El ‘Diari La Veu’ lluita per renéixer

Posted on

Moisès Vizcaino (esquerra) durant la reunió d'”agermanats” del ‘Diari La Veu’ / Fotos: Ulisses Ortiz

Els impulsors de la publicació treballen per recuperar l’únic diari en català

El Diari La Veu era l’únic diari digital en català del País Valencià. Es va actualitzar per últim cop el 31 de desembre passat i va deixar un buit important en l’espai de la informació d’actualitat del País Valencià en llengua pròpia. Els seus promotors, però, no es resignen a perdre’l i ja estan treballant en una fórmula per tornar cada dia als mòbils, tauletes i ordinadors dels valencians.

De moment, han posat en marxa el digital Nosaltres La Veu, que es presenta com una publicació de reflexió i activisme pel País Valencià i que s’espera que sigui la plataforma per recuperar el diari.

Així ho explica l’editor de La Veu i de Nosaltres La Veu, Moisès Vizcaino, que dissabte va participar en la reunió que van mantenir les “persones agermanades” del diari en què es van explicar les raons que van dur a deixar d’actualitzar el digital i es van plantejar les vies per revifar la publicació.

“Continuar més enllà del 2019 no era factible”, afirma Vizcaino al Diari de la llengua. “S’havien de pagar les factures del 2019 i no podíem assumir-ne de noves”, afegeix. L’editor explica que, per sortir-se’n, havien confiat en la publicitat institucional i “en la sensibilitat del govern del Botànic 2, però l’ajuda no ha estat suficient”. “Alguns representants institucionals ens han fallat”, lamenta Vizcaino. 

Tot plegat, ha suposat una càrrega molt feixuga per mantenir una estructura d’una quinzena de persones i un mitjà en un entorn publicitari com el del País Valencià, en què “molt poques empreses aposten pel valencià”. Si a això se li afegeix la inestabilitat política dels darrers anys, en què “moltes campanyes han quedat paralitzades”, el panorama s’enfosqueix encara més.

La gent de La Veu, però, no es rendeix i es proposa recuperar el diari mitjançant la figura dels “agermanats”, una colla de persones que aportaran 150 euros, a través de la contribució a l’IRPF, a la Fundació Jordi de Sant Jordi, amb les deduccions i beneficis fiscals que això comporta, perquè aquesta faci de mecenes del diari.

Vizcaino diu que s’han fixat l’objectiu d’arribar a 2.000 “agermanats”, tot i que, en una primera fase, podrien engegar amb 500. A hores d’ara, hi ha 800 persones que els donen suport, però no volen parlar encara de dates per tornar a publica el diari. “Hem dipositat el projecte en mans de la societat i anirà al ritme que la gent marqui”, aclareix l’editor.

I el ritme en matèria de llengua al País Valencià és lent, tot i “els avenços que s’han fet amb el Botànic”, tal com reconeix Vizcaino. “Caldria fer més polítiques públiques a favor del valencià -avisa l’editor- encara estem molt lluny de la igualtat respecte del castellà”. La inexistència d’un diari en català del País Valencià, ni digital ni en paper, n’és una prova.