La Covid-19 carrega de feina els lingüistes forenses

Foto: Mossos d’Esquadra

La pandèmia ha disparat les demandes d’investigació de l’autoria de les estafes en línia

El confinament a casa imposat per la pandèmia del coronavirus ha multiplicat l’ús d’internet a les llars. Teletreball, classes en línia i videoconferències formen part de la vida quotidiana de moltes persones i els ciberdelinqüents no han deixat escapar l’oportunitat per ampliar el negoci.

La policia ha alertat darrerament d’un augment notable del nombre d’estafes per internet a propòsit del coronavirus i de necessitats associades com el desig de proveir-se de mascaretes, gel hidroalcohòlic, material de protecció sanitari o bé tenir informació sobre què fer en cas que es presentin símptomes compatibes amb la Covid-19. L’amenaça arriba per moltes vies: correu electrònic, missatges de Whatsapp, xarxes socials, virus… i cada cop hi ha més particulars i organismes, especialment sanitaris, que recorren a la lingüística forense per trobar-ne els autors.

Sheila Queralt,  lingüista forense i fundadora del laboratori SQ-Lingüistas Forenses, explica que les ciberestafes relacionades amb l’entorn sanitari, sorgides durant el confinament, suposen ja el 18% de la càrrega pericial del seu laboratori. En molts casos -afirma- “l’objectiu és el personal sanitari”. “Hi ha casos de suplantació d’identitat, de correus que demanen dades personals i bancàries, d’informes falsos de l’OMS [Organització Mundial de la Salut], missatges que es fan passar pel Ministeri de Salut…”. Entre les estafes més freqüents hi ha la venda en línia de mascaretes i guants d’empreses fantasma.

“Les nostres principals tasques són analizar el llenguatge per tal de determinar marques de la llengua d’origen o del dialecte del ciberdelinqüent presents en els correus o inclús en el codi del malware, que ens permetin construir un perfil geogràfic”, relata Queralt. “Fins i tot en les notes dels comandaments dels virus s’hi poden trobar trets sociolingüístics que ajuden a veure d’on prové el delinqüent”, afegeix.

 “També assessorem en la construcció d’infraestructures automàtiques que ajuden a detectar els correus fraudulents mitjançant l’aportació d’aquells trets lingüístics característics d’aquests correus maliciosos, com poden ser en català, un mal ús dels pronoms febles, faltes ortotipogràfiques,i paraules clau com podrien ser urgent o errors típics causats per traduccions automàtiques”, subratlla Queralt.

Més enllà de l’àmbit sanitari, el confinament també ha potenciat altres comportaments com l’activitat dels odiadors a les xarxes socials, molt sovint contra famosos que, en moltes ocasions, “no són conscients de com s’exposen”, diu Queralt, que posa com a exemple persones que es graven a les vuit del vespre al balcó de casa seva i revelen, d’aquesta manera,el lloc on viuen. Els lingüistes forenses ofereixen als famosos assetjats a les xarxes socials, entre altres coses, una llista de les paraules més utilitzades pels seus odiadors perquè les bloquegin en els filtres corresponents.

El fet de passar tantes hores a casa tota la família ha disparat també els casos de violència, els abusos sexuals i la pornografia infantil, gravació de vídeos inclosa, uns fets que, en molts casos, les víctimes no denuncien perquè tenen menys ocasions de sortir o perquè creuen que, enmig de la pandèmia, no seran ateses.