Les Balears giren el full Bauzá

El govern reverteix les mesures contra el català però les entitats demanen més proactivitat

El govern balear està a menys de mig any d’esgotar el mandat, d’acabar la legislatura que va venir després de la presidència de José Ramón Bauzá, que alguns qualifiquen de “quadrienni negre”, si més no, pel que fa a la llengua catalana a les Illes. En aquests tres anys i escaig, l’executiu de Francina Armengol ha hagut de fer feina extra en matèria de política lingüística. Desmantellar les lleis del govern del Partit Popular (PP), posar en marxa mesures de promoció del català i elaborar un decret d’usos lingüístics que està previst que s’aprovi abans que s’acabi l’any. Les entitats de defensa de la llengua, però, retreuen al govern passivitat i li demanen més acció.

Marta Fuxà, directora general de Política Lingüística, assegura que el govern “està fent feina per promoure el català” a les Illes Balears, tot i que, sobretot a l’inici de la legislatura, van haver de centrar els esforços a redreçar l’acció de l’anterior govern. “Bauzá va desmantellar la Direcció General de Política Lingüística. Va desaparèixer del govern. No és només que no es fes res en aquest aspecte, sinó que es va regular en contra de la llengua i la cultura”, explica Fuxà.

El principal instrument de la DGPL és el Pla d’Actuacions en Matèria de Política Lingüística per al Quinquenni 2016-2021, un document aprovat per unanimitat pel Ple del Consell Social de la Llengua Catalana el juliol de 2016 i que actualitza el Pla General de Normalització Lingüística, aprovat pel Consell Social el 2009. El nou Pla té, segons consta en el document, dos objectius: “Remoure tots els obstacles que podrien dissuadir els ciutadans de les Illes Balears d’emprar la llengua catalana i, eventualment, de transmetre-la als seus fills, i garantir que tots els ciutadans de les Illes Balears puguin gaudir de seguretat lingüística plena i que puguin realitzar qualsevol activitat social en llengua catalana, com a usuaris actius i passius”.

Però la consecució de l’objectiu no és fàcil. Segons les darreres dades de coneixement i ús de la llengua, les de l’Enquesta d’usos lingüístics a les Illes Balears 2014, feta per la Conselleria de Cultura balear, la Generalitat de Catalunya i la Universitat de les Illes Balears (UIB),demostren que encara hi ha molt camp per córrer.

La immensa majoria de la població entén el català (un 96,8%) i el sap parlar (80,5%), un increment de 3,7 i 5,9 punts percentuals respectivament respecte del 2004. Tot i això, la competència en la llengua pròpia no sempre va acompanyada del seu ús, com ho demostra el fet que, malgrat que el 40,5% de la població considera el català com la seva llengua d’identificació (2,6 punts més que els que el tenen com a llengua inicial), només per al 36,8% és el seu idioma habitual.

Aquestes dades poden haver quedat obsoletes pels moviments migratoris dels darrers anys, però posen de manifest el principal problema que té la llengua, també en altres territoris, que és l’ús social. Fuxà afirma que el govern duu a terme “polítiques de joventut i cohesió social” per fomentar l’ús del català i posa com a exemple la campanya de foment del joc en català I tu, jugues en català?, originària de Catalunya, que es va posar en marxa l’any passat i ara es rellançarà per Reis, o la campanya de sensibilització Històries del català, elaborada pel Consell de Formentera.

En matèria de drets lingüístics, la directora general destaca l’ampliació del requisit de conèixer el català als professionals de la sanitat, els únics treballadors de l’administració pública que n’estaven exempts, cosa que Fuxà qualifica de “dèficit” i “raresa” que calia esmenar. Aquesta ha estat, de fet, la mesura més polèmica en matèria de llengua, amb furibunds atacs de l’espanyolisme inclosos, i això que el govern va donar un marge de dos anys als professionals sanitaris per acreditar els coneixements de català i poder optar, així, a prerrogatives com la mobilitat.

Les entitats de defensa del català admeten els esforços del govern per desactivar les polítiques de Bauzá, però demanen més decisió. “S’ha aixecat la pressió contra la llengua i la cultura. S’ha frenat el mal del quadrienni negre de Bauzá, però no s’han revertit les seves conseqüències”, lamenta Josep de Luis, president de l’Obra Cultural Balear (OCB), que creu que el govern d’Armengol “no ha fet prou feina en la defensa de la llengua i la cultura pròpies”. “La llengua no ha estat mai una prioritat” de l’executiu, critica De Luis.

