Revolta pel mongol a la Xina

Posted on Tagged

Pequín imposa el mandarí com a llengua principal a les escoles de Mongòlia Interior

La regió autònoma de Mongòlia Interior, a la Xina, viu una revolta sense precedents contra la pretensió del govern xinès d’arraconar el mongol com a llengua principal de l’ensenyament. Milers d’alumnes i pares s’han manifestat els darrers dies a l’exterior dels centres educatius per reivindicar el dret a l’escolarització en la seva llengua i bona part de les famílies han deixat de dur els fills a escola.

L’onada de protestes s’ha desfermat arran de la decisió, encara no ferma, del govern xinès de substituir, de forma progressiva, el mongol pel mandarí com a llengua vehicular de les escoles. El departament d’Educació de Mongòlia Interior assegura que “el sistema d’educació bilingüe” de la regió “es manté”, així com la presència del coreà (minoritari a la regió) i remarca que els canvis només afecten tres matèries dels centres de primària i secundària: llengua i literatura, política i història.

Les famílies, però, hi veuen un pas més en la política del govern xinès d’unificar els currículums de totes les escoles del país i una reculada important en la presència del mongol com a llengua vehicular. Així ho entenen els milers de mongols que han reivindicat el dret que es respecti la seva llengua materna amb concentracions al davant de les escoles i estripant llibres de text en mandarí. Les protestes van circular ràpidament per les xarxes socials fins que la censura xinesa les va fer desaparèixer.

L’atac a la llengua mongol, parlada per prop de 5,2 milions de persones, la majoria a l’estat independent de Mongòlia, fronterer amb Rússia (al nord) i amb la Xina (al sud) es produeix en un moment en què el govern de Xi Jinping ha intensificat els esforços per assimilar les cultures de les minories xineses a la de la comunitat Han, que suposa prop del 90% de la població. El règim no ha dubtat a utilitzar mètodes expeditius com els de la província de Xinjiang, on milers d’uigurs estan tancats en camps de reeducació, o a reprimir la minoria tibetana.

Durant dècades, el Partit Comunista Xinès havia optar per donar un cert grau d’autonomia a comunitats nacionals com els tibetans, els uigurs i els mateixos mongols, fet que havia permès preservar la seva cultura i llengua. Els darrers anys, però, Pequín ha revertit aquestes polítiques i ha venut l’argument, comprat per algunes famílies, que l’adopció del mandarí seria més útil als joves a l’hora d’anar a les universitats xineses i de trobar feina. Molts pares s’adonen, però, que els fills ja aprenen aquesta llengua a través dels dibuixos animats i els mitjans de comunicació mentre que, en canvi, s’exposen a perdre la seva.