Males llengües

Posted on Tagged

Raül G. Aranzueque

Tempesta en un got d’aigua

 

Les aigües de l’escola catalana venen mogudes aquests dies després que el Departament d’Ensenyament fes públic el document que “actualitza el model lingüístic de l’ensenyament a Catalunya”. Es tracta d’un document d’experts del Departament d’Ensenyament i d’universitats, encarregat pel govern anterior, que ha desfermat una onada de crítiques.

Les més ferotges alerten que el text es carrega la immersió en català perquè deixa en mans dels centres el disseny del projecte lingüístic i obre la porta a reforçar el castellà a les zones més catalanoparlants per garantir un bon aprenentatge d’aquesta llengua. El document, però, no canvia la pràctica habitual de les escoles i els instituts. La mateixa exconsellera d’Ensenyament Irene Rigau havia remarcat, en moltes ocasions, el fet que hi ha centres on el català és hegemònic que, per voluntat pròpia, fan assignatures en castellà.

De fet, si del que es tracta és d’actuar per equilibrar l’exposició a les llengües dels alumnes, és evident que el que cal reforçar és, sobretot, el català, especialment a secundària. D’una banda, perquè la dita immersió en català és més un mite que una realitat als instituts i, de l’altra, perquè el castellà és la llengua clarament hegemònica del lleure dels adolescents i joves. En quina llengua parlen, sinó, la major part de youtubers? Quin és l’idioma dels videojocs?

Tot plegat sembla haver-nos abocat a una discussió estèril en què la gran novetat de l’actualització del model lingüístic, la promoció de les nombroses llengües que parlen els alumnes vinguts d’arreu, ha quedat en segon pla. Molt soroll per no res, sobretot si, com és fàcil que passi, després no hi ha diners per aplicar les idees dels experts.