El català, residual al pati de l’institut

Llengua de les converses al pati entre alumnes
Llengua de les converses al pati entre professor i alumnes

Un 35% de les converses a l’esbarjo són en la llengua pròpia a primària i un 14,6% a secundària a Catalunya

La Plataforma per la Llengua ha fet públic aquest dijous un estudi propi que posa xifres a un fenomen que molts educadors havien observat a les escoles i instituts de Catalunya: l’escassa presència del català a l’hora del pati. El treball d’observació directa d’una cinquantena d’escoles i instituts de zones urbanes de Catalunya, revela que el català és present en un 35% de les converses als patis de les escoles de primària i només en el 14,6% dels instituts de secundària.

La dada confirma el que alguns lingüistes havien advertit sobre la pèrdua de presència de la llengua pròpia en el trànsit de primària a secundària. La davallada en el nombre de converses en català, a més, es produeix tant als instituts amb més alumnes que parlen habitualment aquest idioma, com en els que menys. Així, per exemple, en els centres on la Condició Lingüística Ambiental (CLA) del català és alta, la llengua pròpia del país té una reculada important en el trànsit de primària a secundària (un 75% a les escoles i un 45,83% als instituts).

Aquest fenomen s’explica, segons l’estudi, per múltiples factors. Un d’aquests és la menor consciència dels professors de secundària a l’hora de fer servir el català amb els alumnes fora de l’aula (l’utilitzen en el 72,2% dels casos als instituts), mentre que els mestres de primària ho fan en el 87,6% dels casos. Els experts citats en l’estudi elaborat per Marc Guevara avisen que les actituds lingüístiques positives cap al català dels docents són “del tot indispensables”, però “insuficients per garantir uns hàbits lingüístics dels alumnes d’acord amb els propòsits de la immersió lingüística”.

Els mestres poden aportar una part important d’exemple lingüístic, però la presència del català fora de l’àmbit acadèmic depèn de molts altres factors, ja que l’entorn pot influir en la identitat lingüística, fins i tot més que la llengua familiar, especialment entre els adolescents. Un dels factors que assenyala l’estudi és la poca oferta cultural en català adreçada als joves, que dificulta que la llengua acabi col·loquialitzant-se i fent forat en l’argot juvenil. Tot plegat fa que els alumnes relacionin el català amb l’àmbit formal i que la llengua de relació entre iguals sigui el castellà.

Tot i reconèixer les limitacions de l’escola a l’hora d’influir en les tries lingüístiques dels alumnes, molts dels quals convergeixen al castellà, el treball de la Plataforma per la Llengua remarca la importància d’“invertir el temps i els recursos necessaris perquè la primera acollida es faci sempre en català” i no es discrimini, ja d’entrada, els alumnes per raó de llengua. A més, diu el treball, “cal potenciar el català en les activitats de lleure per aconseguir que es trenqui l’estigma” i “fer veure a l’alumnat que el català també és una llengua amb què es poden fer activitats divertides”. Si no es prenen mesures, “la situació que observem en les zones urbanes de Catalunya pot acabar projectant un model de comportament lingüístic a la resta de municipis”, alerta l’estudi.

L’informe de la Plataforma per la Llengua s’ha fet en 25 escoles de primària i 25 instituts de secundària amb una composició representativa de les zones urbanes de Catalunya. Per no condicionar la tria lingüística dels alumnes i els professors, els observadors els van fer que fessin activitats diverses sense revelar-los que estaven observant en quin idioma parlaven. Aquest sistema és representatiu de 4,6 milions d’habitants dels més de 7,5 milions que hi ha a Catalunya, cosa que suposa el 61% de la població.

1 thought on “El català, residual al pati de l’institut

Comments are closed.