Els anglicismes ja són ‘mainstream’

Posted on

Els manlleus de l’anglès guanyen terreny en la parla

Són a tot arreu. Als instituts, a les cases, als bars, a les universitats i a la cua de la peixateria. D’anglicismes n’hi ha hagut sempre, però l’ús intensiu quedava restringit en uns pocs àmbits: la recerca, el món empresarial, els mitjans de comunicació i poca cosa més. Els darrers anys, però, els calcs de l’anglès i l’ús indiscriminat de paraules d’aquesta llengua s’ha disparat. Qui no ha sentit mai un adolescent utilitzar la paraula random per a gairebé qualsevol circumstància en una conversa en català? I qualsevol parlant de qualsevol edat dir bullying (en lloc d’assetjament escolar), fake (en comptes de fals) o workshop, la més delirant, per referir-se a un taller o sessió de treball?

Els anglicismes són, cada cop més, un factor de contaminació del català, una llengua ja molt interferida pel castellà i pel francès a la Catalunya Nord i l’italià a l’Alguer. La influència de l’anglès no afecta només el lèxic, sinó la mateixa estructura de la llengua, que cada vegada adopta més formes que no són pròpies del català. D’on surt, sinó, l’abús del gerundi (què estàs fent? En lloc de què fas?) o expressions com ens veiem o no m’ho puc creure?

Els lingüistes expliquen que el cas del català no és extraordinari i que, de fet, és una llengua poc interferida per l’anglès si la comparem amb altres, especialment l’italià, un cas paradigmàtic de contaminació de l’anglès entre els idiomes més propers. Així i tot, el fenomen va en augment i ha posat en guàrdia els especialistes de la llengua. Institucions com el Parlament de Catalunya han mirat de posar-hi remei i fa uns anys els Serveis d’Assessorament Lingüístic van publicar un document amb alternatives als anglicismes a disposició dels diputats.

Mentre la plaga s’escampa entre els parlants, els acadèmics s’esforcen a mantenir la llengua, si més no en l’àmbit formal, endreçada. Mercè Lorente, membre de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), professora de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i especialista en lexicografia i terminologia, explica com es filtren les paraules angleses abans d’arribar al diccionari si hi arriben.

“La major part dels anglicismes arriben a la població per la via periodística, la ciència o la tecnologia”, diu Lorente. Els lingüistes les detecten i el primer que fan és “veure si tenen una alternativa catalana o no”. El Termcat, el centre de terminologia de la llengua catalana, no rebutja d’entrada cap anglicisme, però de seguida busca una fórmula alternativa en català i es procura que si hi ha una segona fórmula aquesta sigui l’anglesa. Un exemple d’això seria el terme galeta (fitxer d’un ordinador) i la paraula en anglès cookie.

Al marge de la feina que fa el Termcat, la Comissió lexicogràfica de l’IEC és l’encarregada de filtrar els anglicismes al diccionari normatiu. Rep les propostes dels membres de la comissió, del Termcat, d’experts d’altres seccions de l’IEC, de llistes com les de l’Observatori de neologismes de la UPF i de l’Acadèmia Oberta, espai on també hi participen els assessors lingüístics dels mitjans de comunicació i altres professionals de la llengua. Un cop aplegades les propostes, la comissió analitza aspectes com si els mots són paraules estables i amb una forma fonètica no estranya, com és el cas de dron, acceptat recentment pel Diccionari de l’IEC. Tot seguit, es decideix si s’accepta la paraula o si se’n busca una forma alternativa. “Alguns manlleus s’admeten sense tocar-los gaire”, diu Lorente, que posa els exemples de l’handbol i el bàsquet, però remarca que al diccionari hi ha poques paraules acabades amb la terminació anglesa ing: càmping, pàrquing, pírcing.

El català no és cap excepció en l’adopció de mots provinents de l’anglès i, de fet, molts manlleus que aterren al català ja han passat per altres llengües romàniques, cosa que facilita la feina als lingüistes que han d’adaptar les paraules, explica Lorente, que constata que “l’anglès ha acabat sent la llengua franca” de les universitats i del món de la ciència.

El filòleg, traductor i escriptor Pau Vidal coincideix amb Lorente a destacar l’hegemonia de l’anglès, que és “l’idioma de l’entreteniment universal i de la política”. “És molt difícil lluitar-hi en contra perquè la dinàmica global afavoreix” la preeminència d’aquest idioma, remarca. Amb tot, Vidal subratlla que “en termes absoluts i en percentatge, la interferència de l’anglès és més baixa que en altres idiomes” i posa com a exemple l’italià, llengua que ell coneix molt bé. “L’esnobisme dels parlants el canalitza el castellà més que l’anglès”, assenyala Vidal, que recalca que la principal font d’interferència del català és, de llarg, el castellà.

Tot i això, la incorporació d’anglicismes al català no té aturador. “Vam passar una primera fase en què els anglicismes formaven part de la pedanteria de l’escriptor de mitjans. Ara som en una segona fase d’introducció habitual en la parla, que està esquitxada de paraules com mainstream, brainstorming i branding”. “Ara tot és fake i molta gent diu <<no és la meva culpa>> [it’s not my fault]” en lloc de dir <<no és culpa meva>> o <<no en tinc cap culpa>>, lamenta Vidal, que carrega també contra l’ús indiscriminat de possessius.

Més que solucions lingüístiques per combatre el fenomen de la contaminació de l’anglès, Vidal recepta estima per la llengua, especialment als professionals dels mitjans de comunicació. “Caldria un curset d’autoestima. Entre els periodistes hi ha molt autoodi”, constata el filòleg, que no té cap dubte que “la penetració de l’anglès continuarà” o, per dir-ho amb dues expressions que el treuen de polleguera: Els anglicismes han vingut per quedar-se, tot i que un altre català és possible.

 

Quinze anglicismes perfectament evitables:

  1. brainstorming: pluja d’idees
  2. link: enllaç
  3. tenir feeling: tenir sintonia
  4. bullying: assetjament escolar
  5. check-in: facturar
  6. e-mail: correu electrònic
  7. fair play: joc net
  8. rating: qualificació
  9. spam: correu brossa
  10. fake: fals
  11. sponsor: patrocinador
  12. staff: plantilla
  13. start-up: empresa emergent
  14. mountain bike: bicicleta tot terreny o bicicleta de muntanya
  15. workshop: taller o sessió de treball

 

2 thoughts on “Els anglicismes ja són ‘mainstream’

  1. Ascensor: “Fora de servei” = Out of service
    Mira un ascensor militar o funcionari! Com que no està de servei…
    Potser seria millor: “No va” / “No funciona”?

    1. La veritat és que sí que s’està abusant de manlleus no propis, de barbarismes. Però cap llengua per forta que siga s’allibera d’açò.

Comments are closed.