El Consell d’Europa renya Espanya

Posted on Tagged

El Comitè de Ministres apressa Madrid a garantir la llengua en la Justícia i l’administració de l’Estat

El Comitè de Ministres del Consell d’Europa ha estirat aquest dimecres les orelles a l’Estat espanyol pels seus incompliments de la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries (Celrom), especialment pel que fa a l’ús d’aquests idiomes en l’àmbit de la Justícia i de l’administració de l’Estat. Aquests són també els principals retrets que el Comitè d’Experts de la Celrom pel que fa al català.

L’informe del comitè valora com a “prou satisfactòria” la situació general del català a Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears i remarca que la llengua necessita una protecció especial a l’Aragó i Múrcia. Sobre la difusió de la llengua en tot l’àmbit lingüístic, el document lamenta la manca de reciprocitat entre els canals de televisió de Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears, tot i que la relació entre els tres territoris ha millorat els darrers anys.

Per a tots els territoris, el comitè assenyala com a recomanació urgent que s’esmeni la Llei Orgànica del Poder Judicial per garantir l’ús del català en procediments judicials si ho demana una de les parts, així com l’ús de la llengua pròpia  en l’administració de l’Estat. En els tres casos, reclama esforços per garantir l’ús de la llengua en el sector sanitari, un dels àmbits que més queixes per discriminació genera.

Del País Valencià i de les Illes Balears, l’informe destaca els canvis positius que hi ha hagut els darrers anys, coincidint amb l’arribada al poder de governs de coalició d’esquerres. Tot i això, reclama a l’administració que emprengui accions per garantir que es pugui estudiar en valencià en tots els nivells de l’ensenyament. En aquest sentit, la Plataforma per la Llengua assenyala que la nova llei d’educació valenciana “és contrària a la Celrom perquè ha suprimit la possibilitat d’estudiar en immersió lingüística”.

A banda de les demandes al govern espanyol, l’informe del Consell d’Europa suposa una bufetada a l’Advocacia de l’Estat, que recentment va emetre una resolució en què considerava el valencià una llengua diferent de la que es parla a Catalunya i les Illes Balears. El document es refereix, en tot moment, a la llengua pròpia del País Valencià com a valencià/català.

Els territoris de l’Estat espanyol on el català està en una situació jurídica més feble són la Franja de Ponent, on, tot i que històricament la llengua ha tingut un ús força estès, darrerament està reculant. El Comitè d’Experts recomana que, de forma urgent, s’inclogui el nom del català en l’Estatut d’Autonomia de l’Aragó. A més, reclama esforços de l’administració per fer que els aragonesos siguin conscients que el català és una llengua d’aquest territori.

La situació més delicada, però, és la del Carxe, on el català no compta amb cap reconeixement per part de Múrcia, fet que aquesta administració hauria de revertir immediatament, segons l’informe.

Pel que fa a l’aranès, el Comitè d’Experts valora de forma positiva la creació de l’Acadèmia aranesa de la llengua occitana i de l’Institut d’Estudis Aranesos, l’impuls a mitjans de comunicació i webs en occità, però reclama accions urgents per garantir l’ús de l’aranès en tots els nivells de l’educació.

La Plataforma per la Llengua ha criticat el poc respecte de l’Estat espanyol per les llengües que s’ha compromès a protegir. El seu president, Òscar Escuder, ha exigit a l’Estat que compleixi la Celrom, de la qual n’és signatària i que “no tracti els catalanoparlants com a ciutadans de segona”. “Si l’Estat no és capaç de complir una Carta pensada per a llengües molt més minoritàries que el català, demostra que la nostra llengua necessita una reforma legislativa en profunditat que li doni drets de veritat, que sigui oficial de l’Estat”, assenyala Escuder.