Ester Franquesa: “És estrany que el català no sigui la llengua vehicular del Parlament”

La directora general de Política Lingüística, Ester Franquesa, al seu despatx / R. G. A.

Entrevista a la directora general de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, Ester Franquesa

La Plataforma per la Llengua ha denunciat Lego i Playmobil per incomplir la llei de consum i no etiquetar en català.

Hi ha hagut una denúncia interposada a l’Agència Catalana de Consum. La Generalitat l’ha recepcionat com correspon i en farà el tràmit com correspon amb qualsevol altra denúncia de qualsevol altre tema de consum, incloses les de matèria lingüística.

Per tant, no hi ha cap canvi de política?

No. De fet, les denúncies interposades per no atenció o per desatenció per raó de matèria lingüística o altres raons que afecten el consumidor s’interposen a l’Agència Catalana de Consum, que acostuma a fer un avís a les empreses. Per exemple, en el cas d’una retolació que no és també en català. Normalment, la majoria de les empreses ho corregeixen i després hi ha poques multes. És el procediment normal a banda de la política que tenim com a govern de treballar amb les empreses perquè vagin augmentant el nivell d’ús del català en els llocs on correspon d’acord amb la legislació i, sobretot, de garantir l’atenció i els drets lingüístics del ciutadà.

Ara acabem de passar Reis i, justament en el camp de les joguines el català és molt escàs. Es farà alguna acció perquè es compleixi el Codi de Consum en aquest sector i altres?

Hi ha molt de camp per córrer, però estem fent molta acció des de Política Lingüística. En algun cas, amb alguna d’aquestes empreses i, fins i tot, més enllà perquè el sector de la joguina està molt situat a València. N’hem parlat amb el director general de Política Lingüística valencià perquè hi ha algunes accions que es poden fer en un àmbit territorial més gran que no pas Catalunya. Estem treballant en un projecte que es diu Emmarca’t per millorar l’ús del català en l’atenció al ciutadà tant telefònica com presencial com al web. Volem saber quines són les empreses que els ciutadans a Catalunya tenen més presents, quines són més notòries. Hem fet una enquesta, hem identificat 480 empreses de 38 sectors i hem analitzat quin ús fan del català en el contacte directe amb l’usuari i ara ens hi estem posant en contacte per dir-los què tenen en català, què no i què podrien fer. És una relació bilateral fàcil de fer.

Aquests resultats són públics?

Els de les empreses no perquè tenim comprovat que és més fàcil treballar fent avançar la llengua sense posar-los a la picota. Les empreses volen vendre els seus productes amb tranquil·litat i nosaltres el que volem és que el català sigui per a ells un valor afegit, un valor de garantia d’ús per al ciutadà. Nosaltres els diem que el català és un producte de màrqueting, una garantia de qualitat, un servei més que han d’oferir i, a més, el seu competidor el té. Això ens és molt útil. Si tu agafes una marca de cotxes i li dius que la marca del costat té el web en català, l’empresa mou peça més ràpid. Quan vam dissenyar el projecte, jo vaig pensar que els resultats globals d’ús del català serien molt baixos i vaig tenir una sorpresa agradable perquè eren molt més alts del que ens pensàvem. Són empreses que els usuaris tenen al cap i que no necessàriament són d’aquí, sinó que venen productes aquí i, curiosament, moltes tenen el web i l’atenció en català.

Dedueixo que els darrers anys hi ha hagut un canvi d’estratègia en la relació amb les empreses. L’exemple més clar és l’acord amb les majors de cinema, en lloc de l’enfrontament.

És una mica el mateix. Jo tinc molt clar que la legislació s’ha de complir, però que necessites un temps de progressivitat perquè es compleixi. A més, no tot és igual d’important i, per tant, si encara no estan complint la llei, potser que ens focalitzem en les empreses que tenen més repercussió en el ciutadà.

Com reben les vostres apel·lacions?

Les reben molt bé. Paral·lelament, també fem reunions amb sectors per dir-los quines obligacions lingüístiques tenen amb la documentació, la contractació i la retolació i això no ho reben tan bé. Se senten més incòmodes. Quan els parles en el seu llenguatge, el llenguatge de màrqueting, de valor, de comunicació, de servei… normalment s’hi troben més còmodes. I si, a més a més, després els dius que això és el que diu la legislació, normalment les empreses no s’hi oposen radicalment. De vegades apel·len a complicacions econòmiques, però quan els dius que hi ha altres empreses que ho estan fent i no hi ha cap inconvenient entres més bé. És el mateix que estem fent en cinema. Intentem convèncer les majors perquè facin el doblatge del cinema en català, però, sobretot, que facin les pel·lícules infantils. Paral·lelament hem obert una porta molt gran d’entrada de cinema a les plataformes, a Blu-ray, a altres finestres de distribució.

