El repte de parlar gallec a l’institut

Posted on Tagged

Els alumnes d’un centre de la Corunya es proposen parlar la llengua pròpia durant 48 hores

A l’institut María Casares, d’Oleiros, a la Corunya, no hi ha cap alumne que tingui el gallec com a llengua habitual. Als passadissos i al pati tots parlen en castellà i, fins ara, no s’havien parat a pensar per què no feien servir la llengua pròpia de Galícia. Fins que el professor de gallec Nel Vidal els va llançar un repte: comprometre’s a parlar a l’institut únicament en gallec durant 48 hores.

Vidal va proposar la idea a “un grup reduït d’alumnes” del projecte de dinamització lingüística, que no només van acceptar el repte, sinó que el van estendre a tot l’institut, segons explica el professor al Diari de la llengua.

“Aquests alumnes van engegar una campanya de comunicació, de generació d’expectatives”, que va disparar la curiositat de tot el centre, relata Vidal. Els impulsors del projecte van inundar l’institut de missatges misteriosos en gallec com “T’hi atreveixes? 48H” o “Acceptes el canvi? 48H”. N’hi havia a les pissarres, a les portes, als lavabos i a les taules. Fins i tot, un dia, a l’hora del pati, van fer-hi caure centenars d’avions de papers amb els missatges. Fins que va arribar el dia en què van desvelar la part oculta de les missives: “Seràs capaç de parlar gallec durant 48 hores?”.

La vintena d’alumnes que el professor de gallec havia calculat que s’hi apuntarien es va multiplicar per deu: 200 dels 600 estudiants del centre van firmar un document en què es comprometien a parlar tota l’estona en gallec a l’institut durant 48 hores (modalitat ProGalego) o a parlar-lo a tothora a tot arreu (modalitat ProGalegoPlus), l’escollit per la majoria. Unes xapes dissenyades per a l’ocasió identificaven els participants en el Desafiament 48 hores que ho volien.

Nel Vidal creu que l’objectiu que els alumnes s’adonessin que “es pot parlar gallec en tots els contextos” s’ha acomplert. El projecte -assegura- ha anat “sorprenentment bé. Els alumnes s’ho han pres molt seriosament, tot i les dificultats”. “Molts comenten que és una llàstima que no els hagin parlat de petits en gallec a casa o a l’escola perquè ara tindrien molta més competència en l’idioma”, afegeix.

Vidal adverteix que el decret que estableix que almenys un terç de les classes a Galícia s’han de fer en gallec “en realitat no es compleix”. La situació -explica- és encara pitjor a l’educació infantil perquè la llei diu que l’ensenyament s’ha de fer en “la llengua ambiental” del centre que, en molts casos, és el castellà, fet que “perpetua” el desconeixement del gallec.

També perjudiquen la llengua alguns prejudicis molt estesos en la societat gallega sobre el seu idioma com el que considera el gallec com un idioma de la gent de poble o dels nacionalistes. “Aquests prejudicis arriben a partir dels divuit, dinou o vint anys”, diu Vidal, que confia que el Desafiament 48 hores hagi contribuït a allunyar-los dels seus alumnes adolescents.

De moment, sembla que la idea de l’institut María Casares ha seduït molts professors de Galícia, que ja s’han adreçat al centre per demanar-los detalls del projecte i els models de contracte. I exportar la idea fora de Galícia? Què passaria si es fes, en alguns llocs, amb el català?