Filologia catalana? Què vols, ser ‘profe’?

Posted on Tagged

La docència és la sortida laboral més coneguda per dels filòlegs, però n’hi ha moltes més.

Montserrat Sendra

Professora de Filologia Catalana de la Universitat de Barcelona (UB)


Trenquem tòpics. Ara que més o menys tothom té clar que la Filologia Catalana és una opció laboral atractiva perquè hi ha una forta demanda de filòlegs al mercat, comença a ser hora que ens anem desfent d’un altre dels tòpics que l’encotillen: la limitació de les sortides.

L’ensenyament com a única opció? Fer de professor és una de les sortides naturals de les Filologies. És obvi: la humanitat sempre s’ha preocupat per les qüestions del llenguatge, la seva estructura, el seu aprenentatge i el seu ensenyament. Però rere el rètol de professor s’hi amaguen múltiples feines que potser no ens venen al cap en un primer moment, més enllà de l’ensenyament secundari (en centres públics, concertats o privats), que és on hi ha el gruix de la feina actualment.

Treballar a l’estranger. Podem ensenyar a la universitat (com a professor associat, lector o consultor), tant als territoris de llengua catalana com a fora (la convocatòria d’aquest any de l’Institut Ramon Llull incloïa places a Alemanya, els Estats Units, Finlàndia, França, Itàlia, Polònia…fins i tot a Xile!) I continuant a l’estranger, també podem fer classes a les associacions de catalans d’arreu del món, que sovint programen cursos propis,

Ensenyament d’adults. Ara bé, si no volem marxar a treballar a fora, també podem formar lingüísticament adults a les escoles d’idiomes, al Consorci per a la Normalització Lingüística (on hi treballen més de 500 tècnics lingüístics), o en les múltiples associacions que tenim al país.

Un camp amb sortides nombroses i variades. Però els filòlegs catalans també ens podem dedicar a altres tasques, a més de l’ensenyament. Pel que fa a les feines més relacionades amb la llengua, podem treballar en l’assessorament lingüístic, dedicar-nos a la dinamització lingüística, a la terminologia i la lexicografia o fins i tot en combinacions amb altres àmbits, com les tasques lingüístiques dels departaments de comunicació, traducció i interpretació, doblatge, subtitulació o el periodisme.

La literatura també té sortides pròpies. Pel que fa a les feines més relacionades amb la literatura, sovint més invisibilitzades, podem dedicar-nos a la dinamització literària en escoles d’escriptura, tallers literaris, clubs de lectura, rutes literàries… fins i tot s’han inventat el coaching cultural! Institucionalment, també es necessiten especialistes per cobrir les places de gestió cultural en diversos nivells, des de tècnics municipals de cultura, tècnics de museus i fundacions literàries, comissariats d’exposicions, comissariats de commemoracions, fins a treballadors de la Institució de les Lletres Catalanes, etc.

Jo vull escriure. Una de les sortides també és, òbviament, la creació literària: des d’assessorament a altres autors, elaboració de llibres per encàrrec, feines de negre, articulista o escriptor de ficció, entre d’altres.

La conjunció perfecta. La sortida de la crisi econòmica que hem passat, sumada al moment en què la majoria d’integrants del baby boom comencen a jubilar-se i al poc nombre de graduats en Filologia Catalana que els poden substituir, fa que es doni una circumstància força inèdita: falten filòlegs per cobrir totes les places necessàries. Estudiant Filologia Catalana no ens farem milionaris com la Rosalía, però sí que ens assegurarem una ràpida inserció al món laboral i un futur laboral ric i variat.

1 thought on “Filologia catalana? Què vols, ser ‘profe’?

  1. Caldria despolititzar el tema de la llengua a tot arreu dels països catalans, i això ho deuen fer les universitats. No deixar que els polítics utilitzen un tema que son vostès els qui deuen dictaminar

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.