La llengua franca igualitària

Posted on Tagged

Paradeta de l’Associació Catalana d’Esperanto a la Rambla de Barcelona

L’esperanto reivindica el seu valor com a idioma internacional

Bernat Garcia i Bassols / Barcelona

L’anglès és des de fa temps, i cada vegada més, la llengua internacional, un idioma amb el qual t’entendran a pràcticament tot el món. Tot i la indisputabilitat d’això, des de l’any 1887 i de la mà de l’oftalmòleg Ludwig Lazarus Zamenhof, va sorgir una llengua alternativa que actualment parlen, arreu del planeta, entre centenars de milers de persones  i 3 milions, segons estima l’Associació Universal de l’Esperanto, tot i que no hi ha xifres oficials. Entre 1.000 i 2.000 persones el tenen com a llengua materna.

La majoria d’esperantistes descobreixen aquesta llengua durant l’època d’estudiant, “quan descobreixes altres idiomes i altres realitats”, explica Òscar Puig, president de l’Associació Catalana d’Esperanto. 

De les qualitats que més destaquen els parlants que tindria l’esperanto si fos la llengua franca mundial, hi ha la de la igualtat entre països. I és que actualment, com que l’anglès és la llengua internacional, en una interacció entre una persona que té aquest idioma com a primera llengua i una que no, sempre tindrà avantatge la nadiua. “Si dues persones parlen esperanto estan en pla d’igualtat”, assenyala Puig.

Puig també remarca que “l’esperanto s’aprèn infinitament més ràpid que l’anglès o el francès” perquè està fet perquè s’aprengui ràpid. “L’esperanto és una llengua internacional, va ser dissenyada per fer aquest paper, en canvi, l’anglès fa de llengua internacional”.

Els esperantistes reivindiquen també els avantatges de caràcter econòmic que tindria la generalització de la llengua. Segons el president de l’Associació Catalana d’Esperanto, el sol fet d’ensenyar anglès a tot arreu, “suposa unes inversions monstruoses per als països”, que “van a engruixir les butxaques d’aquells que exporten la llengua”. A més, hi ha altres factors, com el sistema de traduccions automàtiques, que també valen molts diners que s’estalviarien si tothom parlés la mateixa llengua. 

Amb tants avantatges, com és que segueix sent una llengua que tant poca gent parla? Puig respon que “la raça humana hauria de ser més lògica” per adonar-se de les possibilitats que obriria l’esperanto. A més, “des que existeix internet, l’esperanto ha tingut una revifada molt gran”. “Cada vegada hi ha més material, cada vegada s’escriu més”, afegeix el president de l’Associació Catalana d’Esperanto, tot i que admet que “és bastant difícil que et trobis amb algú que parli esperanto sense que tu el vagis a buscar”. Però quan es busquen es troben arreu del món.