El president de l’OCB lamenta que s’hagi malbaratat el capital de sensibilització amb la llengua que va néixer amb la mobilització, el 2014, contra mesures com el Tractament Integrat de Llengües (TIL), que pretenia reduir la presència del català a l’escola amb el pla del trilingüisme. “El moviment de les camisetes verdes, que va treure 120.000 persones al carrer ha estat oblidat pel govern”, es queixa De Luis. “S’ha aturat la situació d’atac continu a la llengua, però no basta amb no continuar pegant el ferit. L’has de curar”, resumeix.

Maria Antònia Font, membre de l’STEI i presidenta de la Federació d’Organitzacions per la Llengua Catalana (FOLC) coincideix amb De Luis a assenyalar la insuficient implicació del govern amb la llengua. “Fan cosetes tímides, però falten campanyes institucionals. Cal una passa endavant decidida”, diu Font. En relació a la controvertida qüestió de l’acreditació de català per exercir en l’àmbit sanitari, Font suggereix al govern més decisió a l’hora de defensar la necessitat que el personal sanitari conegui i faci servir el català per atendre els pacients. Ha de quedar clar -defensa la presidenta de la FOLC- que “la comunicació amb el malalt forma part del tractament” i, per tant, la llengua n’és una part essencial.

Revolta dels mestres

Els focus han estat posats durant aquesta legislatura en la sanitat, però el sector que va fer trontollar el govern Bauzá el mandat anterior fins a fer-lo caure va ser el de l’educació. La substitució de l’anomenat Decret de mínims, que garanteix que almenys un 50% de les classes en l’ensenyament es facin en català, pel Tractament Integrat de Llengües (TIL), que pretenia imposar un trilingüisme a parts iguals entre català, castellà i anglès va posar en peu de guerra els mestres, que van fer tres setmanes de vaga, i, finalment, el pla va ser anul·lat per la Justícia. Una de les primeres mesures que va prendre el nou govern balear va ser llevar el recurs contra la supressió del TIL.

Malgrat tot, la pressió sobre el Decret de mínims no s’ha aturat i el Consell Escolar de les Illes Balears va aprovar el juny passat l’informe que avalava la vigència d’aquest sistema en el model lingüístic balear després que haguessin sorgit dubtes sobre la presència del català en l’ensenyament en el Pacte per l’Educació de les Illes.

També hi ha dubtes sobre l’aplicació efectiva del Decret de mínims, especialment a l’escola concertada i privada, tal com denuncia un informe de l’STEI, que assenyala que un 34% dels centres de l’Escola Catòlica incompleixen la norma i “l’administració no ha obert boca”, segons Font, que reclama que es faci un estudi sobre l’ús real de la llengua no només a l’aula, sinó “als menjadors, les activitats extraescolars, les AMIPA…”.

A banda dels entrebancs interns, el català n’ha d’afrontar d’altres en els quals el govern hi poc fer ben poca cosa. Un d’aquests és el de “les dificultats que posa l’Estat” per fer realitat la reciprocitat de canals de ràdio i televisió “almenys en els territoris amb la mateixa llengua oficial”, segons denuncia Marta Fuxà, que destaca, en canvi, l’entesa inèdita entre els governs balear, valencià i català en matèria lingüística i cultural. La col·laboració ja està donant fruits, un dels més recents, la creació del canal de televisió a internet Bon dia TV, fruit de la unió de forces de TV3 i IB3. la televisió pública balear, que ha fet un tomb notable pel que fa a la presència del català aquests darrers anys.

Un cop superat el “quadrienni negre” de Bauzá, tal com el defineix Josep de Luis, i d’haver aturat els cops a la llengua, ara toca fer “passes endavant”, com diu Maria Antònia Font. “Quan no fas coses perquè la llengua vagi endavant vas endarrere”, avisa. El nou Decret d’usos lingüístics és a punt de sortir del forn. Serà un bon indicador per veure cap a on s’encamina el futur del català a les Illes Balears.