Per què em canvies de llengua?

Rosario Palomino durant l’entrevista amb el Diari de la llengua / R.G.A.

Catalans d’orígens diversos reivindiquen el dret que se’ls parli en l’idioma del país

Tot va començar al barri del Clot de Barcelona. La Rosario Palomino, peruana i un dels milers de ciutadans de Catalunya que ha adoptat el català com a llengua habitual, va anar a la botifarrada que feien al mercat. Va fer cua per comprar els tiquets i quan li va arribar el torn es va adreçar en català a la noia que els venia. Com fa sempre. I com li passa sempre, o gairebé sempre, la noia li va contestar en castellà. El fet s’hauria pogut quedar en un exemple més de catalanoparlant que es passa al castellà quan, pel seu aspecte, intueix que el seu interlocutor és estranger, però aquella conversa va resultar especial.

En primer lloc, perquè el company de la dona que venia els tiquets, en observar la situació, li va demanar: “Per què li canvies de llengua?”, una pregunta que també va fer una assistent colombiana a la botifarrada. “Això, això… No em canviïs la llengua”, va demanar la Rosario, amb una rialla a la boca, a la seva interlocutora que, possiblement, no s’havia trobat mai en una situació com aquella.

Aquell fet va fer que s’encengués una llumeta al cap de la Rosario, que va convertir aquell “no em canviïs la llengua” espontani en el lema d’una campanya que està tenint un èxit esclatant a les xarxes socials, en particular a Twitter, on el compte No em canviïs la llengua (@CanviisEm) ja s’acosta als 6.500 seguidors. I no només a Twitter. La iniciativa de Palomino, que ja ha reclutat una desena de catalanoparlants de països com els Països Baixos, Alemanya, El Salvador, Síria, Etiòpia, Itàlia, el Regne Unut i el Perú, s’ha difós àmpliament els darrers dies als diaris, ràdios i televisions del país.

La seva tasca és doble. D’una banda, com assenyala el lema, conscienciar els catalanoparlants que no es passin automàticament al castellà quan parlin amb un estranger, tal com va denunciar la cantant nord-americana Chloe Phillips en una entrevista al Diari de la llengua. De l’altra, convèncer els catalans d’orígens diversos que mantinguin el català en les converses i reivindiquin el dret de ser tractats com la resta de ciutadans.

“Hi ha gent que se sent discriminada pel fet que els neguin de la llengua catalana”, explica Palomino, que ha parlat amb molts estrangers de Catalunya, que veuen el fet que els catalanoparlants se’ls adrecin, sistemàticament, en castellà no com la mostra de “respecte” que, segurament de bona fe es pensen els autòctons, sinó com un acte d’exclusió o, fins i tot, en alguns casos, de “racisme”.

Per revertir aquest costum tan arrelat en les consciències dels catalans, els impulsors del No em canviïs la llengua estan difonent desenes de vídeos a les xarxes socials i Youtube en què ciutadans d’arreu del món demanen als catalanoparlants que facin el favor de parlar-los en la seva llengua.

De moment, la iniciativa està tenint un èxit notable i, fins i tot la Direcció General de Política Lingüística (DGPL) s’ha compromès a col·laborar amb la campanya fent-ne difusió i promovent-la entre els més de 80.000 alumnes dels centres del Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL), els participants del programa Voluntariat per la Llengua, que ja ha superat les 130.000 parelles lingüístiques, i els 190.000 del programa Llengua i Cultura. La directora general de Política Lingüística, Ester Franquesa, recorda que, segons l’Enquesta d’Usos Lingüístics de la Població (EULP) del 2018, gairebé 888.000 persones nascudes a l’estranger han manifestat interès per aprendre català.

L’agenda de la Rosario Palomino treu fum. Cada dia atén peticions de mitjans que s’interessen per la seva iniciativa i de catalans d’aquí i d’allà que volen col·laborar amb la causa o aportar-hi el seu testimoni. La gent del No em canviïs la llengua té programat un acte el 26 de setembre a l’Auditori de l’Orfeó Martinenc, al Clot, allà on va començar tot, que comptarà amb la presència de Toni Albà, Matthew Tree i la mateixa Palomino. En preveuen fer un al mes. Els propers, a Ciutat Meridiana i a Sabadell, per continuar eixamplant el projecte.

I no hi ha el risc que només hi assisteixin els convençuts? “Mirarem que vingui gent de tota mena”, respon Palomino, que remarca l’efecte dòmino que té que els catalanoparlants canviïn els hàbits lingüístics. “La campanya comença a donar resultats”, assegura. “Cada cop hi ha més persones que ens diuen que abans es passaven al castellà, que ara ja no canvien de llengua i que s’emporten sorpreses molt agradables”, afegeix. “Tenim dret a viure en català, oi?”.

1 thought on “Per què em canvies de llengua?

Comments are closed.