“Els ‘guiris’ volem viure en català”

Posted on

Matthew Tree, Rosario Palomino, Toni Albà, Aleix Renyé i Carme Sansa, en l’acte de ‘No em canviïs la llengua a l’Orfeó Martinenc, a Barcelona / R. G. A.

La campanya ‘No em canviïs la llengua’ reclama que no s’exclogui ningú de l’idioma del país

Van començar fa uns mesos a demanar als catalans que no facin allò tan típic del país de passar-se al castellà quan s’intueix que l’interlocutor és de fora. Ho van fer a través de Twitter i Youtube amb un lema clar, No em canviïs la llengua, i l’èxit de la campanya ha estat tan gran, que ja han sumat el suport de la principal entitat en defensa de la llengua del país, del govern, d’un grapat de personalitats i, sobretot, de desenes de catalans nascuts a fora que reivindiquen el dret a viure en la llengua del país.

Així ho van expressar en l’acte amb què dijous van omplir l’Ateneu Martinenc, al barri del Clot de Barcelona, la primera trobada presencial multitudinària d’un moviment nascut i crescut a internet.

A l’escenari, tres casos paradigmàtics de víctimes de la submissió lingüística catalana: un anglès, un nord-català i una peruana, presentats per l’actor vilanoví Toni Albà, que feia de mestre de cerimònies.

Primer cas, el de Matthew Tree, escriptor anglès en llengua anglesa i catalana. Explica Tree que, a finals dels anys setanta, va aterrar en un poble de Catalunya d’uns 5.000 habitants on els veïns es van confabular perquè el guiri aprengués català. Van fer córrer a tots els bars del poble que si veien un paio amb la cara vermella i amb pinta d’estranger li parlessin en català i així ho van fer. Tree va viure una temporada en un món en què la gent parlava la llengua pròpia del país fins que va anar a parar a l’únic establiment que no estava al cas de la conxorxa i on, en sentir l’accent d’en Matthew i en saber que era de Londres, van passar a parlar-li en castellà, que com tothom sap, és l’idioma que es parla a Anglaterra.

Segon cas. Aleix Renyé, periodista nord-català, que fa uns anys va creuar la “frontera imposada” cap al sud i el seu fill de deu anys, parlant de català rossellonès, li va demanar com és que “si nosaltres som catalans ens parlen en castellà”. Explica Renyé que passa molt sovint als catalans del nord que quan van al sud i els senten parlar amb el català propi del seu territori se’ls adrecen en castellà, una llengua que la majoria de nord-catalans no parlen o la parlen de forma tan “macarrònica” com els sud-catalans el francès amb què, de vegades, també se’ls adrecen.

Tercer cas. Rosario Palomino, peruana i ànima de la campanya No em canviïs la llengua, a qui només pel seu aspecte, molts catalanoparlants se li adrecen en castellà, tal com va explicar fa uns mesos al Diari de la llengua. Palomino es rebel·la contra aquesta discriminació benintencionada. “Els catalans tenen tal nivell d’empatia que ens volen facilitar les coses, però no ho fan. Ens compliquen la vida”, diu Palomino. “No som un grup de guiris estranys. Som molts els que volem viure en català”, afegeix. Per això s’ha embrancat en aquesta campanya, que tant de ressò i suports està aconseguint.

Un dels suports, el de la Plataforma per la Llengua, entitat que fa anys i panys que treballa per fer del català la llengua comuna dels catalans d’arreu, tal com va recordar la seva vicepresidenta, Mireia Plana, que va confessar que tampoc és immune del tot a la mania de canviar de llengua. Relata Plana que, en una ocasió, va entrar en un basar xinès i va demanar a un home d’aspecte oriental “dónde están las escobas”. L’home la va mirar amb estranyesa i li va respondre, en català: “No ho sé. No treballo aquí”. “Costa treure’s de sobre aquest costum, però ho hem de fer”, diu la vicepresidenta de la Plataforma per la Llengua, que reivindica que cal donar als nouvinguts “les mateixes eines que té qualsevol de nosaltres”, entre aquestes, el català.

La Plataforma per la Llengua ha dut a terme diverses campanyes per conscienciar de la necessitat de revertir el costum de canviar de llengua com la d’aquest vídeo.

També el govern de Catalunya s’ha sumat a una campanya que la directora general de Política Lingüística, Ester Franquesa, qualifica d’“audaç i innovadora” perquè està “protagonitzada per persones reals” que demanen a la societat catalana que “no els exclogui” i els posi una “barrera” lingüística. “El català ha guanyat parlants gràcies a les persones que han vingut de fora i això fa la llengua i el país més grans”, va remarcar Franquesa.

La campanya No em canviïs la llengua s’estén com una taca d’oli. Cada cop hi ha més catalans nascuts a fora que es decideixen a aportar el seu testimoni a Youtube i la iniciativa aplega suports de personalitats com l’actriu Carme Sansa, que dijous va participar en l’acte de la campanya llegint un text de Carles Capdevila, i el president Carles Puigdemont que, des de l’exili i a través d’un vídeo, va demanar fer cas a aquesta gent i mantenir-se en català: “Ens demanen una cosa que tenim a l’abast i que és fàcil”.