La caricatura andalusa perviu

Posted on Tagged

Mireia Chavarria, durant l’entrevista amb el Diari de la llengua, a Barcelona / R.G.A.

Un estudi revela que les dones amb accent d’Andalusia arrosseguen l’estigma del personatge amb baix nivell cultural

Són dones amb estudis universitaris, màsters i doctorats que van arribar a Catalunya fa pocs anys, parlen català i, malgrat tot, arrosseguen l’estigma de la caricatura de l’andalús amb baix nivell cultural, ociós i graciós. Aquesta és la situació que Mireia Chavarria s’ha trobat en un bon nombre d’alumnes de català de la cooperativa Aula d’Idiomes, del barri de Sants de Barcelona, on treballa. I aquest fenomen és el que ha volgut reflectir en el Treball de Final de Grau de Llengua i literatura catalanes de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), que va ser premiat en la sisena edició dels Nous talents en sociolingüística catalana, una iniciativa de la Societat Catalana de Sociolingüística (SOC).

Explica Chavarria que cap als anys 2000 hi va haver a Catalunya una nova onada migratòria. Molts estrangers, però també gent d’Andalusia, que no tenia res a veure amb el perfil de les migracions anteriors, i que buscava una feina qualificada. Algunes d’aquestes dones andaluses van aprendre català i, malgrat tot, es van trobar que eren “llegides amb biaix”. “Tenen un estigma que les perjudica, relacionat amb el personatge fictici ociós i graciós” que molta gent associa amb els andalusos, afirma Chavarria.

De fet, explica l’autora de l’estudi, els clixés del passat encara es reprodueixen actualment, fet que dificulta que la població canviï de mirada. Chavarria posa com a exemple personatges de ficció de TV3 com la Marcela, de Ventdelplà; la Mari i alguns personatges castellanoparlants de la sèrie Merlí. Molta gent “associa els andalusos a persones amb un nivell cultural baix” i sovint les dones que apareixen en la recerca han de “justificar el seu currículum” constantment per contrarrestar els prejudicis.

La llengua és un element clau en la imatge que es percep d’una persona. En el treball de Chavarria, les dones andaluses estudiades “senten que no tenen les mateixes oportunitats que una persona amb accent nadiu”, tant quan parlen català amb accent andalús com quan parlen castellà. En aquest darrer cas, s’esforcen a parlar “amb un accent més estàndard” que emmascari el seu origen andalús.

La discriminació per raó d’accent no és tan evident com d’altres. “És invisible. Per exemple, tenens menys possibilitats que les convidin a fer una xerrada encara que tinguin el mateix capital cultural que altres persones”, explica la investigadora, que contraposa la situació de les dones andaluses a la de les persones que parlen català amb accent anglès i conclou que, tot i que l’accent té una importància decisiva en les oportunitats de les persones, el que és veritablement determinant és “la classe social i la procedència”.