Internet encapçala el rànquing de reclamacions a l’Oficina de Drets Lingüístics valenciana

La sanitat és l’àmbit de la Generalitat que més queixes de discriminació genera

El director general de Política Lingüística i Gestió del Multilingüisme de la Generalitat Valenciana , Rubén Trenzano, ha presentat aquest dimarts la memòria de l’Oficina de Drets Lingüístics de l’any 2018 al president de les Corts, Enric Morera, dos dies abans del Dia Europeu de les Llengües. L’informe revela que el valencià és, de llarg, la llengua que més ciutadans han sentit vulnerada (un 88,5% contra un 11,5 del castellà), mentre que internet i les xarxes socials és l’àmbit que més incidències acumula (un 40,2%), seguit de la retolació i la toponímia (24,1%), la retolació escrita (18,4%) i l’atenció oral (13,8%).

La major part de les sol·licituds relacionades amb internet i les xarxes socials s’adrecen als ajuntaments i demanen que el contingut dels webs institucionals i la informació dels seus comptes de Facebook i Twitter estiguin en valencià i no només en castellà, mentre que el gros de les reclamacions i suggeriments sobre retolació i toponímia denuncien el fet que els rètols i senyals indicadors de les carreteres només estan en castellà o no respecten la toponímia oficial.

Pel que fa a les incidències de matèries que són competència de la Generalitat, la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública és la que més en concentra amb un 36% dels casos. La memòria de l’ODL remarca que en l’àmbit de la sanitat pública “les persones se senten, amb independència de la llengua parlada, especialment vulnerables, situació que s’agreuja en el cas de trobar-se amb actituds hostils per part del personal mèdic i d’atenció sanitària pel que fa a l’ús de la llengua pròpia”.

Les dades de l’ODL confirmen l’augment en el nombre de denúncies de vulneració de drets lingüístics en l’àmbit sanitari que hi ha hagut els darrers mesos al País Valencià i també en altres territoris de parla catalana. Entre les més flagrants hi ha la que va denunicar la Plataforma per la Llengua en què un sanitari del servei d’urgències que es va negar a atendre una pacient a Sant Vicent del Raspeig (l’Alacantí) perquè li parlava en valencià.

El Conseller d’Educació, Cultura i Esport, Vicent Marzà, recorda en la memòria de l’ODL, que “les actituds hostils i discriminatòries envers la llengua pròpia es resisteixen a desaparéixer i hi ha persones que les pateixen només pel fet d’usar la seua llengua en els diferents contextos i situacions que regeixen la vida quotidiana, tant en l’àmbit públic com en els espais privats”. Trenzano, va remarcar, però, en la presentació de la memòria, que “l’informe aprofitarà per fer veure a la ciutadania que l’administració l’acompanya quan es dona una situació de discriminació lingüística de qualsevol mena”.

L’Oficina de Drets Lingüístics,  que durant l’any 2018 ha recollit un total de 31 reclamacions, 53 suggeriments i 3 consultes, es va crear l’octubre de 2017 per emparar els ciutadans de les vulneracions dels seus drets lingüístics. L’Oficina informa i assessora les persones que pateixen discriminació i gestiona també reclamacions i suggeriments adreçats a persones físiques i jurídiques privades encara que en aquest cas només actua com a mediadora amb l’aspiració de sensibilitzar i informar.