França reivindica la “diversitat lingüística” en la UE post-Brexit

Posted on Tagged ,

Clément Beaune, secretari francès d’Afers Europeus

El responsable d’Afers Europeus francès demana aprofitar la sortida del Regne Unit per deixar de “xampurrejar l’anglès”

La sortida del Regne Unit de la Unió Europea ha revifat el debat sobre l’estatus de l’anglès entre els Vint-i-set, si més no, a França, on el govern mira que el francès recuperi part del terreny que ha perdut en la diplomàcia les darreres dècades. El secretari d’Estat francès d’Afers Europeus, Clément Beaune, va demanar dimarts que s’aprofiti el Brexit perquè a la UE es deixi de “xampurrejar l’anglès” i els representants dels Estats membres “s’acostumin a tornar a parlar” en les seves llengües.

Beaune  no va demanar que el francès ocupi el lloc de l’anglès arran de la sortida del Regne Unit del club europeu, però sí que va remarcar que “seria un error” que una UE post-Brexit “treballés i es comuniqués en una sola llengua”. El secretari d’Estat va anunciar que quan França tingui la presidència de torn de la UE, el primer trimestre del 2022, prendrà “iniciatives concretes” per garantir que les institucions europees “lluiten per la diversitat lingüística europea”.

L’anglès és un dels tres idiomes de treball de la Comissió Europea, juntament amb el francès i l’alemany, i és, de llarg, la llengua més utilitzada en tots els organismes europeus. Tal com va explicar Sophia Russack, investigadora en Afers Institucionals del Centre for European Policy Studies (CEPS) al Diari de la llengua, l’hegemonia de l’anglès en les institucions europees no ha vingut del fet que el Regne Unit fos un estat membre de la UE, sinó que ha guanyat terreny a Brussel·les a mesura que el club d’estats s’ha fet més gran, “especialment des de l’ampliació als països de l’est el 2004”.

Les llengües oficials de la Unió Europea són les que proposen els estats membres i, tot i que, amb la sortida del Regne Unit, no n’hi ha cap que hagi proposat l’anglès (Irlanda i Malta van triar el gaèlic irlandès i el maltès respectivament), els idiomes no perden el seu estatus de forma automàtica. D’acord amb l’article 342 del Tractat de Funcionament de la Unió Europea, “el règim lingüístic de les institucions de la Unió serà fixat pel Consell mitjançant reglaments, per unanimitat”.  Això vol dir que una eventual decisió de llevar l’oficialitat de l’anglès s’hauria de prendre per unanimitat pels 27 membres de la UE.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.