La mare també va a classe

Posted on Tagged ,

Curs de català a l’escola Mas i Perera de Vilafranca del Penedès / R.G.A.

Els cursos de català a les escoles faciliten la integració de les famílies en la vida del centre

Van arribar a Catalunya fa uns anys i allà es van trobar que s’hi parlava una llengua amb la qual molts no hi comptaven. En alguns casos, pràcticament ni la senten, al barri, però la tenen molt present perquè és l’idioma dels deures dels fills i el que es parla a l’escola on els porten.

Aquesta, a banda de moltes altres, és una raó poderosa per aprendre català i si, a més, ho poden fer a la mateixa escola on duen els nens, no hi ha excusa que valgui per posar-se amb això del català.

Així ho van entendre ara fa dos cursos el Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL), el Departament d’Ensenyament i el de Treball, Afers Socials i Famílies, quan van engegar una prova pilot de cursos de català a dinou escoles de les poblacions del centres de normalització lingüística de Barcelona, Badalona i Sant Adrià, el Maresme, L’Heura, Sabadell, Vallès Occidental 3, Tarragona, Lleida, l’Alt Penedès i el Garraf i l’Hospitalet. Van començar amb 400 participants i, fins ara, ja porten 1.924 inscrits, més de la meitat dels quals en nivells inicials, que han après català en més d’una seixantena d’escoles. Tres de cada quatre han acabat el curs.

L’objectiu d’aquests cursos, que s’inscriuen dins del programa Llengua, cultura i cohesió és, a banda de posar les màximes facilitats als nouvinguts perquè aprenguin català, promoure la participació de les famílies en la vida escolar. “El més positiu de tot és la implicació de les famílies a l’escola”, explica Mercè Pascual, tècnica d’integració social de l’escola Mas i Perera, de Vilafranca del Penedès. “En els cursos aprofitem per donar informació del centre i això fa que participin més en les activitats de les escoles i en coneguin el funcionament”, afegeix.

Eugènia Baqueró, tècnica de normalització lingüística, ho certifica. “A més d’ensenyar català, els expliquem com es demanen les beques menjador, quan es fa la jornada per millorar el pati i quan es fa la xerrada d’habilitats parentals”, relata Baqueró, que remarca que els aprenents troben en aquests cursos “un espai de confort” que els motiva per aprendre la llengua.

A l’escola Mas i Perera tots els aprenents d’aquest curs de Llengua i socialització de famílies en l’entorn educatiu són dones i del Magrib, lloc de procedència de bona part dels alumnes. Totes veuen el català com una eina útil per a la seva vida a la ciutat on viuen. La Noura i la Fatiha esperen poder “ajudar els fills” amb els deures o, si més no, entendre sense problemes la informació que porten de l’escola. La Majida té ganes d’aprendre prou català com per “comunicar-s’hi amb la gent d’aquí” i la Naima, per fer-lo servir per parlar amb els mestres, el metge o els botiguers. La Mina i la Manghouda estan especialment interessades aprendre a escriure’l i es mostren orgulloses dels progressos que han fet.

La classe del dijous passa volant. Les alumnes aprenen els noms de les estances de la casa, què hi ha a cada lloc i on és cada cosa. Quan tenen dubte ho demanen a l’Eugènia i a la Mercè i quan s’equivoquen riuen. Ningú no mira el rellotge.

Els mestres de l’escola Mas i Perera són un dels beneficiaris del projecte. Diuen que els fills de les aprenents de català han millorat a classe des que les mares també van a escola. Ho han notat en l’actitud i les competències dels nens i també en la desimboltura de les mares quan parlen amb els docents, expliquen. El pla sembla que funciona.