Amb algunes grans empreses com Netflix, Amazon o el  cas paradigmàtic de Trip Advisor no hi ha manera que incorporin el català.

Hi estem treballant. Amb algunes empreses necessites un temps d’aproximació, d’entrar-hi per la persona adequada. S’ha de dir que, evidentment, no som un estat. En el moment en què ho siguem i tinguem tota la legislació que només depèn del teu estat i que plenament favorable a la llengua pròpia de l’estat, serà més fàcil que no ho és ara.

Fa poc, precisament, vau denunciar els incompliments de l’Estat de la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries (Celrom).

És legislació que ha de complir l’Estat espanyol.

Quins incompliments destacaríeu?

Fa poc va venir el comitè d’experts i vam els vam exposar els incompliments, tal com vam fer fa tres anys. Per exemple, que a l’administració de l’Estat a Catalunya no es pugui utilitzar el català és un fet estrany o que a l’administració de Justícia no es  pugui utilitzar el català amb normalitat. La projecció exterior del català també hauria de ser impulsada per l’Estat espanyol de la mateixa manera que els ciutadans de Catalunya contribuïm amb els nostres impostos a promoure la llengua espanyola arreu del món amb l’Instituto Cervantes. També hi ha les dificultats aparentment tècniques que ens dona l’Estat espanyol perquè no hi hagi reciprocitat entre els mitjans de comunicació en les comunitats autònomes de llengua pròpia compartida com és València, les Illes i Catalunya.

Com està aquesta qüestió? S’estan fent avenços?

Sí. S’estan fent avenços. Els tres governs treballem en la mateixa direcció, cosa que no passava quan vaig començar a ser directora perquè no teníem governs favorables a València i a les Illes, però l’Estat espanyol no ho posa fàcil i és sorprenent les dificultats que posa. També en posa per fer que el català sigui una llengua d’ús oficial a la Unió Europea, que depèn de l’Estat espanyol, que posa una frontera a un idioma de dimensions europees com el català perquè els ciutadans de Catalunya puguin adreçar-se amb naturalitat en la llengua pròpia a les organitzacions europees.

Heu parlat amb el govern espanyol d’aquestes reclamacions?

En l’última etapa, les relacions amb el govern espanyol han estat una mica difícils perquè ens van fer un 155 i el tenim molt present. No hem estat en el millor moment per parlar d’aquests temes. Ara hem reprès la relació, els hem enviat l’informe i hem fet un estudi de la Celrom en què s’observa clarament que el que allà s’hi diu de bo és tot el que s’ha fet des de Catalunya, les Illes Balears o València.

En què es tradueix la col·laboració entre Catalunya, les Illes Balears i el País Valencià?

Hem presentat conjuntament una carta amb la nostra posició sobre la Celrom. També vam cedir a les Illes Balears, per exemple, la campanya I tu, jugues en català?, del Consorci per a la Normalització Lingüística per afavorir que hi hagi més consum de joguines en català, sense fer cap despesa de disseny, només de l’adaptació del logo, i ells l’han pogut aplicar. Amb campanyes com aquesta demostrem que el nostre mercat no és de 7 milions i mig, el del Principat de Catalunya, sinó de 14 milions, que és gairebé el doble. Això va funcionar molt amb Movistar, amb qui vam firmar un conveni de col·laboració per fer, sobretot, pel·lícules subtitulades i ells van comprovar que a les Illes i a València els seus consumidors també feien servir els subtítols en català. Ara presentarem un llibre conjuntament. Serà la primera vegada que ho farem, en ocasió de l’Any Fabra, a València. Hi ha molt bona relació entre els tres directors generals i un intercanvi molt fluid de comunicació.

“El nostre mercat no és de 7 milions i mig de parlants, sinó de 14, que és gairebé el doble”

Per què no hi ha campanyes a TV3 de foment de l’ús del català, de no canviar-se al castellà en una conversa?

