El govern valencià recorrerà la sentència del Suprem contra les comunicacions en català

Posted on Tagged

La Plataforma per la Llengua insta els governs de Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears a blindar la unitat lingüística

El govern valencià ha anunciat aquest dilluns que recorrerà la sentència del Tribunal Suprem que prohibeix a la Generalitat comunicar-se en català amb el govern de Catalunya i el de les Illes Balears. En una piulada a Twitter, el conseller d’Educació, Cultura i Esport, Vicent Marzà, ha anunciat el recurs d’una resolució que “menysprea la llengua i les competències pròpies”. “En ple Segle XXI ens han de dir en quina llengua hem de parlar tres governs entre nosaltres o deixar d’usar la nostra llengua de forma destacada i normal?”, afegeix el conseller.

Marzà desmunta l’argument que la denominació de la llengua als Estatuts d’autonomia no és la mateixa i que, per aquesta raó, els tres territoris s’han d’escriure en castellà i recorda que tant el diccionari de la Real Academia Española, com l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), com l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), com les sentències del Tribunal Constitucional (TC) avalen la unitat de la llengua.

El conseller recorda que les Constitucions d’Espanya i del Panamà i de la República Dominicana tenen denominacions lingüístiques diferents per a la mateixa llengua (castellà i espanyol) i que el fet que “una llengua minoritzada siga llengua d’ús destacat i normal no vulnera el dret de ningú” tal com sosté la  Carta Europea de Llengües Regionals i Minoritàries (Celrom) ratificada per Espanya.

L’aval del Suprem a la resolució del Tribunal Superior de Justícia (TSJ) valencià, que havia anul·lat nombrosos articles del decret d’usos institucionals i administratius de les llengües cooficials de la Generalitat Valenciana, ha indignat entitats d’arreu del domini lingüístic.

La Federació Llull, formada per Acció Cultural del País Valencià (ACPV), Òmnium Cultural i Obra Cultural Balear (OCB) considera que la decisió de l’alt tribunal espanyol suposa “un retrocés de l’autogovern” i s’ha expressat contra la “regressió centralista de l’Estat”. La federació denuncia que la sentència “a la pràctica nega al valencià el caràcter de llengua pròpia del poble valencià i la subordina de fet al castellà’.

També ha reaccionat amb contundència la Plataforma per la Llengua, que ha  demanat a les institucions catalanes, aragoneses, balears i valencianes que demanin formalment a les Corts Espanyoles el reconeixement a efectes legals, polítics i jurídics de la unitat de la llengua catalana a tots els territoris on és parlada  d’acord amb els criteris científics i filològics. Es tractaria que els governs dels quatre territoris reconeguessin, a través d’una iniciativa parlamentària, la unitat de la llengua i que sol·licitessin formalment a l’Estat que la reconegués a a tots els efectes legals, jurídics i polítics.

L’entitat també reclama a la Generalitat Valenciana que s’ incorpori a l’Institut Ramon Llull i insta els governs valencià, balear i català a treballar de forma conjunta amb els altres governs dels territoris que comparteixen la llengua catalana per afavorir la normalització de la llengua en tots els sectors i d’acord amb les línies mestres expressades a la Declaració de Palma, signada el febrer del 2017, i amb la voluntat d’estendre aquests principis als altres territoris del domini lingüístic.

En la declaració de Palma, els tres governs es van comprometre a estrènyer llaços culturals i lingüístics i a intensificar la col·laboració.