Es disparen les queixes per discriminació lingüística

Font: Informe de discriminacions lingüístiques 2018. Plataforma per la Llengua

El nombre de casos atesos per la Plataforma per la Llengua augmenta un 32%

El nombre de queixes per discriminació lingüística rebudes per la Plataforma per la Llengua s’ha disparat el 2018 i ha augmentat un 32%, segons ha anunciat l’entitat, que ha passat de tenir 430 reclamacions el 2017 a 570 l’any passat, el primer en què se supera al mig miler de queixes.

L’entitat, però, fa una lectura positiva de l’increment en el nombre de queixes, que atribueix a “un augment en la conscienciació per part de la ciutadania i del coneixement del servei d’atenció de queixes de la Plataforma per la Llengua”.

Una part de les queixes tenen com a protagonistes les administracions públiques. L’administració central és font de reclamacions en l’àmbit de l’atenció oral i escrita, o bé de queixes genèriques dirigides a l’actitud respecte al català per part del govern espanyol. En el cas de la Generalitat de Catalunya, la major part de les queixes les acaparen el Departament de Salut i la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals.

Pel que fa al sector privat, encapçalen el rànquing les empreses de serveis, les que basen la seva activitat en internet i les grans superfícies i franquícies.  La Plataforma per la Llengua destaca que el 2018 s’ha duplicat el nombre de queixes dirigides al sector de l’hostaleria i la restauració, que ha passat de les 19 del 2017 a les 38 del 2018. Tripadvisor continua al capdavant en el nombre de reclamacions dels usuaris.

La Plataforma per la Llengua posa un èmfasi especial en els casos de discriminacions lingüístiques greus per part de l’administració pública. El 2018 en va gestionar 25, un nombre semblant al d’altres anys, la major part dels quals d’organismes de l’administració de l’Estat com la policia i la justícia. Segons l’entitat, aquest casos “són només la punta de l’iceberg d’un problema d’exclusió lingüística més gran que té com a fenomen més rellevant la inhibició i l’autocensura dels parlants de català, que sovint opten per renunciar a la seva llengua”.

A banda de recollir i denunciar els casos de discriminació lingüística, la Plataforma per la Llengua ha dut a terme la campanya Prou de Catalanofòbia que inclou peticions al govern espanyol com exigir la capacitació lingüística al personal de l’administració central als territoris de parla catalana. També ha demanat als governs català, valencià i balear assistència gratuïta a les víctimes i una normativa autonòmica que permeti imposar sancions administratives pels casos de discriminació.