Fa sis anys que vaig ser nomenada directora general i he estat amb quatre consellers perquè aquestes etapes han estat molt complicades. Ha estat una època d’unes retallades molt grans. A mi em va tocar ajustar molt el pressupost i era difícil destinar recursos a una acció com aquesta. Després, la situació política ha fet pensar que no era un moment d’apel·lar directament a utilitzar una llengua o l’altra, sinó de fer accions potser no tan mediàtiques. Aquestes dues raons no ens han impedit fer campanyes com el Parla.cat, Aprenem català, o Connecta’t al català amb el voluntariat i els serveis que oferim. En aquesta etapa que comencem m’agradaria fer una campanya d’aquest tipus.

El català ha perdut presència en espais públics emblemàtics com el Parlament.

És cert i a mi em sembla que no ha de ser així. Al Parlament crec que s’hi hauria de parlar la llengua que és pròpia del país, de la mateixa manera que és natural que sigui la llengua vehicular de l’administració, dels nostres mitjans públics i de l’escola, és estrany que no ho sigui del Parlament. Algunes raons, suposo que de caràcter polític, han fet que uns hagin optat per l’ús d’una i altra llengua o només d’una llengua com una arma política, que jo crec que ens perjudica.

Quan vau presentar l’Informe de Política Lingüística, vau posar èmfasi en l’ús del català entre els immigrants. Us preocupa especialment?

El nombre de persones que són capaces de parlar català i que entenen el català sempre ha estat ascendent a Catalunya. Mai a Catalunya hi ha hagut menys persones que sàpiguen parlar català que abans. La línia sempre ha estat ascendent gràcies a les persones que han vingut de fora. És un fet insòlit. També és un fet que els usos lingüístics no són ja monolingües. Això passa a tot Europa i a també a Catalunya. Jo crec que hem d’aspirar que tothom sigui capaç d’utilitzar el català i que ningú no en quedi privat perquè aquella llengua, que és la pròpia d’aquest país, no és seva. El que demostra la nostra acció i les nostres dades és que la població immigrant aprèn la llengua catalana. En aquest moment, som més de set milions i mig de persones i podem dir que hi ha tres milions de persones que saben parlar català i no el tenen com a primera llengua. Això és un avenç molt gran, un signe ben allunyat del que seria una llengua minoritària perquè vol dir que la llengua té força. Un 69,5% dels alumnes del Consorci són persones nascudes a fora.


“Hi ha tres milions de persones que saben parlar català i no el tenen com a primera llengua”

Hi ha hagut un augment del nombre d’alumnes aquest any. A què ho atribuiu?

Vam fer una campanya afavorint l’aprenentatge dels primers nivells. Primer, al Consorci oferíem tots els nivells de català i la veritat és que, des del punt de vista de política lingüística, el que ens interessa no és que la gent sàpiga molt bé la llengua, sinó que la gent pugui funcionar en català, pugui parlar i entendre. Hem potenciat clarament el nivell inicial i el bàsic. Aquest 2019 ho reforçarem i, si tot va bé, aquest mes que ve presentarem un projecte que reforçarà l’aprenentatge oral en aquest àmbit de primera línia d’atenció de les persones.

Aquest any es publica l’Enquesta d’usos lingüístics. Què dirà?

Hem fet el treball de camp. Què dirà no ho puc dir perquè encara no tinc les dades analitzades. Jo crec que les podrem fer públiques a primers de juliol.

Allà veurem si aquest augment del nombre de gent que sap parlar català es tradueix en l’ús social.

No sé exactament què sortirà en l’enquesta, però hi ha molts símptomes que indiquen que, tot i que no som monolingües, la llengua catalana creix. Per exemple, vam fer un estudi el 2016 de la llengua a les TIC i ens donava un nivell d’ús del català molt més gran del que en l’enquesta surt com a ús habitual. Estava sobre un 70% i l’ús habitual és del 46%. Això vol dir que, encara que habitualment no utilitzin el català, molta gent sí que l’utilitza si l’entorn és favorable.

Moltes vegades es diu que a l’aula es parla català i al pati castellà.

Si parlen castellà al pati entre ells i aquesta és la seva llengua primera és bastant natural. El nivell d’ús del català torna a pujar en els entorns de feina.

El moment polític és molt complicat. Teniu la sensació que, de la nit al dia, es pot perdre tot?

Aquí hem patit un 155, l’exili del nostre conseller, el del nostre president, l’empresonament de consellers… La sensació que hem patit és tan dura, que a vegades penses que és difícil que hi hagi una situació encara més dura que la que hem passat. Esperem que les coses millorin, que la justícia torni a aquest país, que la democràcia hi sigui, que la llibertat funcioni i que no hi hagi una regressió en cap sentit.