El govern català reconeix les llacunes de la immersió lingüística

La consellera de Cultura, Natàlia Garriga, i el d’Educació, Josep Gonzàlez-Cambray, durant la presentació del Pla de promoció de l’ús de la llengua catalana als centres educatius / Gencat

L’executiu prepara un pla per revertir la pèrdua de la presència de la llengua pròpia a les escoles i instituts

Menys de la meitat dels professors de quart d’ESO s’adreça a la classe en català

R. G. A.

El govern de Catalunya ha reconegut, per primer cop, que el sistema d’immersió lingüística no s’està aplicant de forma generalitzada a les escoles i instituts del país. Les dades aportades pel Consell Superior d’Avaluació (CSA) confirmen els advertiments que molts docents han fet els darrers anys sobre la pèrdua de presència del català en el sistema educatiu del qual n’és la llengua vehicular.

Segons han exposat aquest dijous els departaments de Cultura i d’Educació en la presentació del Pla de promoció de l’ús de la llengua catalana als centres educatius, la presència de la llengua pròpia ha disminuït a les escoles i instituts tant pel que fa als usos dels alumnes com dels mestres.

Així, segons les dades recollides pel CSA durant els darrers quinze anys entre estudiants de quart d’ESO, el 39% dels alumnes es dirigeix sempre o gairebé sempre en català al professorat, quan el 2006 la xifra era del 56%. També disminueix l’ús del català entre els estudiants en les activitats en grup, on ha passat del 67% del 2006 al 21,4% del 2021. Pel que fa als professors, el 63,7% s’adreçava a tot el grup en català el 2006 sempre o gairebé sempre, un percentatge que ha caigut fins al 46,8% el 2021,

“Fins ara teníem percepcions” que assenyalaven que s’estava produint una davallada de la presència del català als centres educatius. “Ara tenim les primeres dades”, ha admès el conseller d’Educació, Josep Gonzàlez-Cambray, en un reconeixement inèdit sobre la situació de la llengua per part d’un conseller, que la titular de Cultura, Natàlia Garriga, comparteix. “Els últims deu anys, la Direcció General de Política Lingüística creia que calia fer èmfasi en les fites assolides. Ara és el moment de canviar. Volem explicar quina és la situació del català i prendre accions”, ha dit la consellera.

Abans de prendre mesures concretes, però, el govern vol tenir un diagnòstic acurat de la situació lingüística de tots els centres públics i concertats de primària i de secundària. Per això, els centres hauran de recollir dades dels seus usos lingüístics que permetin prendre accions específiques per a cada escola. Els encarregats seran grups impulsors formats per docents dels diferents nivells educatius, un membre de l’equip directiu i els responsables de l’ELIC (equips d’assessorament en Llengua, Interculturalitat i Cohesió social) que tots els centres tenen. Els docents rebran formació, a càrrec del Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL), perquè apliquin accions per millorar l’ús del català que s’adaptaran a la realitat de cada centre i el grup impulsor identificarà els elements de millora i establirà objectius, calendaris i instruments d’avaluació. Si cal, es podrà proposar la revisió del Projecte Lingüístic del centre.

El pla començarà aquest curs, de forma pilot, a 200 escoles i instituts d’arreu del territori i es preveu que s’estengui a tots els centres públics i concertats en quatre anys. 

El pla també vol incidir en la formació inicial del professorat i, en col·laboració amb el Departament de Recerca i Universitats, es reforçarà la formació en l’aplicació del model lingüístic català en els Graus d’Educació Infantil i Primària  i en el Màster de professorat de secundària. “Els darrers anys hi ha hagut un relaxament en la formació del professorat pel que fa a la consciència de model lingüístic”, ha observat la secretaria de Transformació Educativa, Núria Mora Lorente, que ha remarcat la importància que els mestres siguin “models de llengua” per als alumnes.

També haurien de ser models de llengua, segons el govern, els adults responsables del temps del migdia, el menjador i les activitats extraescolars, on també hi ha una “disminució progressiva de l’ús del català”. “Si tot el personal extraescolar utilitza el castellà s’invisibilitza el català, però si el personal adopta el català convida a usar-lo. Hi ha un efecte d’arrossegament”, ha argumentat el secretari de Política Lingüística,  F. Xavier Vila.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.