La tesi sobre el conflicte lingüístic valencià és el seu principal llegat
Rafael Lluís Ninyoles Monllor, considerat un dels pares de la sociolingüística catalana, s’ha mort aquest divendres, a 76 anys. Ninyoles (València, 1943), va destacar, juntament amb Lluís Vicent Aracil, per combatre la tesi del bilingüisme i contraposar-la als conceptes de diglòssia, conflicte lingüístic i autoodi com a explicacions a la situació del català respecte del castellà, especialment al País Valencià.
El sociòleg, un dels grans referents en la investigació sobre l’ús del valencià, va ser professor de Sociologia a la Universitat de València (UV), a la Universitat d’Alacant (UA) i va treballar a la Generalitat Valenciana i a la Diputació de València.
Llicenciat en Dret i doctorat en Sociologia, Ninyoles va col·laborar amb nombrosos mitjans de comunicació i va escriure més d’una desena de llibres en català, castellà i anglès entre els quals destaca Conflicte lingüístic valencià (1969) en el qual plantejava la necessitat que la llengua faci determinades funcions socials per garantir-ne la supervivència.
La tasca de Ninyoles va ser reconeguda el 2018, any en què l’Acadèmia Valenciana de la Llengua li va atorgar la Medalla d’Or pel seu treball docent i el llegat científic en valencià.
La mort del sociolingüista ha commocionat el món cultural valencià i els lingüistes d’arreu dels Països Catalans, que han expressat la pesantor per aquesta pèrdua. El conseller d’Educació, Cultura i Esport, Vicent Marzà, ha destacat, en una piulada a Twitter, que Ninyoles era un “referent de la sociolingüística en l’àmbit internacional i pare de la sociolingüística valenciana” i ha recordat que la seva conselleria continuarà “potenciant el seu ric llegat amb estudis sobre la llengua mitjançant la col·lecció que porta el seu nom”.
