Quaranta anys després, objecció de llengua

Posted on

Taula rodona sobre l’editorial d”Els Marges’, a l’Institut d’Estudis Catalans / R.G.A.

‘Els Marges’ fa una crida a prioritzar el català i “servir-se” del castellà quan convingui

Fa quaranta anys, quan no existia internet ni les xarxes socials, la revista Els Marges va revolucionar el debat lingüístic amb el manifest Una nació sense estat, un poble sense llengua, que advertia dels riscos per a la supervivència del català en aquella societat que acabava d’aprovar una Constitució que consolidava la preeminència del castellà a l’Estat espanyol.

Quatre dècades més tard, la revista hi torna amb un editorial que, com aleshores, alerta de la fragilitat de la situació del català i fa una crida als parlants a rebelar-s’hi amb una fórmula senzilla: fer objecció de llengua.

Fer objecció de llengua -diu l’editorial- vol dir “assentar les bases d’una convivència lingüística que garanteixi la preeminència de la llengua del país per sobre de qualsevol altra, però sense per això haver de renunciar a cap d’elles segons convingui en el sempre complex món de les interaccions personals i col·lectives”. Un exemple: “negar-se a repetir en espanyol, davant micros i càmeres i en territori català estant, allò que d’antuvi s’ha manifestat públicament en català”, pràctica habitual dels polítics catalans..

Tot això i més es va discutir el dijous passat en la taula rodona Contra la discriminació, objecció de llengua?, organitzada pel Col·lectiu Pere Quart, a l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) i conduïda per Montserrat Franquesa i Antoni Isarch. Josep Murgades, filòleg, catedràtic de literatura catalana contemporània de la Universitat de Barcelona (UB) i autor del text de 1979 i del del 2019, va explicar la seva proposta, que consisteix, en síntesi, a “passar-nos a l’espanyol només si ens interessa, servir-nos-en a conveniència”.

Murgades recorda que la Constitució espanyola propugna el deure de “conèixer” el castellà, però no diu res d’haver de parlar-lo i convida els catalanoparlants a no passar-se a la llengua oficial de l’Estat, tret que, per la raó que sigui, ens convingui. Quina necessitat hi ha -reflexiona Murgades- de comprar en una botiga on no t’atenen en la teva llengua si n’hi ha d’altres que sí que ho fan?

“Qui es carrega la llengua som nosaltres amb el nostre comportament lingüístic”, va reblar Carme Junyent, professora de Lingüística de la UB, en la taula rodona a l’IEC. Junyent va advertir que “des del Manifest d’Els Marges el català no para de recular i es va demanar com és que encara hi ha gent que “dubta que la llengua està en procés d’extinció”.

També el filòleg i corrector Jordi Badia va alertar de les “actituds nocives que condueixen a l’extinció de la llengua” com “passar-se al castellà”, però també fer un ús “esparracat” del català com el que, segons el seu parer, es fa sovint a l’escola i a TV3 i Catalunya Ràdio. “Cal un pla de xoc per la qualitat” que fomenti que “els mestres parlin i escriguin bé el català” i que la televisió pública abandoni el “català estripat” que fa servir en molts dels seus programes.

Badia creu que un hipotètic estat propi ajudaria a “salvar la llengua”, però avisa que amb la independència “no n’hi hauria prou”. En el mateix sentit s’expressa l’editorial d’Els Marges, que proposa per a la Constitució d’un hipotètic estat propi una fórmula semblant a la de la Carta Magna dels Estats Units, escrita només en anglès i en la qual no es parla de llengües oficials. A parer de Murgades, el text constitucional català hauria de dir: “La llengua de la República és la catalana. Al·legar-ne ignorància no es considerarà en cap cas motiu d’indefensió en cap àmbit (jurídic, administratiu, professional, etc.) ni serà motiu de cap excepció”. “La llengua de la hipotètica República venidora seria, per defecte, la catalana”, afegeix el text. 

Junyent va aportar el coneixement que té en matèria de supervivència de llengües com a directora del Grup d’Estudi de Llengües Amenaçades (GELA) per assenyalar que “en les societats plurilingües [com ho és, cada cop més, la catalana] les llengües resisteixen millor i no es dona el procés de substitució” que sí que es produeix allà on hi ha dos idiomes i el gran es cruspeix el petit.

“En la qüestió de la qualitat de la llengua em relaxaria molt més”, va dir Junyent en referència a la batalla que hi ha, sobretot a Twitter, sobre la genuïnitat del català amb el Catedràtic d’institut de llengua catalana emèrit Josep Maria Virgili, assistent a l’acte, com a protagonista. “Hem de passar per un període en què molta gent parli malament la llengua perquè l’acabi parlant bé”, va dir la directora del GELA, que va aclarir que, tot i la seva visió poc complaent amb el futur del català, ella lluitarà, amb les eines que tingui a l’abast, per revertir-la. Murgades va resumir molt bé l’actitud de Junyent i de tants altres amb una màxima: “Optimisme en la voluntat i pessimisme en l’intel·lecte”.

1 thought on “Quaranta anys després, objecció de llengua

Comments are closed.