L’ambaixador del català a Màlaga

Posted on

Un jove malagueny promou a les xarxes socials les llengües minoritzades de l’Estat

És malagueny, té 24 anys, estudia Dret, no ha posat mai els peus als Països Catalans i parla català. I portuguès, italià, anglès, una mica de xinès, es defensa amb el francès i l’asturià i, naturalment, domina el castellà.

Darrerament està fent soroll a les xarxes socials. Enmig del clima enrarit pel judici als presos polítics catalans i les enèsimes amenaces d’alguns polítics espanyols cap a la normalització del català i d’altres llengües de l’estat, Antonio Díaz ha creat un grup a Facebook de més de 900 membres, amb  gent d’arreu de l’Estat i de més enllà, per “comentar i debatre l’etimologia dels mots en qualsevol llengua romanç i en anglès”, “promoure la cultura i l’estudi de la diversitat lingüística” de l’Estat i “defensar les llengües minoritzades”. A Twitter, amb el nom d’Advétimo, il·lustra diàriament els seus seguidors amb informació sobre l’etimologia de paraules de tota mena, una afició ben poc comuna en un jove que ni tan sols estudia cap carrera relacionada amb aquest camp.

“Sempre m’he sentit atret per les llengües, per altres països i cultures”, explica l’Antonio amb un català força fluid. “Aprendre una llengua t’ajuda a entendre la seva cultura. Cada llengua és una manera d’entendre el món”, afegeix. I en posa un exemple: “Hi ha un munt d’expressions en anglès i portuguès que no es poden traduir si no coneixes la cultura, com ara les relacionades amb el camp”.

I, com que l’Antonio té molt d’interès a conèixer altres cultures, s’ha posat a aprendre idiomes, començant per “les llengües d’Espanya, que són les més properes”. Una part de la culpa la té el seu pare, andalús com ell, però que va créixer a Astúries, va treballar a Galícia i va aprendre l’asturià i el “galaico-portuguès”, com s’esforça a remarcar l’Antonio. A casa, amb el pare parlaven castellà, però s’hi barrejava l’asturià i el portuguès.

I un bon dia, el català va entrar a la vida de l’Antonio. Ho va fer gràcies al canal de YouTube de La Tuerka, on va descobrir vídeos de rapers que penjaven “cançons polítiques en català com la de Valtònyc i el Borbó” i es va enamorar de la llengua. “El català és una llengua bonica amb trets que no té el castellà com els pronoms febles i més fonemes. És  més semblant al francès i a l’italià que al castellà”, diu l’Antonio.

Li agradaria visitar algun dia Barcelona i practicar, sobre el terreny, el català, tot i que ja l’han avisat de l’estès costum català d’adreçar-se en castellà a tothom qui se sospita que no té el català com a llengua materna. De moment, però, s’ha de conformar amb practicar la llengua de Mercè Rodoreda amb els companys d’un grup de Whatsapp on hi ha gent de Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears.

Ara s’ha proposat crear un grup a Màlaga de gent interessada a aprendre català, però no sap si trobarà voluntaris. És difícil trobar-ne -diu- “no perquè la gent pensi que el català és la llengua d’un poble sediciós, sinó per l’utilitarisme econòmic, extrapoblable a l’utilitarisme lingüístic, que fa que la gent no decideixi aprendre llengües  minoritzades”. Interessar-se només les llengües més grans no deixa de ser una mena de “supremacisme”, assenyala.

L’Antonio denuncia la “incomprensió” de molts castellanoparlants amb la resta de llengües de l’Estat i n’assenyala dos motius. El primer, els mitjans de comunicació. “A la tele només es parla de Catalunya. És com si els catalans mengessin nadons”, diu. L’altre, l’educació. “Si a escola s’ensenyés que a Espanya hi ha moltes llengües, la gent no pensaria que el català o l’asturià són dialectes”.

Ell posa el seu granet de sorra en la defensa de les llengües minoritzades de l’Estat amb la seva activitat a les xarxes. A Twitter hi té fixat un tuit amb la convocatòria de la manifestació del 6 d’abril a Gijón a favor de l’oficialitat de l’asturià perquè creu en la solidaritat entre els pobles. “No he perdut l’esperança  que la gent entengui que l’Estat espanyol té una gran riquesa lingüística”.