Més coneixement, ús estancat

Posted on Tagged

Augmenta el nombre de persones que saben parlar, llegir i escriure el català a Catalunya, però no el percentatge dels que l’utilitzen

L’esperada Enquesta d’Usos Lingüístics de la Població (EULP) de Catalunya del 2018, feta púbica aquest dilluns, ha confirmat les tendències dels darrers anys. Cada cop hi ha més gent que sap parlar, llegir i escriure el català, però l’ús social continua estancat i el percentatge de persones que tenen la llengua pròpia del país com a habitual és del 36,1%, dues dècimes menys que en l’enquesta de fa cinc anys i gairebé deu punts per sota del 46% del 2003.

Malgrat l’estancament de la majoria d’indicadors, en termes absoluts el català ja fa anys que guanya parlants gràcies a l’augment de la població de Catalunya, que ha passat dels 6 milions de 1981 als prop de 7,5 milions de l’actualitat. En els darrers cinc anys, el nombre de persones que saben escriure el català ha augmentat en 400.000, en 300.000 el dels qui el saben parlar i en 128.000 el dels que l’entenen, fet que la consellera de Cultura, Mariàngela Vilallonga, atribueix, en bona part, a la tasca de l’escola en català.

“Per edats el coneixement creix a mesura que baixa l’edat”, assenyala la de directora general de Política Lingüística, Ester Franquesa, que remarca també que la capacitat d’escriure’l augmenta “en totes les edats, també en les grans”. Tot plegat fa que el percentatge de coneixement de la llengua comenci a acostar-se als índexs d’abans de l’última gran onada migratòria.

L’escola és un dels principals factors de la resistència del català a la pressió demogràfica dels darrers anys, però també la transmissió de la llengua de pares a fills, procés a través del qual el català guanya parlants o, si més no, no en perd. Segons l’EULP, el percentatge de persones que parlaven català amb els seus pares és de poc més del 30% i, en canvi, els que parlen aquesta llengua amb els fills superen el 35%

El gran desafiament de la llengua, però, és, des de fa molts anys, l’ús social, que no hi ha manera que recuperi ni s’acosti al percentatge del 2003. Hi ha algunes dades positives, com el fet que, segons ha destacat Franquesa, “el 76,4% de la població adulta usa el català al llarg d’un dia qualsevol [l’any 2013 era un 74,6%], molt més que els que el tenen com a llengua inicial [31,5%] i quasi tants com els que el saben parlar [el 81,2%]”. Ara bé, si se suma el percentatge dels qui l’usen molt, bastant i mitjanament, la xifra cau fins al 51,6% i si només es compta els que en fan molt o bastant d’ús fins al 36,1%, un percentatge gairebé clavat al 36,3% que té el català com a llengua d’identificació.

Les dades del 2018 tornen a mostrar un decalatge entre els ciutadans que tenen el català com a llengua inicial (31,5%) i els que el tenen com a llengua d’identificació (36,3%), un indicador, aquest últim, molt rellevant per a l’ús de l’idioma. El problema és que aquests dos indicadors es mantenen estancats, amb variacions mínimes, des del 2008. En el cantó positiu hi ha el fet que els joves parlen tant o més el català que el castellà en les seves converses.

Pel que fa a la Vall d’Aran, l’occità registra un notable augment en el percentatge de persones que el saben parlar, llegir i escriure, però presenta un percentatge preocupant de persones que tenen l’aranès com a llengua habitual (un 19,7%), un percentatge, fins i tot, inferior al dels qui tenen l’occità com a idioma inicial (21,4%) i com a llengua d’identificació (24,7%).

En espera de les anàlisis detallades que es faran de la macroenquesta de cada cinc anys sobre la salut de la llengua a Catalunya, les dades deixen clar que ni les institucions ni els parlants poden abaixar la guàrdia si es vol preservar el català i l’aranès. Com a mínim, sembla que entre una part important de la població es té aquesta consciència i, més important encara, cada cop hi ha més iniciatives per posar-se a treballar en aquesta direcció.

1 thought on “Més coneixement, ús estancat

  1. Felicitats diaridelallengua, crec que feu una tasca importantíssima en aquests moments complicats sociopolítics que ara vivim.Visca la llengua!!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.