Hèlsinki es planteja declarar-se ciutat de llengua anglesa

Juhana Vartiainen, alcalde de Hèlsinki, al davant de l’ajuntament de la capital finlandesa / Juhana Vartiainen

L’alcalde pretén atraure treballadors qualificats a la capital finlandesa, però la minoria d’idioma suec s’oposa a la iniciativa

L’alcalde de Hèlsinki, Juhana Vartiainen, s’està plantejant declarar la capital de Finlàndia com a ciutat de llengua anglesa, segons va anunciar al diari Helsingin Sanomat. Amb aquesta consideració, el batlle pretén atraure treballadors qualificats a la ciutat i evitar que molts se’n vagin a causa, entre altres raons, dels requeriments lingüístics de la ciutat.

Finlàndia té dues llengües oficials principals: el finès, un idioma especialment difícil d’aprendre pels estrangers, i el suec. Per treballar al país, moltes empreses demanen que es parli finès i per fer-ho en el sector públic cal dominar aquesta llengua i tenir almenys un coneixement satisfactori del suec.

La ciutat ha topat els darrers anys amb el problema de l’escassetat de professionals de sectors com el tecnològic i amb el de la marxa d’estudiants estrangers, un 36% dels quals se’n van al cap d’un any d’haver-se graduat, segons les dades del govern. Entre les raons que citen els estudiants hi ha la burocràcia en qüestions d’immigració, els alts impostos i les dificultats lingüístiques.

Vartiainen pretén contribuir a revertir aquesta situació convertint Hèlsinki en una ciutat angloparlant -juntament amb les altres llengües- i ha demanat, a més, que s’estengui l’educació en anglès a les llars d’infants i les escoles de primària. Finlàndia és un país on hi ha un gran coneixement de l’anglès i el 86% dels ciutadans el parlen, segons les dades del govern finès.

La proposta de l’alcalde ha provocat el malestar dels parlants de llengua sueca, que temen que el seu idioma quedi arraconat. En una entrevista al diari Hufvudstadsbladet, el cap del comitè bilingüe de Hèlsinki, Bjorn Mansson, membre del Partit popular suec, que representa els interessos de la minoria de parla sueca a Finlàndia (prop d’un 5% de la població), va advertir que no estan disposats a “transigir en el dret constitucional dels parlants de suec a rebre els serveis de la ciutat i poder-s’hi comunicar en la seva llengua materna”. Vartiainen assegura, però, que per a molts llocs de treball en què l’empleat no té contacte amb el públic n’hi hauria prou amb saber anglès.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.