Els Comuns denuncien al Parlament les discriminacions lingüístiques

Alamany i Nuet registren una resolució per evitar casos com el de Salellas basada en la campanya ‘Prou de Catalanofòbia’ de la Plataforma per la Llengua

El cas de l’advocat Benet Salellas, a qui van impedir entrar a una comissaria de Girona per atendre el seu client perquè parlava en català amb la policia, ha revifat la indignació per les discriminacions lingüístiques de què són objecte els catalanoparlants, bona part de les quals, per part dels cossos de seguretat de l’Estat. Els diputats de Catalunya en Comú Podem Elisenda Alamany i Joan Josep Nuet han posat fil a l’agulla i aquest dijous han registrat una proposta de resolució al Parlament de Catalunya per evitar que es produeixin nous casos com aquest. Ho han fet amb la col·laboració de la Plataforma per la Llengua i han pres com a base el pla de xoc contra les discriminacions lingüístiques que proposa l’entitat en la seva campanya Prou de Catalanofòbia. La Plataforma per la Llengua denuncia que cada any es discrimina centenars de catalanoparlants pel fet de parlar en la seva llengua i explica que ja ha rebut 158 denúncies de persones que han estat humiliades, vexades, o se’ls ha negat el servei, pel simple fet de parlar en català, des del 2007. “Això només és la punta de l’iceberg”, assenyala Neus Mestres, directora de l’entitat.

L’ONG creu que el nombre de persones discriminades per les forces de seguretat per parlar català, com li va passar a Salellas, és molt més alt que els sis casos greus d’humiliacions, vexacions o insults que van ser denunciats a la Plataforma per la Llengua l’any passat, cinc de la policia estatal i un d’un agent d’Eivissa.La resolució dels Comuns, que recorden que l’article 32 de l’Estatut d’Autonomia diu que ningú pot ser discriminat per raó de llengua, insta el govern a impulsar campanyes informatives en les dependències públiques que recordin a la ciutadania que tenen el dret d’utilitzar el català sempre que ho vulguin, a oferir assistència gratuïta i completa a les víctimes de discriminació lingüística, i també que el Departament d’Interior aprovi un pla d’investigació, prevenció i abordatge de les discriminacions lingüístiques. El text demana també al govern català que demani al govern espanyol que compleixi les disposicions de la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries (Celrom) i insta els ministeris a oferir en català tots els serveis als ciutadans de territoris de parla catalana i incorporar cartells a les dependències policials on es recordi a la ciutadania que tenen el dret de parlar en català.