Ensenya’m la boca, que no t’entenc

Posted on

Imatge de l’experiment de la Universitat de Barcelona / UB

Un estudi de la UB revela que fins i tot els parlants avançats d’una segona llengua fixen la mirada en els llavis de l’interlocutor

Els parlants d’una segona llengua posen l’atenció en la boca de l’interlocutor en lloc de fer-ho als ulls tal com passa quan parlen la seva llengua materna, segons un estudi de la Universitat de Barcelona (UB) publicat recentment a Language, Cognition & Neuroscience. La publicació de l’estudi arriba en un moment d’ús generalitzat de mascaretes que tapen la boca, fet que complica la comprensió de la parla, tal com ja s’havia alertat que passava amb les persones amb problemes auditius.

L’atenció prioritària a la boca es dona, per exemple, en el cas d’un catalanoparlant que parla amb algú en anglès. El fenomen es produeix tant en els aprenents amb un nivell baix de la segona llengua com en els que en tenen un domini elevat de l’idioma.

Els autors de l’estudi, Joan Birulés, doctorand del Departament de Cognició, Desenvolupament i Psicologia de l’Educació de la UB, juntament amb els investigadors de la Facultat de Psicologia Ferran Pons i Laura Bosch, en col·laboració amb David Lewkowicz (Haskins Laboratories, dels EUA), van gravar en vídeo una noia trilingüe (de mare catalana i pare anglès) que explicava històries quotidianes d’un minut en català, castellà i anglès. Amb un dispositiu de seguiment visual, es va enregistrar la mirada d’estudiants universitaris de Barcelona i de Boston mentre veien els vídeos i, posteriorment, es va comprovar el temps d’atenció visual a la zona de la boca i dels ulls de la parlant.

“Vam fer l’estudi en dos indrets lingüísticament diferents per poder descartar un possible efecte específic dels idiomes usats [per als estudiants de Barcelona, la segona llengua és l’anglès, per als de Boston, el català i el castellà]. Així, vam poder atribuir les diferències trobades al fet de sentir una llengua materna o una segona llengua, i no pas a les característiques de l’idioma en si”, explica Birulés al web de la Universitat de Barcelona.

En un primer experiment, es va comprovar que els nord-americans miraven més la boca quan veien els vídeos en català i castellà —llengües en què no tenien competència— que no pas quan els veien en anglès. De la mateixa manera, els estudiants de Barcelona, que pràcticament no sabien anglès, miraven més la boca quan veien el vídeo en anglès que quan el miraven en català o castellà.

L’experiment es va repetir amb estudiants amb diferents nivells d’anglès i, contra el que esperaven els investigadors, tots els estudiants, per més elevat que fos el seu nivell d’anglès, van desplaçar l’atenció visual cap a la zona de la boca la meitat del temps, com havia passat en el primer experiment. “Fins i tot els aprenents més avançats d’una segona llengua s’ajuden amb les pistes audiovisuals de la boca per entendre-la”, conclou Birulés.

En estudis anteriors ja s’havia demostrat que, quan hi ha soroll o costa d’entendre el missatge, veure la cara del parlant ajuda a comprendre la parla. En aquestes situacions es posa tota l’atenció en el parlant i es procura veure-li la boca per tal d’integrar les pistes visuals, com ara els moviments articulatoris que encaixen temporalment i acústicament amb els sons que s’escolten.