El català es reivindica a Europa

Diversos eurodiputats reclamen l’oficialitat de la llengua a la UE amb motiu del Dia Europeu de les llengües

La reivindicació de l’oficialitat del català a les institucions de la Unió Europea ha ressorgit aquest dissabte, amb motiu del Dia Europeu de les Llengües. Governs i entitats d’arreu del continent han aprofitat l’efemèride per reclamar els drets lingüístics dels europeus que no tenen reconegut el seu idioma a Brussel·les i la Plataforma per la Llengua ha mobilitzat diversos eurodiputats perquè reclamin l’oficialitat del català.

L’entitat ha recordat, un cop més, l’anormalitat que suposa que una llengua parlada per deu milions de persones de  quatre estats europeus diferents (tres dels quals pertanyents a la UE) no tingui cap reconeixement a les institucions europees, bàsicament, perquè els estats s’han negat a demanar-ho.

“El català no és llengua oficial de la UE tot i tenir més parlants que el búlgar, el danès i el finès”, ha denunciat l’eurodiputat d’ERC Jordi Solé, un dels legisladors que com la també legisladora d’ERC Diana Riba, els de Junts per Catalunya Carles Puigdemont i Clara Ponsatí, el dels Verds François Alfonsi, i el del Sinn Féin Chris MacManus, han demanat que el català sigui oficial, “com ho és l’irlandès”, tal com recorda MacManus.

El govern de Catalunya també ha reivindicat l’oficialitat del català a Europa. La directora general de Política Lingüística (DGPL), Ester Franquesa, ha assegurat que “el govern espanyol és l’únic que pot demanar l’oficialitat” de la llengua a les institucions europees i li ha retret que “ignori la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries” (Celrom), així com les recomanacions del Consell d’Europa.

La DGPL recorda que el darrer informe del Comitè d’Experts de la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries (COMEX) lloa el model lingüístic català com a garantia de cohesió social i demana a l’Estat espanyol que adopti mesures per garantir l’ús del català en la justícia i en els altres cossos estatals. Amb motiu del Dia Europeu de les Llengües, el COMEX i la Xarxa per a la Promoció de la Diversitat Lingüística (NPLD) han reclamat que les llengües com el català tinguin més presència a l’esfera pública i han demanat a les institucions europees i als governs que treballin per l’aplicació dels objectius, principis i valors de la Celrom.

El govern de les Illes Balears ja fa dies que organitza actes per commemorar el Dia Europeu de les Llengües. L’acte central es va fer dijous, dia en què Antoni Llabrés Fuster, professor titular de Dret Penal de la Universitat de les Illes Balears (UIB), va pronunciar la conferència Règim jurídic del plurilingüisme i drets lingüístics.

Entitats d’arreu dels Països Catalans han commemorat l’efemèride amb el propòsit de reivindicar més compromís de les administracions amb la llengua pròpia, com ha fet la Intersindical Valenciana, que ha demanat al Consell de la Generalitat Valenciana que “done un impuls decidit a l’ús social del valencià”. L’associació El Tempir, d’Elx, ha engegat la campanya Paraula de Sud a les xarxes socials que reivindica i difon vocabulari, expressions i pronúncies característiques de la parla de l’extrem sud del País Valencià.