Òscar Escuder: “El camp de futbol del català fa pujada”

El president de la Plataforma per la Llengua, Òscar Escuder FOTO: R. G. A.

Entrevista al president de la Plataforma per la Llengua, Òscar Escuder

El president de la Plataforma per la Llengua, Òscar Escuder, repassa en una entrevista al Diari de la Llengua, la situació del català.

-La Plataforma per la Llengua es va mostrar preocupada, fa uns dies, per la possibilitat que el nou model lingüístic a l’ensenyament perjudiqués la competència en català d’alguns alumnes i es va reunir amb el Departament d’Ensenyament per parlar-ne. Com va anar la trobada?

Vam acordar treballar conjuntament per intentar millorar el document que havien presentat perquè hi ha coses que s’han de definir millor.

-Com ara quines?

-Com el concepte d'”entorns fortament catalanitzats”. No és el mateix l’aprenentatge en un context normal que el context d’una llengua minoritzada com el català, on l’escola és una eina de normalització. Fins i tot en els entorns relativament catalanitzats, quan els nens surten de l’escola i es troben que en una conversa on també s’hi parla castellà, en general es passen a aquesta llengua. La pràctica del castellà la tenen molt assumida. Si l’entorn fos una mica més favorable, els nens ja practicarien el català en els videojocs i les sèries, on l’oferta que reben és molt majoritàriament en castellà.

-El document també posa l’accent en l’aprenentatge de les llengües d’origen dels alumnes.

A la Plataforma pensem que estaria molt bé que els nanos que tenim que parlen romanès, àrab, amazic i altres llengües a casa poguessin aprendre-les bé a l’escola. Això és positiu tant des del punt de vista filosòfic, de riquesa cultural, com des del punt de vista econòmic i pràctic per al país. Com més llengües s’aprenguin millor.

-Un altre front que teniu obert és el de l’oficialitat del català a Europa. El nou govern espanyol ha renunciat a demanar que es pugui utilitzar el català al Parlament Europeu. Quines accions ha fet la Plataforma per la Llengua?

Hem proposat a tots els grups catalans que pensem que poden donar suport, PSC, PDeCAT, ERC i Comuns, que presentin una Proposició No de Llei al Congrés perquè el govern espanyol faci tres coses: demanar al president del Parlament Europeu, Antonio Tajani, que deixi parlar català a l’Eurocambra. Ell ja es va comprometre, quan estava en campanya per a la presidència del Parlament Europeu a no posar-hi cap problema si el govern espanyol l’hi demanava. Per tant, això, en principi, hauria de ser fàcil. Després, que iniciïn els tràmits perquè el català sigui oficial a Europa. Això és més lent i requereix uns certs condicionants, però si no es comença no s’acaba. I, mentrestant, que es respectin els acords bilaterals pels quals els catalanoparlants podem escriure a diverses institucions europees en català. Aquests acords són altíssimament ineficients perquè és molt difícil saber a qui t’has d’adreçar quan vols escriure a alguna d’aquestes institucions. Tot això és per a l’entretant perquè, en el moment que el català sigui oficial a Europa, no caldran acords estranys per fer el que fan altres, que es dirigeixen directament a la institució que toca encara que parlin maltès, que són 40.000 parlants, o gaèl·lic irlandès que en són 80.000.

-Us esperàveu que el nou govern espanyol renunciés a demanar l’oficialitat del català a la UE?

Es fa difícil de dir què ens esperàvem. Amb els governs espanyols no hem tingut, fins ara, gaires motius per a l’optimisme, però mai és tard per millorar. Nosaltres fem la nostra feina, que és demanar-ho, i si la Proposició No de Llei no té prou vots a favor al Congrés els qui hi votin en contra quedaran retratats perquè això no va contra ningú ni fa mal a ningú. Ens vam reunir amb el PSC i ara estem esperant resposta.

-El català no és, precisament, una llengua amb poc parlants a la UE.

És la catorzena llengua més parlada. Hi ha onze llengües que són oficials a la Unió Europea que són menys parlades que el català. Algunes amb xifres tan escandaloses que no arriben al centenar de miler, mentre que els catalanoparlants som deu milions de parlants.

-En moltes ocasions la Plataforma per la Llengua ha denunciat que el català té l’Estat espanyol en contra. Fa un any semblava que hi havia possibilitats de tenir un estat propi a favor, però no ha estat així. Què canvia, si canvia alguna cosa, en la vostra tasca?

