L’asturià camina cap a l’oficialitat

Posted on Tagged

 

La llengua pròpia d’Astúries té l’oportunitat històrica de fer un salt en l’Estatut

Tapat per la convulsa situació política espanyola, Astúries viu un dels moments clau de la seva història que, si tot va bé, acabarà amb una fita històrica: l’oficialitat de l’asturià.

Parlat per més de 600.000 persones (dels quals 100.000 la tenen com a llengua materna) d’un domini lingüístic de més d’un milió, l’astur-lleonès, nom científic de la llengua, té, per primer cop, l’oportunitat de tenir un estatus semblant al d’altres idiomes de l’Estat com el català, el gallec i l’euskera. Si més no, a Astúries, on hi ha el gruix més important de parlants: més de mig milió.

El camí cap a l’oficialitat va engegar, formalment, el 9 d’octubre passat, quan els grups parlamentaris d’Izquierda Unida (IU) i de Podemos al Parlament asturià van presentar un projecte de reforma de l’Estatut per incloure-hi l’oficialitat de l’asturià. Les dues formacions polítiques sumen catorze escons, dos més de la quarta part necessària per impulsar un canvi en l’Estatut. Des d’aquell moment, el rellotge de l’oficialitat s’ha posat en marxa. La llei preveu un termini d’al·legacions d’un mes perquè la reforma vagi al ple de la cambra i es discuteixi. Si obté el vot favorable de ⅗ parts del Parlament, els canvis tiren endavant.

La bona notícia per a l’asturià és que el PSOE local, en el seu últim congrés, va dir que donaria suport a incloure l’oficialitat a l’Estatut quan se’n fes la reforma i amb els socialistes els favorables a la mesura tenen la majoria necessària. “El  PSOE ho tindrà molt difícil per explicar un canvi de vot”, afirma Xosé Candel, portaveu de la Xunta pola Defensa de la Llingua Asturiana, entitat que defensa la llengua a Astúries.

La lluita per l’oficialitat de l’asturià, però, ve de lluny. “És una reivindicació històrica de 44 anys. Des del Franquisme, quan la lluita la liderava el Conceyu Bable”, explica Xosé Antón González Riaño, president de l’Academia de la Llingua Asturiana, l’entitat que regula, de forma oficial, la llengua. L’asturià va ser recollit en l’Estatut d’autonomia d’Astúries de 1981, però no se’n va incloure l’oficialitat.

Malgrat tot, els asturianistes no han deixat mai de reivindicar un estatuts més important per a la seva llengua. “Des dels anys noranta  fins al 2000, les manifestacions més grans que hi va haver a Astúries van ser per l’oficialitat de la llengua”, explica González Riaño. L’última manifestació multitudinària per l’oficialidá va ser el 21 d’abril. “Va ser una manifestació històrica que va aplegar entre 28.000 i 30.000 persones, la més nombrosa que hi ha hagut a Oviedo només superada per la dels pensionistes”, recorda Candel. Aquell acte -afegeix- va coincidir amb “una situació d’impàs en què IU, Podemos i Foro de Asturias no es decidien sobre l’oficialitat” i amb un context social de “repunt de la simpatia cap a la llengua i l’oficialitat”.

Les dades de la III Enquesta sociolingüística d’Astúries, publicada el maig del 2017, reflecteixen les ganes dels asturians que la seva llengua tingui més presència i reconeixement. Així, per exemple, vuit de cada deu ciutadans creuen que l’asturià ha de tenir un tracte institucional igual que el que tenen les altres llengües oficials de l’estat i un 88% rebutgen la idea, molt arrelada en alguns sectors històricament, que expressar-se en asturià és “parlar malament” i fer-ho en castellà “parlar bé”. Pel que fa al coneixement de l’idioma, l’estudi revela que s’ha passat d’un 12% de persones capaços de parlar-lo el 1983 al 62% del 2017, mentre que el nivell de comprensió s’ha disparat del 40% al 90%, en bona part gràcies a les prop de 250.000 persones que, des de l’any 1984, l’han estudiat a l’escola.

El principal problema, però, és l’ús social de la llengua. “Encara que sigui capaç de parlar-lo tanta gent, molts no tenen espais on fer-ho”, assenyala González Riaño, que lamenta “la poca protecció jurídica” de la llengua en un territori d’un milió de persones. Tot i que l’asturià té reconegut el dret a ser present en l’ensenyament no universitari i en l’administració, “cada cop que es fa un pas endavant hi ha un problema”, denuncia el president de l’Academia. “En alguns casos, tenim el dret de ser escoltats en asturià, però no a rebre resposta en la nostra llengua”, afegeix Candel.

L’estudi Los jóvenes y la lengua asturiana, del Conseyu de la Mocedá del Principáu d’Asturies i l’Academia de la Llingua Asturiana publicat el 23 d’octubre, revela que l’oficialitat compta amb el suport d’una amplíssima majoria dels joves. El 86% dels enquestats, entre 16 i 29 anys d’edat, hi estan a favor i el 94,2% creu que l’asturià ha de tenir la mateixa protecció jurídica i reconeixement que la resta de llengües de l’estat. Pel que fa al coneixement i ús de la llengua, el 94% afirma que l’entén, però tot i que el 67,5% el parla en l’àmbit familiar, el 73,8% admet que utilitza el castellà en els contextos públics. Una gran majoria (el 82%) creu que l’asturià s’ha d’estudiar a l’escola i el 77%, que n’ha de ser la llengua vehicular juntament amb el castellà.

Si s’assoleix l’oficialitat, els partidaris del nou estatus creuen que l’asturià tindrà més presència a la ràdio i la televisió públiques, on, segons González Riaño, ara pràcticament només s’hi fan programes de temes “etnogràfics i costumistes”. També confien que hi haurà més protecció per a la literatura i la música en la llengua pròpia i que l’asturià sigui una assignatura “de lliure configuració autonòmica” al currículum com ho són el català, el gallec i l’euskera i no hagi de competir en presència amb la segona llengua estrangera com passa ara. De retruc, l’oficialitat a Astúries podria obrir el camí a altres territoris on s’hi parla l’astur-lleonès com Castella i Lleó.

Abans, però, l’asturià haurà de vèncer les reticències de partits polítics com el PP, que no han dubtat a relacionar una eventualitat oficialitat de la llengua amb una deriva “nacionalista” asturiana a l’estil de la de Catalunya.

2 thoughts on “L’asturià camina cap a l’oficialitat

  1. Norabona pol vuestru nuevu mediu y gracies por facevos ecu nesta primer edición de la nuestra llucha. Un glayíu d’hai tiempu, el de la oficialidá de la llingua asturiana, qu’esta vegada sí habrá aportar a bon términu.

    Des d’ara mateix compteu amb nosaltres com a seguidors del Diari de la Llengua. ¡Puxái! / Endavant!

Comments are closed.