L’audiovisual en català s’encomana a Europa

Una directiva europea defensa la preservació de la identitat lingüística europea en plataformes com Netflix i YouTube

El català té una oportunitat de tapar el nou forat negre que se li ha obert els darrers anys: l’escassa presència en plataformes de continguts a la carta com Netflix, HBO o YouTube. Una directiva europea de serveis de comunicació audiovisual aprovada el mes passat pel Parlament Europeu suposa una oportunitat per a la llengua pròpia, ja que la norma defensa la “preservació de la identitat cultural i lingüística europea” i determina que un 30% de la producció ha de ser del continent.

Així ho va explicar el consultor en comunicació Daniel Condeminas en una jornada de la Federació d’Organitzacions per la Llengua Catalana (FOLC) en què es va parlar de la nova llei  europea de l’audiovisual i en declaracions al Diari de la llengua, on Condeminas destaca l’ocasió que té el català de guanyar posicions en el mercat audiovisual si aprofita les possibilitats que ofereix la directiva europea.

Condeminas recorda que la nova norma, a banda d’establir unes obligacions a les plataformes d’internet com ara fixar percentatges de producció europea, homologables a les dels canals de televisió convencional, també deixa clar que s’ha de garantir la “prominència” d’aquests continguts. És a dir, que les pel·lícules europees o els vídeos en català, posem per cas, “han d’estar en llocs destacats”. “No poden estar amagats”, afegeix Condeminas.

La nova directiva serà de compliment obligat per a tots els estats de la Unió Europea (UE) un cop hagi rebut el vistiplau del Consell Europeu i aquests n’hauran de fer la transposició a les respectives legislacions abans de dos anys.

El consultor en comunicació fa una crida al Parlament de Catalunya perquè aprofiti la “finestra d’oportunitat per a la presència de continguts en català en aquestes plataformes” i “posi al dia la Llei de la comunicació audiovisual de Catalunya”, que és del 2005, i a la velocitat a què evoluciona aquest camp, ha quedat una mica obsoleta. “El Parlament hauria de fer el proper pas. Té l’oportunitat d’avançar-se [a la llei que forçosament haurà de fer el Parlament espanyol], legislar i posicionar el català en aquest nou marc”, diu Condeminas. “Després ja veurem què passa”, afegeix en relació als possibles esculls que puguin sorgir de l’Estat.

En el mateix sentit es va pronunciar, fa uns dies, el president del Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC), Roger Loppacher, que en una compareixença davant la Comissió de Control de l’Actuació de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), va apressar el Parlament a fer una reforma urgent de la llei per adaptar-la a la nova directiva europea.

Condeminas demana, a més, que s’aprofiti que la directiva europea preveu que la presència dels organismes reguladors dels estats sigui plural, per situar-hi el CAC com a integrant de l’European Regulators Group for Audiovisual Media Services (ERGA). El CAC -recorda el consultor- “ja és present en organismes internacionals semblants”, que no tenen, però, el pes legislatiu de l’ERGA, que des del mes passat és citat en una directiva europea. En tot cas, la decisió correspon als estats i, a hores d’ara, les relacions de l’Estat amb Catalunya no són fàcils precisament.

Malgrat tot, Condeminas convida els responsables catalans a “avançar-se” i a mirar d’obtenir “eines que ara no tenim”, de manera que la presència del català a les plataformes de continguts audiovisuals “vagi més enllà de la voluntat de cada plataforma i de cert voluntarisme”. “El rellotge ha començat a córrer”, avisa.