Un 26,5% dels barcelonins té el català com a idioma matern

Posted on Tagged

Dades de l’Enquesta d’Usos Lingüístics de la Població del 2018 a la ciutat de Barcelona

Un 46,9% dels ciutadans parla sovint en la llengua pròpia, segons l’EULP del 2018

El català recula a la ciutat de Barcelona com a llengua inicial (materna). Segons l’Enquesta d’Usos Lingüístics de la Població (EULP) del 2018, el percentatge de barcelonins que la tenen com a llengua inicial és del 26,5% (contra un 56% que tenen el castellà), fet que suposa 2,9 punts menys que el 2013 i 1,9 punts menys que el 2008.

Tot i això, el català continua mantenint una certa capacitat d’atracció, ja que un 31% dels ciutadans la tenen com a llengua d’identificació. És a dir, que a la pregunta inicial “quina és la seva llengua” responen que el català. A més, la transmissió intergeneracional de la llengua és favorable al català:  l’ús del català amb el fill més gran (33,5%) és més alt que amb la mare (25,8%) i més encara que amb els avis materns (23,2%).

Per què baixa, aleshores, el percentatge de la població que té el català com a llengua inicial? Anna Torrijos, sociòloga del Servei d’Informació, Difusió i Estudis de la Direcció General de Política Lingüística (DGPL) ha assenyalat, durant la presentació divendres dels resultats de l’EULP 2018 de Barcelona, que a la capital de Catalunya ha continuat arribant població estrangera els darrers anys, molta de la qual tenen el castellà com a llengua principal.

Tot i això, la immensa majoria de la població de Barcelona entén el català (93,4%), un 78,7% el sap parlar, el 85,3% el sap llegir i el 60,6% el sap escriure. Es tracta de percentatges que han variat poc els darrers anys, però que són molt superiors als que hi havia els anys vuitanta.

Pel que fa a l’ús de la llengua, un 29,3% dels enquestats diuen que tenen el català com a llengua habitual, un percentatge que s’eleva fins al 37,9% si s’hi sumen el 8,6% que fan servir usualment el català i el castellà. L’EULP, però, fila més prim i demana als participants en quin grau utilitzen les diferents llengües. A Barcelona, només un 10,9% de la població diu usar molt el català; un 19,1%, força; un 16,9%, mitjanament; un 27,1%, poc; i un 26%, mai.

“Gairebé tothom que el sap parlar [78,7%] usa el català en algun grau”, remarca Torrijos, que suma tots els qui, poc o molt, fan servir la llengua (74%). La proporció de ciutadans que utilitza molt o força el català és del 30%, mentre que els qui ho fan sovint (la suma de molt, força i mitjanament) és del 46,9%, menys de la meitat. Una altra dada interessant és el de l’idioma de l’inici de les converses. Un 16,5% dels barcelonins diu que sempre les comença en català i un 31,1% sovint. Sumat suposa un 47,6%.

Les dades d’ús del català a Barcelona són sensiblement inferiors a les del conjunt de Catalunya on el 36,1% el fa servir molt o força, i lleugerament superiors a les del conjunt de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), on aquest percentatge és del 27’6%. Les xifres tenen una correlació clara entre el percentatge de ciutadans que tenen el català com a llengua inicial i llengua d’identificació, que és superior al conjunt de Catalunya (31,5% de llengua inicial catalana i 36,3% d’identificació).

Malgrat l’hegemonia del castellà a la ciutat, un 35,6% de la població té interès a aprendre o millorar els coneixements de català. La major part (un 60%) són ciutadans estrangers, que no saben l’idioma, mentre que entre els nascuts a Catalunya i els nascuts a la resta de l’Estat el percentatge és el mateix (un 27,1%). Torrijos apunta que entre aquests darrers, la majoria dels que no mostren interès per aprendre el català ho justifiquen per la seva edat avançada.

Marc Serra, regidor de Drets de Ciutadania de l’Ajuntament de Barcelona, admet que el fet que a la capital catalana hi hagi un percentatge més petit de gent que sap parlar català que a la resta del país és “una dada que ha de preocupar”, però remarca el fet que més de mig milió de ciutadans “manifestin interès per aprendre la llengua”. “Els nous veïns d’origen estranger són els primers interessats a conèixer i utilitzar el català”, destaca el regidor, que reclama més recursos per ensenyar la llengua als ciutadans “més vulnerables”. 

La directora general de Política Lingüística, Ester Franquesa, remarca el fet que “el català va sumant parlants entre les persones que el tenen com a llengua d’adopció”.