L’idioma dels gitanos, amenaçat

Posted on Tagged

Un grup de gitanos a Bòsnia / Creative Commons

La Unesco fa una crida a protegir la llengua romaní i a preservar el patrimoni cultural del seu poble

Quan es pensa en una llengua amenaçada, sovint s’associa amb un territori en contacte amb una llengua més gran que li guanya terreny. L’idioma romaní té la càrrega afegida de lluitar en molts fronts lingüístics arreu dels territoris d’Europa on es parla i la persecució i estigmatització dels gitanos.

“A  través de l’idioma romaní s’ofereix a tota la humanitat un arxiu viu d’una llarga història migratòria. Els seu disset dialectes i 33.000 paraules rememoren les nombroses i variades influències que li han donat forma”, remarca Audrey Azoulay, directora general de la Unesco, amb motiu del Dia Mundial de l’Idioma Romaní, que se celebra aquest dijous. “Aquesta llengua antiga […] es veu ara en perill d’extinció”, així com “una identitat, una cultura i un patrimoni”, afegeix Azoulay, que demana que s’ensenyi als nens d’aquesta comunitat perquè “una  llengua viva és, sobretot, una llengua que es practica diàriament”. També reclama als governs que s’adoptin “polítiques ambicioses per lluitar contra totes les formes de discriminació”.

Llengua indoeuropea originària de l’Índia, és present en molts països europeus i on té més parlants és al sud-est del continent, en estats com Romania, Sèrbia i Bulgària. De fet, segons Ethnologue, les set principals variants de l’idioma són tan diferents que es podria considerar que són set llengües diferents. En total, s’estima que la parlen prop de deu milions de persones.

La llengua es va estendre per tot Europa al segle XV, procedent de comunitats itinerants de Grècia, i es va adaptar a les formes gramaticals dels idiomes amb els quals entrava en contacte. Tot plegat fa que la llengua no tingui una ortografia estàndard ni un estàndard fonològic.

Segons explica el Consell Municipal del Poble Gitano de l’Ajuntament de Barcelona en una publicació feta amb motiu del Dia Internacional de la Llengua Romaní, durant les dècades del vuitanta i noranta, Marcel Courthiade va proposar un model per a la unificació ortogràfica sobre la base de l’adopció d’una ortografia metafonològica que “permetria acomodar la variació dialectal en els nivells fonològic i morfofonològic”. El sistema el va presentar a la Unió Romaní Internacional el 1990, que el va adoptar com a alfabet oficial de l’organització i, tot i que s’ha utilitzat en diverses publicacions, els escriptors romanís no l’han adoptat.

Als Països Catalans, els gitanos parlen el que es coneix com a caló català, que és una barreja de la llengua romaní i la catalana en què es manté el lèxic original, però amb les estructures gramaticals i flexions del català. La parla, però, es va perdent de mica en mica a causa de les lleis que han perseguit la llengua, com les del règim franquista, i per la pressió dels altres idiomes.

Les entitats gitanes de Catalunya reivindiquen el reconeixement de la llengua i la recuperació tant de l’ús social del caló com d’una varietat estandarditzada de l’idioma romaní que permeti als gitanos catalans recuperar la llengua ancestral i comunicar-s’hi amb altres grups romanís d’Europa. El caló no està protegit per la Carta Regional de les Llengües Regionals o Minoritàries (Celrom) perquè no està recollit ni a la Constitució espanyola ni a cap Estatut d’Autonomia. A hores d’ara, el romaní només és oficial a Kosovo (com a llengua regional), tot i que diversos països el reconeixen.

La llengua romaní ha tingut una influència notable en diversos idiomes, que li han manllevat algunes paraules. En català són d’origen romaní algunes paraules recollides al diccionari normatiu i d’altres que no hi són com calés, cangueli, dinyar, filar, guipar, halar, molar, paio, pispar, tasca, xava, xaval, xivato, xoriço i xungo.

1 thought on “L’idioma dels gitanos, amenaçat

Comments are closed.