“No és veritat que a TV3 sempre s’hi senti castellà”

Posted on Tagged

Entrevista a Ernest Rusinés, cap del Departament d’Assessorament Lingüístic de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals

TV3 ha estat aquests dies al centre del debat lingüístic arran de l’emissió de Drama, una sèrie en què una part del guió és en castellà. El Diari de la llengua ha parlat amb el màxim responsable lingüístic de la casa perquè doni la seva visió d’aquesta polèmica i expliqui el model de la cadena.

Us esperàveu aquest rebombori?

Aquest tipus de sèries més informals sempre fan més soroll, ja ens va passar amb Merlí. Aquests productes tenen un registre lingüístic determinat, on s’estiren més les costures, i ja sabem que hi ha una part de l’audiència, que no els agrada o que ho troben estrany. No era una cosa clarament esperada. No va ser una reacció sols a les xarxes, sinó que hi va haver la torna de la banda més política, que va ser una derivada que tampoc no ens esperàvem.

El fet que hi hagi un percentatge important de la sèrie en castellà no envia un missatge que el català està bé en l’àmbit familiar però no per a altres funcions?

Això ho hem de contextualitzar. Són sis episodis de mitja hora, tres hores de programació. S’ha de veure en tota la programació quina és la llengua central i clarament, de manera abassegadora, és el català. Aquesta sèrie ha sobtat perquè no segueix els nostres estàndards. No és una producció de TV3. De fet, és una producció de Televisió Espanyola que TV3 ha emès com a intercanvi gratuït. Després s’ha de contextualitzar en la situació econòmica, que és la que és. D’un temps ençà, el dilluns a la nit era un espai per a la ficció més jove o més transgressora, com Merlí, Les de l’hoquei i Benvinguts a la família. Hi havia un forat i es va introduir aquesta ficció.

Què me’n dieu, del missatge lingüístic?

S’envia el missatge de si el català és apte o no per a determinades situacions? Si ens mirem només aquesta producció com si fos la norma de les nostres emissions se’n podria fer una interpretació, però no és la norma de les nostres emissions. S’ha de mirar tota la sèrie. Per exemple, al primer episodi hi havia un 50% de català i un 50% de castellà. Al tercer episodi el català hi era molt més present. En aquesta sèrie hi ha diàlegs que si haguessin estat una producció nostra no haurien estat monolingües en castellà perquè per nosaltres la versemblança tampoc és això. Si aquesta sèrie hagués estat nostra a l’hora d’elaborar l’estil de la sèrie hauria tingut un altre caire lingüístic.

Més enllà d’aquesta sèrie, també es diu que a TV3 hi ha molta proporció de castellà i, sobretot, molta més que els primers anys.

En tota aquesta qüestió lingüística, com en moltes altres coses, hi ha molta subjectivitat. Tendim a mitificar el passat. Fa deu anys ja ens ho deien. Els informatius els fem totalment en català, els magazins els fem en català, la ficció aliena (pel·lícules americanes, les sèries infantils… tot ho fem en català. Quina presència del castellà hi ha? Hi ha presència del castellà dels testimonis. Quan es va a gravar es posa el micro a la gent que es troba pel carrer, però els nostres presentadors parlen en català, que és el que hem de fer. Pel que fa als experts, es van a buscar els millors experts en la matèria. Davant de dos amb la mateixa qualitat prioritzarem el català perquè la llengua dels nostres mitjans és la catalana. Hi ha gent que diu: “Oh, és que poso TV3 i sempre sento castellà”. No és veritat, tot i que d’un temps ençà apareixen testimonis de periodistes espanyols. El FAQS n’és un exemple.

“Si ‘Drama’ hagués estat de TV3 hauria tingut un altre caire lingüístic”

No són experts. Són tertulians que parlen de qualsevol cosa.

Són tertulians que responen a una línia editorial determinada. El FAQS va néixer fa un temps i un dels temes dels quals es parla és de la visió que es té de Catalunya també des dels àmbits mediàtics espanyols i la majoria dels periodistes de Madrid parlen espanyol.

De tertulians independentistes i unionistes que parlin català n’hi ha molts. Per què se’n trien que parlen castellà?

Quins tertulians intervenen no és competència dels serveis lingüístics. La nostra feina és marcar les línies i els criteris lingüístics. Hi ha una línia editorial. N’hi ha que no són catalans, tenen una visió des de fora de Catalunya i ideològicament tenen un perfil determinat que es creu que va bé reflectir també des dels nostres mitjans. Això sí que estic d’acord que s’ha eixamplat, però és resultat d’una situació política. Després hi ha persones de tot l’espectre polític, des del més independentista fins al més unionista, que sabent parlar català i castellà, opten per parlar públicament  en castellà. Si som una finestra que ensenya la realitat això hi és.

També hi ha programes d’entreteniment, com el ‘Polònia i l”APM’, que molt sovint es basen en l’imaginari castellà.

L’APM és conseqüència del nostre panorama audiovisual. La presència del català en el nostre espectre de canals és ínfima. Si féssim un programa de zàping restringit a l’àmbit català faríem zàping de TV3 i poca cosa més. En el cas del Polònia es podrien fer imitacions en què els polítics espanyols parlessin català, però això atemptaria contra la versemblança. En el cas del Crackòvia, els futbolistes del Barça que no són catalans no fan el pas de parlar català. Som una finestra que reflecteix el país. Hem de ser model i crec que ho som, però no podem renunciar a ser també una finestra que sigui un mirall.

