Els catalanoparlants alcen la veu

Posted on Tagged

Atencions rebudes per l’Oficina de Garanties Lingüístiques de la Generalitat de Catalunya
Queixes lingüístiques ateses per la Plataforma per la Llengua

El nombre de queixes per discriminació lingüística es dispara arreu dels Països Catalans

Raül G. Aranzueque

La reivindicació dels drets lingüístics dels catalanoparlants ha estat, durant molt de temps, cosa de particulars voluntariosos i entitats persistents que no havien comprat el sentiment general que, un cop recuperada les institucions pròpies, la batalla s’havia acabat. Els darrers anys, però, molts catalanoparlants semblen haver-se despertat d’una llarga letargia i han començat a reivindicar els seus drets lingüístics.

Les dades són prou clares. A Catalunya, segons dades de la Direcció General de Política Lingüística (DGPL), l’Oficina de Garanties Lingüístiques va rebre el 2019 un total de 4.681 consultes i queixes, 155 més que el 2018 i 2.162 més que el 2015 (un 54% més).

Al País Valencià i a les Illes Balears no hi havia, fins fa poc, cap organisme públic que tingués la funció específica d’atendre les queixes lingüístiques, però els respectius governs, atenent a la demanda dels ciutadans, han creat una Oficina de Drets Lingüístics. La balear es va crear el desembre passat i la valenciana, el 2017. Aquesta darrera ja ha rebut el primer cop judicial després que el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) anul·lés, el juny passat, diversos articles del decret del govern que en regula la creació i el funcionament.

A Andorra, on el català és l’única llengua oficial de l’estat, Política Lingüística informava el desembre passat que el 2020 s’havien duplicat el nombre de queixes en relació amb la vulneració de la llei del català respecte de l’any anterior.

Molts ciutadans expressen el seu malestar per discriminació fora dels canals oficials. La Plataforma per la Llengua, entitat que rep queixes de tot el domini lingüístic, en va recollir 1.303 el 2020, amb un augment destacat en els àmbits de la universitat, la salut, la informació sobre la Covid-19, els repartidors i webs com les de Tripadvisor i Habitaclia. La xifra és sensiblement més alta que la del 2019, en què van rebre 725 queixes, un 56% menys que el 2020 i un 27% més que el 2018.

Un altre mitjà d’expressió de la indignació per les discriminacions lingüístiques són les xarxes socials. Un exemple va ser l’allau de denúncies que hi va haver a Twitter fa uns mesos per les assignatures que les universitats ofereixen en català i s’acaben impartint en castellà. Organitzacions com el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC) i la Federació Nacional d’Estudiants de Catalunya (FNEC) van constatar el fenomen i la Plataforma per la Llengua va veure, després que el Diari de la llengua recollís el fenomen, com es disparava el nombre de queixes per part dels universitaris.

Què ha passat els darrers anys perquè tants catalanoparlants s’hagin decidit a denunciar les discriminacions lingüístiques?

Francesc Xavier Vila, director del Centre de Recerca en Sociolingüística i Comunicació (CUSC) de la Universitat de Barcelona, veu un punt d’inflexió en la consciència del “catalanisme lingüístic” a partir del 2018, coincidint amb “l’etapa àlgida del procés independentista a Catalunya, en què es comença a revertir la “reculada ideològica en les mentalitats”.

Després del franquisme -explica Vila- “s’havia guanyat bastant la batalla que els monolingües dels anys vuitanta havien de fer un esforç d’aprendre català i que els catalanoparlants tenien el dret de poder parlar en la seva llengua a tot arreu”. Amb l’arribada de José María Aznar al poder -remarca- tot això “s’impugna” i reviscola el “supremacisme castellà”. Arriben noves onades migratòries i al país hi torna a haver molts monolingües castellans. A l’hostilitat lingüística de partits com el PP i Ciutadans s’hi afegeix “el discurs de certa esquerra, que compra el marc del supremacisme castellà” i defensa, per exemple, que un “pobre immigrant que fa quinze anys que viu aquí” no hagi d’aprendre el català. En nom d’una pretesa justícia social s’han trepitjat els drets lingüístics.

“En el procés independentista s’ha constatat que plegar-se al supremacisme castellà no serveix de res”, diu Francesc Xavier Vila

La constatació que plegar-se al discurs del supremacisme castellà per no entrebancar el projecte polític independentista, exemplificat amb el fet que els presos polítics utilitzessin l’espanyol durant el judici del procés, no servia de res, va fer que molta gent canviés el comportament lingüístic, afirma Vila, un fet -afegeix- que ja havia començat a passar al País Valencià mentre a Catalunya “estàvem calladets”.

Toni Gisbert, secretari d’Acció Cultural del País Valencià (ACPV), celebrava el febrer del 2019 en declaracions al Diari de la llengua el “procés de revitalització” del valencià dels darrers anys, un fet que atribuïa, en bona part, al canvi de govern al Consell després d’una etapa d’executius amb “una actitud agressiva i d’atac a la llengua pròpia”, un fet que també s’ha produït a les Illes Balears.

Fins i tot en un estat molt més hostil amb la diversitat lingüística com França, els parlants de les llengües minoritzades, entre els quals els catalans, han alçat la veu per reivindicar els seus drets lingüístics i s’han fet passos tímids, però significatius, darrerament. A l’Alguer, el català comença a treure el cap a l’ensenyament reglat gràcies a l’augment de la conscienciació lingüística dels algueresos. El cas d’Andorra recorda, però, que ni tenint un estat a favor es pot abaixar la guàrdia.