A efectes nostres, senzillament, no hi ha hagut canvis. La tardor de l’any passat semblava que hi havia opcions que hi hagués un estat que canviés bastant les regles del joc. Estem jugant un partit de futbol en un camp en què quan ataquem nosaltres sempre fa pujada, la porteria és més petita i l’àrbitre està comprat. Encara no hem aconseguit que el camp de futbol es posi pla i les porteries siguin de la mateixa mida. Nosaltres continuem fent la mateixa feina.

-El que sí que ha canviat respecte de fa un temps és que els governs que ara hi ha a les Illes Balears i al País Valencià són favorables al català.

En educació, per exemple, és molt evident que els governs, tant balear com valencià, són governs favorables que la llengua tingui el pes que ha de tenir, s’ensenyi com cal a les escoles i això ho valorem molt positivament.

-Darrerament esteu fent molts esforços a l’Alguer.

La Plataforma per la Llengua ha crescut molt els últims anys en nombre de socis i, per tant, també en recursos econòmics. Jo tinc una data marcada en la memòria: el setembre del 2012 teníem 3.600 socis i, actualment, passem de 18.000. Per tant, tenim més capacitat de fer coses i, evidentment, des de sempre hem tingut la voluntat i ara, a més, tenim la capacitat, de treballar a tot el domini lingüístic. A l’Alguer hi tenim una delegació territorial i gent que hi treballa molt fermament i, curiosament, per al que estem acostumats en gran part del domini lingüístic, allà el català no genera cap animadversió. Totes les iniciatives que fem a favor del català són benvingudes. També és cert que partim d’una situació precària. Allà el català no s’ensenya a les escoles, però el Parlament sard va aprovar una llei al maig que equiparava l’ensenyament del català a l’Alguer amb l’ensenyament del sard a la resta de l’illa i això, previsiblement, s’hauria de començar a posar en marxa a partir del curs escolar 2019-2020. Una part de la feina que farem aquest curs a l’Alguer és intentar posar tot l’oli al motor perquè el curs que ve això es comenci a notar i els infants algueresos, per primer cop en la història, aprenguin l’alguerès a l’escola.

-Quin estatus tindrà l’alguerès a l’escola?

Podria ser que la llei d’ensenyament de Sardenya condicionés només el 20 o el 25% del currículum, que seria dins de l’horari o escolar i afectaria l’assignatura d’alguerès. Encara no hem pogut esbrinar si serà immersió total o només afectarà aquest percentatge del currículum.

-En tot cas, és un avenç molt important.

Sí. Ho és si aconseguim que es faci. Aquí tenim molta experiència en lleis que escrites queden molt bé, semblen grans avenços i després no es compleixen.

-A què atribuiu el gran increment en el nombre de socis de la Plataforma per la Llengua?

Jo crec que hi ha tres factors. Un és que un grup de gent ha vist que fem bona feina i ens ha volgut donar suport. D’altra banda, l’entitat ha fet una política activa per intentar tenir més socis i, a més a més, tot això ha vingut ajudat per la situació política del país. Cada vegada més gent ha vist que la llengua era un punt a través del qual ens atacaven constantment i una manera de defensar la llengua és fer-se soci de la Plataforma per la Llengua.

-Quins són els forats negres del català?

Els forats negres són fàcils perquè són els mateixos de fa uns quants anys: justícia i cinema. De maneres diferents són àmbits on l’Estat té molta força. Al cinema cada vegada més li podríem afegir altres manifestacions del lleure com els videojocs, plataformes digitals… Aquí, realment, tenim xifres d’escàndol. Ara bé, en aquest camp hi ha, de vegades, petits avenços i en la justícia constants retrocessos.

-I els punts forts?

Jo crec que un dels punts més positius és internet en general. Per exemple, la Viquipèdia en català és una de les millors del món. Cada cop tenim més webs en català i l’activitat en català a internet és molt superior a la que ens tocaria pel nombre de parlants. Això demostra la voluntat de la gent d’utilitzar la llengua amb com més normalitat i en més àmbits millor.

1 thought on “Òscar Escuder: “El camp de futbol del català fa pujada”

  1. Molt bona entrevista gracies. Estaria bé també en el futur si pogues ser al diari, més entrevistes d´aquest tipus i a d´altres entitats que també treballen per la llengua tot i no ser tan conegudes com la Plataforma Per la Llengua.

Comments are closed.