L’anglès sobreviu al Brexit

Posted on Tagged

L’idioma mantindrà l’estatus a la UE tot i la sortida del Regne Unit

La sortida anunciada del Regne Unit de la Unió Europea va deixar molts interrogants oberts. Entre aquests, quin estatus tindria l’anglès a les institucions europees després del Brexit. Poc després del referèndum del 2016, en què els britànics van votar abandonar el bloc comunitari, van sorgir algunes especulacions segons les quals aquesta llengua podria deixar de ser oficial a la UE i, fins i tot, hi havia qui hi veia una oportunitat perquè el francès recuperés part del terreny perdut.

La realitat, però, és tota una altra. Si bé és veritat que les llengües oficials de la Unió Europea són les que proposen els estats membres i que, amb la sortida del Regne Unit, no n’hi ha cap que hagi proposat l’anglès (Irlanda i Malta van triar el gaèlic irlandès i el maltès respectivament), també ho és que els idiomes no perden el seu estatus de forma automàtica.

D’acord amb l’article 342 del Tractat de Funcionament de la Unió Europea, “el règim lingüístic de les institucions de la Unió serà fixat pel Consell mitjançant reglaments, per unanimitat”. Així ho va recordar la representació de la Comissió Europea a Irlanda quatre dies després del referèndum del Brexit. Això vol dir que una eventual decisió de llevar l’oficialitat de l’anglès s’hauria de prendre per unanimitat pels 27 membres de la UE.

Més enllà de les disposicions oficials, el dia a dia de les institucions europees tampoc no fa pensar que l’anglès hagi de perdre terreny a Brussel·les. L’anglès és un dels tres idiomes de treball de la Comissió Europea, juntament amb el francès i l’alemany, i és, de llarg, la llengua més utilitzada en tots els organismes europeus. Sophia Russack, investigadora en Afers Institucionals del Centre for European Policy Studies (CEPS), recorda que l’hegemonia de l’anglès en les institucions europees no ha vingut del fet que el Regne Unit fos un estat membre de la UE. L’anglès ha guanyat terreny a Brussel·les a mesura que el club d’estats s’ha fet més gran, “especialment des de l’ampliació als països de l’est el 2004”, assenyala Russack. “Aquells països no van rebre educació en francès i no es pot esperar que el facin servir com a llengua de treball. El fet que el Regne Unit se’n vagi no canviarà les coses”, afegeix.

L’anglès, a més de ser la llengua d’Anglaterra, és la segona llengua, oficial o la primera llengua estrangera en un gran nombre de països del món. De fet, hi ha més persones que parlen anglès que el tenen com a primer idioma estranger que parlants de llengua materna, fet que el converteix, en la pràctica, en la llengua franca internacional.