“Ho pot repetir en castellà?”

Posted on

Meritxell Budó, en la conferència de premsa de dimarts / Foto: Generalitat de Catalunya

Raül G. Aranzueque

“Ho pot repetir en castellà?”

Un part de la premsa espanyola ha carregat contra la portaveu del govern català, Meritxell Budó, perquè, en una conferència de premsa, va respondre a una periodista que li formulava una pregunta en castellà que es limités a demanar qüestions que ja s’havien plantejat anteriorment en català. Budó va adduir que el protocol seguit els darrers anys en les conferències de premsa del govern estableix que primer es responen les preguntes en català i, posteriorment, per “cortesia”, es contesten les mateixes qüestions en castellà perquè les televisions i ràdios que ho vulguin tinguin els talls de veu en aquesta llengua.

La polèmica s’ha desfermat perquè la periodista que va fer la pregunta en castellà no repetia el que ja s’havia demanat en català, sinó que formulava una pregunta diferent, un fet molt més raonable en una conferència de premsa d’un país normal que no pas demanar la repetició de la jugada en castellà.

Aquesta pràctica, sense cap ni peus, de duplicar les preguntes passa cada dia a Catalunya. Tant hi fa que la conferència de premsa versi sobre fets de cap interès per al públic de fora del Principat com, posem per cas, els criteris de la Generalitat per a l’obtenció de beques menjador. Indefectiblement, un periodista d’un mitjà estatal demanarà al polític de torn si “lo puede repetir en castellano” o el mateix servidor públic ho oferirà gentilment a la premsa en acabar el torn de preguntes: “Va, fem-ho en castellà”.

A banda d’allargar, de forma innecessària, les conferències de premsa, aquesta pràctica de polítics de tots els colors resulta contraproduent per a la imatge del català a l’Estat espanyol. Si els espanyols veuen cada dia a la televisió polítics catalans i catalanoparlants parlant en castellà de qüestions que afecten a Catalunya és més fàcil que comprin la idea que els catalans parlem la nostra llengua per molestar o per esnobisme i no pas perquè sigui el més normal del món parlar l’idioma propi.

Jordi Magrinyà, candidat de la CUP per Barcelona en les passades eleccions municipals, ha estat dels pocs que, recentment, ha denunciat aquest despropòsit. “Subtituleu [al castellà] les meves declaracions”, va etzibar a un periodista que li demanava la versió en aquest idioma. “Si fos Michael Jordan [parlant en anglès] ho faríeu”, va afegir.

La solució és molt fàcil. Que els periodistes facin les preguntes en l’idioma que vulguin i que els polítics responguin en la seva llengua (català en el cas del president de la Generalitat, Quim Torra; aranès en el cas de l’exdiputada de la CUP Mireia Boya; i castellà, en el cas de la diputada del PP per Barcelona Cayetana Álvarez de Toledo). Si les declaracions s’han de subtitular, que es faci (com fa TV3 amb Donald Trump), o que es doblin, com fan altres cadenes. Però ja n’hi ha prou de “cortesia” mal entesa, que al final encara ens diuen supremacistes i altres floretes.