“Molts pares han après irlandès i el parlen als fills”

Posted on Tagged

Ciarán Mac Giolla Bhéin, portaveu de Conadh na Gaeilge

Entrevista a Ciarán Mac Giolla Bhéin, portaveu de Conradh na Gaeilge

La llengua irlandesa va assolir el 10 de gener passat una fita històrica en ser reconeguda com a idioma oficial d’Irlanda del Nord juntament amb l’anglès en l’anomenat Acord d’Stormont pel qual aquest territori ha recuperat l’autogovern. L’irlandès, reconegut com a primera llengua de la República d’Irlanda disposarà, al Nord, d’una Oficina d’Identitat i Expressió Cultural per promoure el patrimoni cultural i lingüístic nord-irlandès i d’un Comissionat que vetlli pel compliment de l’acord. El document reconeix el dret d’adreçar-se en irlandès a l’Assemblea de Belfast o davant qualsevol dels seus comitès.

El Diari de la llengua ha parlat amb el portaveu de Conradh na Gaeilge (Lliga Gaèlica en català), organització dedicada a promoure l’irlandès a tota l’illa d’Irlanda i arreu del món, perquè valori aquesta fita i les conseqüències que pot tenir per a una llengua en una situació molt fràgil.

Com afectarà a l’irlandès l’Acord de Stormont?

És massa aviat per saber-ho perquè la llei encara no s’ha aprovat. S’havia d’aprovar aquest mes, però, a causa del coronavirus, no ha estat possible. En tot cas, els resultats no es veuren de la nit al dia. Haurem de continuar fent campanya per promoure la llengua i millorar-ne la situació.

Hi ha hagut un augment de l’interès per l’irlandès els darrers anys.

Sí. Els darrers anys hi ha hagut un canvi d’actitud sobre la llengua i cap als parlants d’irlandès per part dels ciutadans. S’hi ha implicat molta gent, especialment gent jove. Alguns ni tan sols sabien que existia la llengua irlandesa ni l’havien sentida parlar mai. De sobte, a les notícies s’ha començat a sentir a parlar dels parlants d’irlandès. Això és més important encara que la llei. Ara hi ha més gent que la parla.

A què atribuiu l’augment de l’interès per la llengua?

Arran del procés de pau a Irlanda del Nord, tenim una jove generació de parlants d’irlandès que volen més drets. Mirem el que passa a Catalunya, el País Basc, Gal·les i altres llengües arreu del món i estem fent avenços. Una de les coses més importants és que molts pares han decidit parlar en irlandès als fills.

“Molta gent ni sabia que existia la llengua irlandesa”


Aquestes parelles no tenien l’irlandès com a llengua materna?

No. El van adquirir després, d’adults, com molta gent, i després van decidir transmetre’l als fills.

És difícil aprendre l’irlandès d’adult?

Sí. Passa com a molts llocs d’Espanya que, com que el castellà és un idioma tan gran, hi ha molta gent que no parla altres llengües. Amb l’anglès, això encara és més accentuat. Molta gent és monolingüe i no es planteja aprende altres llengües com l’irlandès. Les parelles que han après la llengua de grans ho han fet pel seu compte, sense cap suport ni ajuda de l’estat, sinó més aviat amb l’oposició.

Quin paper ha jugat l’escola en el coneixement de l’irlandès?

Des de la guerra de 1921 i durant el conflicte ha estat molt difícil promoure la llengua. La generació del meu pare els detenien per posar rètols en irlandès a la carretera. Durant anys, amb una guerra en curs, els pares que volien escolaritzar els fills en irlandès ho havien de fer pel seu compte en escoles rurals i, molt sovint, sense el permís del govern, que els deia que si ho feien els arrestarien. Així i tot, els pares van persistir i es van començar a crear escoles.

Va millorar la situació a les escoles arran de l’Acord de Divendres Sant de 1998?

Des de l’Acord de Divendres Sant hi ha hagut un increment en el nombre de joves que s’eduquen en irlandès, però no s’han complert els acords. Jo, llavors tenia setze anys i se’ns va dir que, des d’aleshores es respectarien els drets dels parlants d’irlandès, però les promeses es van trencar. El 2006 [any de l’Acord de Saint Andrews pel qual el Regne Unit retornava el poder a l’Assemblea d’Irlanda del Nord], hi va haver un acord amb promeses per a la llengua irlandesa que no va anar enlloc. Aleshores es va començar a mirar com s’organitza la gent en altres parts del món per lluitar pels seus drets  i promoure la seva identitat. Ara som en un moment històric en què hi ha un increment de demanda de llengua irlandesa, especialment de la gent jove.

“Els unionistes són hostils a la recuperació de l’idioma”

Quina és la situació actual en l’educació?

Hi ha hagut un procés d’extinció de la llengua que es va accelerar a partir de la guerra de 1921. La població que tenia l’irlandès com a llengua materna va anar desapareixent perquè l’estat va treballar perquè fos així. Ara, però, gràcies a les escoles hi ha molts joves que aprenen la llengua. Hem iniciat un procés de recuperació i necessitem que l’estat ens doni suport i eines per consolidar-lo.

El darrer acord és el de Stormont. Un cop s’apliqui, els treballadors públics tindran el deure d’entendre els parlants d’irlandès?

No. No hi ha cap obligació. En cada departament públic, però, hi haurà d’haver algun parlant d’irlandès per atendre’ls sense cap cost extra. Hi haurà zones, però, on això serà impossible, llacunes que s’hauran d’anar cobrint. Serà un procés gradual. Encara hauran de passar anys per tenir una situació que s’assembli a la que hi ha a Catalunya. A Irlanda del Nord hi ha una gran oposició política a la promoció de la llengua.

Com han rebut els unionistes el reconeixement de l’irlandès?

Al Nord tenim un llegat de colonització cultural. Molta gent es considera britànica, són unionistes i els seus representants polítics són molt hostils cap a qualsevol promoció de la llengua irlandesa. Alguns posen com a exemple Catalunya: “Van començar amb la llengua i la cultura i ara volen la independència”, diuen. Hem de ser realistes amb el que podem aconseguir. No som Catalunya, no som Gal·les, no som el sud d’Irlanda. A Gal·les també tenen una llei per promoure la llengua i els avenços són lents. Veurem com funciona en els propers cinc, sis, deu anys.

Quin és el panorama de mitjans de comunicació en irlandès?

Tenim televisió per a tot Irlanda, mitjans a internet…

I tenen una bona audiència?

És molt difícil que en tinguin perquè l’alternativa són els mitjans en anglès, que és el sistema de mitjans més gran del món. Fins i tot molts parlants d’irlandès conscienciats amb la llengua van a la font principal de notícies, que és en anglès. L’audiència no és gaire bona, però fan un servei important.

Quin percentatge de gent parla irlandès?

Tenim diferents paràmetres perquè al Nord això no s’ha considerat mai important. Aquí es fa una pregunta sobre el coneixement de l’irlandès que no distingeix d’una persona com jo que parla irlandès amb els fills i el fa servir a la feina d’una persona que només sap dir dues paraules. Per tant, no tenim dades fiables. Alguns analistes diuen que prop d’un 12% de la població té algun coneixement de l’irlandès.

Malgrat tot, sou optimista amb l’Acord de Stormont?

Sí. Ara és molt difícil lluitar per la llengua perquè som en plena pandèmia del coronavirus, però quan tot això passi, tornarem a reclamar que es compleixin els compromisos. Hi ha hagut molta gent que ha lluitat per nosaltres al carrer en el passat i nosaltres hem de continuar fent-ho.