística en la qual participen els governs de les Illes Balears, el País Valencià, Catalunya, Galícia, Navarra i el País Basc, que han presentat la Declaració de Bilbao en què es comprometen a treballar per “la defensa dels drets lingüístics de la ciutadania i el foment de la diversitat lingüística” i a “acordar conjuntament propostes de solució” als problemes lingüístics dels diferents territoris de l’Estat.

El text, llegit en les diferents llengües pels responsables de política lingüística dels sis territoris, recorda que “el foment de les nostres llengües, tan exigible a l’Estat com a les nostres pròpies institucions, és una de les claus de volta de la convivència en les societats democràtiques modernes” i insta el proper govern espanyol a fer “passos efectius per incorporar a la seva agenda política un pla eficaç orientat al compliment dels deures que l’administració de l’Estat té envers les llengües oficials diferents del castellà”. Els signants li demanen, a més, que adopti mesures “pedagògiques i comunicatives” perquè tots els ciutadans assumeixin la “realitat multilingüe” de l’Estat i la necessitat de promoure totes les llengües.

Els territoris de l’Estat espanyol amb llengua pròpia diferent del castellà ja fa temps que col·laboren entre ells. L’any 2007 el govern Basc, la Generalitat de Catalunya i la Xunta de Galícia van signar el Protocol General de col·laboració en matèria de política lingüística a què posteriorment es van adherir el Govern de les Illes Balears i, el 2017, la Generalitat Valenciana i de el Govern de Navarra.

A banda de fer pública la Declaració de Bilbao, els governs van tractar temes com el proper informe de seguiment de l’aplicació de la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries (Celrom); l’habilitació directa de traductors jurats o les sol·licituds de traducció al Ministeri de Política Territorial i Oficina de les Llengües del Govern espanyol; la participació en la Xarxa Europea per a la Promoció de la Diversitat Lingüística, la possibilitat de dissenyar i implementar projectes conjunts en marc del Pla d’impuls de les tecnologies del llenguatge i altres projectes europeus, i la proposta al Ministeri d’Educació i Ciència que es prevegi la participació de treballs en llengües diferents del castellà en els premis universitaris Arquímedes. 

Més enllà dels governs de territoris amb llengua pròpia, les entitats de defensa de les llengües minoritzades de l’Estat espanyol també es coordinen per unir esforços. Un total de vuit entitats es van aplegar el 29 d’octubre passat a Madrid per fer front comú davant la discriminació i el tracte desigual respecte de l’idioma oficial de l’Estat i van presentar el manifest Igualtat lingüística: llibertat, pluralitat i democràcia en què demanaven als partits polítics que concorrien a les eleccions del 10 de novembre compromisos concrets per promoure el català, l’aranès, el gallec, el basc, l’aragonès i l’asturià.