La naturalitat de comprar en català

Posted on Tagged

Un estudi constata la diferència entre la llengua de la retolació i la de l’atenció al client als comerços

Darrerament s’ha parlat molt de la situació del català en àmbits clau per al futur de la l’idioma com l’audiovisual i l’oci juvenil, però la llengua també se la juga en altres terrenys de la vida quotidiana com el comerç. Això és, precisament, el que analitza l’Estudi Ofercat 2019, de la Direcció General de Política Lingüística (DGPL) i el Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL) de la Generalitat de Catalunya, que revela la diferència que hi ha entre la presència del català en la retolació dels comerços i l’ús de la llengua en l’atenció oral al públic.

Segons l’estudi, presentat aquest dilluns en una sessió en línia, la majoria d’establiments de les deu ciutats de Catalunya analitzades (Manresa, Reus, Sant Cugat del Vallès, Molins de Rei, Mollet del Vallès, Rubí, Cerdanyola del Vallès, Sant Vicenç dels Horts, Viladecans i Santa Coloma de Gramenet) compleixen amb la norma que estableix que la retolació identificativa (la fixa) ha de ser en català i en tres casos -Manresa, Reus i Sant Cugat del Vallès- l’índex de retolació informativa en català és, fins i tot superior: un 86% a la capital del Bages, un 76% a la del Baix Camp i un 81% a la ciutat vallesana.

La presència del català en la retolació té una certa correlació amb la proporció de població que sap parlar català en cada població, tot i que hi ha diferències notables entre el percentatge de ciutadans que sap parlar la llengua a Rubí, Viladecans i Santa Coloma de Gramenet, que oscil·la entre el 50% i el 70% i el de retolació informativa, que està entre el 38% i el 56%.

Les diferències més accentuades es donen, però, en l’atenció oral, on només hi ha una correlació important entre la llengua que saben parlar els ciutadans i l’idioma en què són atesos a Manresa i Reus. A totes les ciutats, però, el percentatge de dependents que s’adeqüen a la llengua en què els parla el client si ho fa en català, encara que en primer terme se’ls hagin adreçat en castellà, és notable. En el cas de Santa Coloma de Gramenet, tot i que el percentatge de vegades en què els treballadors dels establiments s’adrecen, d’entrada, en català als clients és només del 15%, l’índex d’adequació a la llengua del seu interlocutor si aquest els parla en català és el triple (46%). Val a dir que en aquesta ciutat el percentatge de ciutadans que saben parlar català és de prop del 50%.

La presència del català decau de forma espectacular en els webs o les pàgines de Facebook dels establiment, que en cap cas arriben a la meitat. El castellà és la llengua dominant en les plataformes d’internet i hi ha també presència d’altres idiomes.

L’ús del català també varia en funció del sector d’activitat de cada establiment, tal com ha remarcat Anton Ferret, cap del Servei d’Informació, Difusió i Estudis de Política Lingüística. Les diferències més notables es produeixen entre els sectors de l’oci i la formació, on l’índex de retolació en català està per sobre del 70% i el d’atenció oral entre el 60% (inicial) i el 80% (adequació) i el de la restauració i l’hoteleria, on només el 21% de les vegades s’adrecen d’entrada als clients en català i en el 35% dels casos s’adeqüen a aquesta llengua.

Per mirar de fer créixer la presència del català en el comerç, els plans Ofercat, del CPNL, preveuen una feina conjunta entre els comerços, els ajuntaments i entitats socials i econòmiques amb les quals porten a terme accions de sensibilització lingüística i d’assessorament. “Estem treballant amb la Fundació .cat perquè les empreses tinguin aquest domini a internet i amb Pimec per explicar els serveis que podem oferir com el d’assessorament lingüístic”, explica el cap del Servei de Foment de l’Ús del Català del CPNL, Carles de Rosselló, a tall d’exemple.

L’objectiu -remarca el responsable del Consorci-, és “incrementar el coneixement i l’ús del català als comerços, especialment als regentats per nouvinguts”. A més de fomentar la llengua entre els comerciants, el pla vol garantir que els catalanoparlants siguin atesos en la seva llengua. “Quan aneu a comprar no dimitiu de la llengua” encara que no us parlin en català. “Sovint ho fan a la segona o tercera”, diu la directora general de Política Lingüística, Ester Franquesa. “Recordeu 95% de la població entén el català. Fem un favor si fem la llengua natural en aquest entorn”, afegeix.

2 thoughts on “La naturalitat de comprar en català

  1. Perdoneu, però “vallenc, vallenca” vol dir “natural de Valls”, o bé “relatiu o pertanyent a Valls o als seus habitants”. Si esteu parlant de Sant Cugat del Vallès, heu de dir “la ciutat vallesana”, no “vallenca”. De res.

Comments are closed.