Menys atur i més riscos davant del jutge

L’InformeCAT 2019 / R.G.A.

La Plataforma per la Llengua denuncia la situació del català en la justícia i remarca els beneficis de l’idioma per a la cohesió social

El president de la Plataforma per la Llengua, Òscar Escuder, ha presentat aquest dijous l’InformeCAT 2019, el recull de cinquanta dades rellevants sobre la situació del català que anualment presenta l’entitat. Les xifres, obtingudes de diverses fonts oficials i d’estudis d’elaboració pròpia, mostren que el català està “en una situació difícil” pel que fa a l’ús social, tal com ha remarcat Escuder, i per la seva escassa presència en àmbits com la justícia i el cinema.

El cas de la justícia és flagrant. Només dos de cada deu catalanoparlants se senten segurs parlant la seva llengua davant d’un jutge castellanoparlant, segons dades recollides pel Gabinet d’Estudis Socials i d’Opinió Pública (GESOP) per encàrrec de la Plataforma per la Llengua. Sis de cada deu creuen que parlar en català a un jutge que se’ls ha adreçat en castellà els pot perjudicar i un 16% creu que és poc probable que això passi, però no impossible, Només un 23% està segur que fer servir la seva llengua no li comportaria problemes.

L’altre forat negre és el del cinema i no només pel nul interès de la indústria en el català, sinó per la passivitat de les administracions dels territoris de parla catalana en aquesta qüestió. La Plataforma per la Llengua denuncia que el 78% de les subvencions que l’Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC) va donar l’any passat per a la producció de llargmetratges d’estrena als cinemes va ser a obres que no incorporaven el català. El doblatge i els subtítols de les obres al català són objecte d’una subvenció a part. “Si la Generalitat no té en compte ni potencia el català, qui ho farà?”, es demana Escuder, que assegura que han mantingut converses amb la consellera de Cultura catalana, Mariàngela Vilallonga, per “revertir la situació”.

Tot i les dades negatives per al català en aquests àmbits, el president de la Plataforma per la Llengua ha remarcat les fortaleses del català, especialment en els àmbits “on no té poders en contra” com és internet, i els avantatges del català, “un idioma que està entre els setanta i els cent més parlats dels prop de 6.000 que hi ha al món”, per a la cohesió social. La dada més reveladora és la que vincula llengua i atur. Segons l’InformeCAT, l’índex d’atur entre els castellanoparlants que utilitzen el català de forma habitual és la meitat del dels qui no ho fan (11,7% els primers i 21,7% els segons), la qual cosa confirma la funció d’ascensor social de la llengua pròpia del país.

En l’apartat d’aspectes positius per al català també hi ha la reedició de governs favorables a la llengua pròpia al País Valencià i a les Illes Balears, que han de permetre “consolidar els canvis” en matèria de promoció del català engegats la legislatura anterior. Al País Valencià, segons les dades del Baròmetre de la Comunitat Valenciana recollides per l’InformeCAT 2019, l’ús del valencià ha caigut 7 punts en deu anys. En canvi, ha augmentat, de forma notable, la demanda de cursos de català, com també ha passat a les Illes Balears.