Perill de reculada del valencià a secundària

Posted on Tagged

Una seixantena d’instituts reclamen mantenir el model lingüístic en català com fan amb el castellà a les zones castellanoparlants

Raül G. Aranzueque

Els avenços dels darrers anys del valencià a l’ensenyament al País Valencià pengen d’un fil. La llei 4/2018, de 21 de febrer, de la Generalitat, que regula el plurilingüisme en el sistema educatiu i que entra en vigor el curs vinent, preveu que s’imparteixin almenys un 25% de les hores lectives en valencià, el mateix percentatge en castellà i entre un 15% i el 25% en llengua estrangera.

L’article 8 de la norma, però, autoritza als centres educatius que estableixin “programes plurilingües experimentals innovadors sempre que compleixin o superin els objectius establerts en aquesta llei”, una disposició a la qual s’han acollit molts centres de les comarques castellanoparlants per no complir amb el percentatge mínim d’ensenyament en valencià.

Una seixantena de centres de secundària reclamen ara, en un manifest, poder-se acollir a aquest mateix article per mantenir l’ensenyament de les assignatures no lingüístiques en valencià i demanen a la Conselleria d’Educació que els aprovi els Projectes Lingüístics de Centre (PLC) del curs que ve, actualment en revisió, que així ho estableixen. En una carta adreçada al secretari Autonòmic d’Educació, i a la cap del Servei d’Educació Plurilingüe, els instituts remarquen que els seus alumnes “malgrat estar en una zona valencianoparlant, són competents en llengua castellana en acabar els seus estudis, ja que el castellà és la llengua majoritària en els mitjans de comunicació”. “A més a més -diu el text- ens trobem en una situació diglòssica que minoritza el valencià. Per això mateix, volem poder comptar amb la possibilitat de fer una incorporació progressiva del castellà, en tant que podem garantir el compliment dels objectius que marca la llei pel que fa al domini del castellà”. “Necessitem normalitzar el valencià i no volem perdre drets lingüístics que ens han costat molt d’aconseguir”, afegeix la missiva.

Francesc Felipe, gerent d’Escola Valenciana, recorda que és la mateixa Conselleria d’Educació qui sosté que cal promoure un mínim del 50% en valencià a tots centres públics i concertats i posar-hi els recursos necessaris. “Per sota del 50% no es pot garantir el coneixement del valencià”, assegura Felipe, que reclama que, tal com recull el manifest, es flexibilitzi l’aplicació de la llei i es posi el focus en l’assoliment de les competències en valencià i en castellà, cosa que, segons els centres firmants, no garanteix l’ensenyament en castellà.

El gerent d’Escola Valenciana veu innecessari que, en el context sociolingüístic actual, s’hagin de fer matèries no lingüístiques en castellà. “El castellà ja està integrat de forma transversal en moltes àrees”, diu Felipe, que recorda que molts dels textos i altres materials que consulten els alumnes són en aquesta llengua i en altres com l’anglès.

La seixantena de centres de secundària que reclamen mantenir el seu programa lingüístic temen que els avenços que ha fet el valencià els darrers anys a primària -on el 52% de les escoles fan més del 50% de les matèries en la llengua pròpia, segons Escola Valenciana-, gràcies als esforços dels Consells Escolars. s’estronquin quan els alumnes arribin a l’institut. “Cal garantir la continuïtat dels projectes de primària a secundària”, reclama Felipe.

Amb aquest objectiu, Escola Valenciana ha registrat aquest dijous el document Mesures Pepli a la Conselleria d’Educació amb una bateria de propostes per garantir la millora i supervisió dels Projectes Lingüístics de Centre, davant l’aplicació del Programa d’Educació Plurilingüe i Intercultural (PEPLI) a Secundària. El document aplega criteris per millorar les “condicions d’oferir una càrrega lectiva en valencià superior o igual al 50%”.  Escola Valenciana també demana que es doti de “professorat addicional per a garantir la implantació efectiva del PEPLI”.

Més enllà de la voluntat política de la Conselleria d’Educació, les demandes dels centres valencians topen amb l’hostilitat del sistema judicial espanyol, que a través de sentències del Tribunal Suprem (TS), estableixen que almenys el 25% de les matèries no lingüístiques s’han de fer en castellà, una tesi que entra en contradicció amb la Llei Orgànica de Modificació de la Llei Orgànica d’Educació (Lomloe), coneguda com a Llei Celaá, que no esmenta el castellà com a llengua vehicular de l’educació.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.