Què penseu de les crítiques que diuen que a TV3 no es parla una llengua prou acurada?

La qualitat dels nostres mitjans és bona. La majoria de presentadors del TN tenen una fonètica, una sintaxi i una morfologia impecable, tot i que tots fem errors. El nivell, en general, és molt bo. Tenim professionals d’una solvència lingüística molt bona. El Més 324 té una qualitat lingüística excel·lent, els magazins com el Tot es mou, etc. La banda que ens critiquen més és la més informal i aquí nosaltres també tenim molts dubtes. El doblatge el fem molt bé. De fet, les pel·lícules que es doblen per al cine que fa la Generalitat, segueixen el nostre model lingüístic i fan servir els mateixos professionals, lingüistes i traductors que fem servir nosaltres. Hi ha hagut una evolució i des que van néixer els nostres mitjans als anys vuitanta es va intentar fer un model flexible.

“Si els mitjans no féssim servir elements lingüístics que no són al diccionari el diccionari es renovaria molt poc”

Alguns us retreuen aquesta flexibilitat, el fet que no sou prou ortodoxos.

Rebem moltes crítiques de paraules que fem servir que no surten al diccionari normatiu, però que sí que surten en altres diccionaris de referència. Els mitjans de comunicació hem de poder fer servir no només paraules sinó també girs lingüístics que no estan reconeguts per la normativa. No tota la llengua és la normativa. L’acadèmia beu dels mitjans de comunicació i si els mitjans no féssim servir elements lingüístics que no són al diccionari, el diccionari es renovaria molt poc. No tot el que és fora del diccionari és incorrecte. Nosaltres no retraiem a l’acadèmia que no ho accepti tot: ells tenen el seu paper, nosaltres tenim el nostre.

Darrerament a TV3 s’han pogut veure sèries com ‘La forastera’, d’À Punt, i ‘Pep’, d’IB3. Com valoreu el fet que els espectadors catalans sentin altres accents als quals no estan tan acostumats?

Des del punt de vista del departament d’assessorament lingüístic, encantadíssims. Això és resultat també de la situació econòmica que hi ha. El mateix que ens ha portat a emetre Drama ens porta a emetre aquestes altres sèries. Crec que s’han de sentir molt els accents diversos del català en les nostres emissions, s’haurien de sentir més. Encara hi ha molta audiència que sent com a estranys determinats accents de la nostra llengua. Aquí hi ha molta feina a fer.

Cada cop hi ha una demanda més gran perquè es recuperi el canal juvenil de TVC i, fins i tot, es demana que lideri una plataforma que potenciï talents en català de Youtube, per exemple. Hi ha alguna cosa en marxa?

L’últim que sé, arran d’una reunió amb el director de la tele, és que no hi ha diners. Si no hi ha diners a la Corporació per fer una sèrie de ficció en prime time, per desenvolupar projectes d’aquests, que són d’envergadura, no n’hi ha. Sé que la voluntat hi és tota i una preocupació és que no ens marxi el públic jove perquè és el futur. Tenim productes per a infants de molta potència. L’Info K, per exemple, funciona molt bé en xarxes i després, quan arriba el moment de l’adolescència, com que ara tot és plataformes, tenim un buit. Des dels mitjans digitals es van fent coses i tenim productes mixtos de ràdio i de tele, però per a una gran plataforma digital hi ha d’haver un projecte econòmic al darrere. El 3XL va desaparèixer perquè van arribar les retallades. S’havia de retallar alguna cosa i es va retallar el 3XL.

Es podria haver retallat l’Esport 3.

La direcció d’aquell moment va decidir que el 33 podia assumir un paper que estava tenint el 3XL i encara disposàvem de certs drets esportius. És molt important que hi hagi programació juvenil en català i també que hi hagi programació esportiva en català. Si no emetem partits de bàsquet en català desapareix el bàsquet en català. Cada petita franja que perdem nosaltres, en molts casos, per la potència que tenim, es perd. Si TV3 rebaixa la quantitat de publicitat que té no només rebaixem ingressos, la llengua de la publicitat en català desapareix enormement.

Tota una responsabilitat.

Sí. Hi ha una gran responsabilitat lingüística, econòmica, etcètera. Quan ens diuen que castellanitzem, qui està més interessat a oferir continguts de qualitat en català per a tots els públics que els professionals que treballem en això?

Aquests dies esteu rebent molta pressió a través de les xarxes. Abans de les xarxes vivíeu més tranquils?

D’interacció amb els espectadors sempre n’hi ha hagut. Tenim un servei d’atenció a l’audiència a través del qual contínuament rebem comunicats de l’audiència i això està molt bé. Les xarxes el que afegeixen és una pressió que jo, personalment, crec que de vegades sobredimensionem. La nit de Drama jo estava al cas. No sé quants tuits hi va haver, però en veus vint o trenta o quaranta i sembla que sigui una massa i no ho és. Ara, simbòlicament és molt potent i no ho podem ignorar de cap manera. La prova és que no ens cansem d’explicar tot el que calgui. De les crítiques n’aprenem.